Article del soci Francesc Reguant, Director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes, publicat a viaempresa
En direm bioeconomia, i ara toca
Com si fos un conte per explicar al meu net. La nostra subsistència i el nostre benestar depenen de l’energia. El sòl, una mica la terra i una puça la Lluna són les fonts d’energia primàries, que podem considerar permanents. El Sol és tan generós que va “inventar” la funció clorofíl·lica per convertir les pedres amb una cosa tan guapa com les plantes. Les plantes gaudien felices de l’energia però aquesta desbordava les seves necessitats. Llavors varen pensar que podrien estalviar-ne pel futur, i van començar a emmagatzemar energia en forma de carbó i de petroli. Durant un milió d’anys l’home usava l’energia de les plantes però desconeixia l’existència dels estalvis. Fa 300 anys, però, va començar a fer servir el carbó de manera important, i a partir del 1859 va començar a cremar petroli. Des d’aquell dia tot es va capgirar, les corbes d’evolució de la població, desenvolupament econòmic, del consum d’energia, d’emissions de CO2, de temperatures es van disparar amb creixements exponencials. L’home se sentia com el rei Mides, tot el que tocava es converteix en or, hi havia energia per tot, fins i tot per malbaratar-la. Però la Terra ens ha avisat, no li agraden les emissions de CO2, li crea desequilibris mediambientals i canvi climàtic. Certament, amb el nostre desenvolupament desbocat estem a punt de travessar els límits planetaris. Ha arribat l’hora de recuperar els camins segurs i basar el nostre desenvolupament en l’energia que rebem no, imprudentment, en els estalvis. Com? Amb les energies renovables i la bioeconomia.
La bioeconomia és el conjunt de les activitats d’obtenció i transformació de productes d’origen biològic. Aquesta explicació l’hem resumit en una paraula: bioeconomia. En adoptar aquesta denominació ens fa adonar que un conjunt molt extens de productes, des dels aliments i la fusta o el biogàs a productes químics i farmacèutics, tenen un comú origen: l’activitat agroforestal i la pesca. Passem així d’una identificació dispersa de les diferents activitats a una definició integradora, holística. Des d’aquest punt de vista la nova paraula ens apropa a la necessitat d’una gestió coordinada i compartida. Una activitat que avui podem desenvolupar amb noves tecnologies
Tanmateix, l’impuls de la bioeconomia, l’aprofitament eficient dels seus potencials vindrà condicionat o facilitat per un conjunt d’aspectes a tenir en consideració:
Canvi cultural
Som davant de grans transformacions que afecten també a les relacions i dinàmiques socials. Per encertar el camí caldrà serenitat, ni les presses ni la por ens ajudaran a encertar i molt menys l’autocomplaença que ens farà distorsionar la realitat. Amb les urