Són els aliments!!!

Són els aliments!!!

Els darrers dies en plena tensió sobre l’aigua hem sentit un seguit d’arguments desinformats sobre l’agricultura. Com a economista president de la Comissió d’Economia Agroalimentària crec interessant corregir. Hem sentit des diferents cercles influents que, atesa la insignificança del pes de l’agricultura catalana en el PIB català, aquesta no podia ser preferent a l’hora d’establir prioritats. Com a resultat la primera mesura efectiva contra la sequera ha estat tancar el canal d’Urgell. No és el regadiu, són els aliments! Ni tant sols s’ha tingut en compte el 51 % de regadius moderns i eficients que ja hi ha. Una mesura que hauria estimulat a fer la transformació vers la modernització als que encara no hi han optat. 
Va ser Machado que va dir que no s’havia de confondre valor i preu. Però a Catalunya, pel que sembla, no llegim a Machado, i tampoc llegim les estadístiques. Parlem d’estadístiques, doncs. Segons dades 2020 de l’IDESCAT -les darreres per poder fer la comparació- l’agricultura aporta l’1,1 % del PIB català. Sembla, doncs, que haurem de donar la raó als que diuen  que és una activitat insignificant. Però hem llegit poc, hem anat massa de pressa amb les conclusions. Inferior a aquest percentatge del 1,1 % de l’agricultura s’hi troben entre altres sectors: les industries extractives, la tèxtil, la fusta i paper, les arts gràfiques, cautxú i plàstics, productes minerals no metàl·lics, metal·lúrgia, productes informàtics i electrònics, fabricació de maquinària, fabricació d’equips elèctrics, mobles i reparació i instal·lació de maquinària.
Per coherència hem d’afirmar que tots aquests sectors són insignificants. Així  a qualsevol Conseller d’Economia aquests sectors no li haurien d’importar. Per la mateixa regla de tres, el 0,3 % del PIB de la captació, potabilització i distribució de l’aigua hauria de fer-nos considerar que és absurd destinar recursos a un sector insignificant com l’aigua. També podríem afegir al sac dels insignificants l’energia que només representa l’1,6 % del nostre PIB. Aigua, Energia i Agricultura són així sectors insignificants. El que hem de fer, segons sembla, és centrar-nos en el turisme i oblidar-nos de produir res, sense aigua, electricitat i aliments. Som rics i ho comprarem tot a fora. 
L’agroalimentació el primer sector manufacturer de Catalunya
Tanmateix, l’error és encara més greu quan parlem d’aliments. És cada vegada més difícil separar agricultura d’indústria alimentària, la creixent integració ho fa molt difícil. A més, moltes activitats que fins ara feien els pagesos ara ho fan els mateixos pagesos o altres però transformats en empresa de serveis. En qualsevol cas, l’agroalimentació (agricultura més industria alimentària) és el 4,1 % del PIB. Per sobre de la industria química i petroli (2,1 %) i de la indústria farmacèutica (1,58 %). La pregunta que ens hauríem de fer seria: on són els percentatges de PIB que ens portarien fins al 100 %?. La resposta és: són els serveis. Hem convertit tota la nostra activitat en serveis, de transport, financers, d’assessorament, de consultoria, d’enginyeria, d’advocacia, de gestió econòmica, etc. 
Una forma per apropar-nos al valor total de la nostra alimentació ens l’ofereix l’estructura de l’IPC. Segons aquesta estructura, el 22,6 % del nostre consum són aliments consumits a la llar, el 3,1 % son begudes consumides a la llar. Cal també considerar una part destacable del 13 % de consum -no desglossat a les estadístiques de l’INE- en hotels i restaurants. Segons això podríem dir que (incloent els restaurants) la nostra alimentació representa a l’entorn d’un 30 % del nostre consum, quelcom més que una insignificança. 

Un menyspreu que no té cap sentit.

No s’ha atrevit ningú en plenes facultats intel·lectuals a dir que atesa la insignificança del PIB de l’energia aquest tema no li importava. Però amb els aliments sí que es fa. O millor dit amb la producció d’aliments. Estem orgullosos d’exportar cotxes però ens escandalitzem de l’exportació de carn i elaborats carnis. Estadísticament hem estat considerats fa pocs anys el segon clúster agroalimentari d’Europa.

Però no ens agrada el que produïm. No ens hem preguntat perquè produïm el què produïm, ni ens hem preguntat com ho hem fet per esdevenir un gran productor d’aliments en un país muntanyós, amb àmplies àrees semiàrides. Si ens ho haguéssim preguntat i respost probablement hauríem valorat amb bona nota la nostra estratègia alimentària que ha permès que, tot i tenir-ho tot en contra i amb un baix grau d’autosuficiència alimentària, hem sostingut la població al territori i produït aliments amb un saldo comercial positiu (118 %). Pel contrari, a la societat catalana hem preferit mostrar el nostre rebuig a la producció alimentària real, ja que no encaixa amb la nostra imatge de postal. Un rebuig que hem traslladat sense masses manies a les persones que realitzen aquesta activitat. 
Des de l’arrogància urbana hem fet els possibles per aconseguir que la nostra mentida esdevingués realitat. Des de fa anys que estem treballant per reduir o posar en risc els nostres recursos per produir aliments. Som els primers de classe a Europa en zones protegides. Hem estat capaços de limitar fins a extrems difícils d’entendre els potencials del Segarra- Garrigues, una inversió de 1.500 milions d’euros. Prioritzem les zones agrícoles productives per la ubicació de plaques solars, encara que siguin de regadiu, ja comprarem els aliments a un altre país. No conec cap altre país del món que no consideri una prioritat estratègica la producció d’aliments. Nosaltres sí, és un sector insignificant. 
Francesc Reguant
Membre d’Agropres i President de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya

S'està despertant Europa?

Article de Jordi Sala i Casarramona
President ICEA
 
Aquest any esta sent un exercici dur per la rica i acomodada Europa comunitària. L’han despertat sobtadament d’un agradable son. Una ciutadania acostumada a tenir com a mitjana un nivell de vida confortable i sense masses problemes, veu de cop i volta una inflació disparada, que li demanen estalvis energètics i que li anuncien possibles restriccions, que sigui curosa amb l’ús de l aigua per la sequera que afecta a la major part de continent, i que ja esta portant a talls en els subministraments d’aigua en els països del Sud , i problemes de sequera i fins i tot en la navegació fluvial en les terres mes humides. I el preu dels aliments no para de pujar.
 

Continua llegint

Article signat per Marco Antonio Jacho López. Veterinari. Inti Veterinaris Assessors

Que la nostra societat s’interessi per el procés d’elaboració dels productes que consumeix no és una preocupació de fa quatre dies. Però si que últimament i aprofitant aquest nivell, es podria dir de desconfiança, comencen aparèixer campanyes publicitàries, segons el meu parer, una mica tendencioses o si més no és el que sembla. Fent al·lusió a la raça, al maneig i a l’alimentació dels animals que es crien en les granges de producció intensiva.

Continua llegint

Article del soci Francesc X. Miarnau Domènech, responsable de Desenvolupament de  Maiarnau Agritrecno.

La despoblació rural, en especial en masies i cases de camp i l’abandó de conreus ha incrementat la superfície forestal, la multiplicació de la fauna salvatge afavorida per la disminució del control cinegètic, en especial del porc senglar i conills. Però centrem-nos en el conill, els controls indiscriminats durant anys dels seus depredadors; guineus, rapinyaires..... ha estat determinant en el que ha passat a ser una verdadera plaga, que creix exponencialment afectant nombrosos conreus llenyosos, arbustius i extensius.

Continua llegint

Bombes que cauen sobre la cistella de pa

Article de Jesús Domingo Martínez.

La guerra desencadenada per la invasió russa a Ucraïna té una dimensió diferent respecte a altres conflictes: si en algun racó llunyà del planeta dos o tres països es disputen un tros de frontera selvàtica, els trets no interrompen el comerç internacional i "la vida segueix". Les bombes russes, però, cauen, avui mateix, sobre una enorme cistella de pa. I el món mira: és el pa...

Continua llegint

De la genètica a la taula

Article del soci Santiago Planas Martí publicat al diari SEGRE.

No voldria passar per alt el diàleg mantingut fa pocs dies entre la Romi Pena, jove catedràtica de la UdL-Agrotecnio i especialista en genètica animal, i en Roger Galofré, veterinari i expert tecnòleg. En l’haver de tots dos, una etapa investigadora prèvia a l’IRTA.

Davant un públic aplegat al rectorat de la Universitat, el diàleg va ser moderat per la Carme López, presidenta del Col·legi de Veterinaris. Celebràvem, juntament amb els enginyers i Fira de Lleida, el Cinquantenari del Premi del Llibre Agrari.

Continua llegint

En direm bioeconomia, i ara toca

 Article del soci Francesc Reguant, Director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes, publicat a viaempresa

En direm bioeconomia, i ara toca

Com si fos un conte per explicar al meu net. La nostra subsistència i el nostre benestar depenen de l’energia. El sòl, una mica la terra i una puça la Lluna són les fonts d’energia primàries, que podem considerar permanents. El Sol és tan generós que va “inventar” la funció clorofíl·lica per convertir les pedres amb una cosa tan guapa com les plantes. Les plantes gaudien felices de l’energia però  aquesta desbordava les seves necessitats. Llavors varen pensar que podrien estalviar-ne pel futur, i van començar a emmagatzemar energia en forma de carbó i de petroli. Durant un milió d’anys l’home usava l’energia de les plantes però desconeixia l’existència dels estalvis.

Continua llegint

Agenda Rural, Repte Demogràfic, Despoblament Rural

Tres enunciats diferents per parlar del mateix tema: els nostres pobles es moren, l’agricultura i la ramaderia van tancant explotacions i la gent jove percep la vida en nuclis grans com el desideràtum de la qualitat de vida. Aquesta situació s’ha anat creant al llarg de varis anys, però, com que ara tot va tant ràpid, poder son menys anys dels que podríem pensar. Foto: I. F.

Continua llegint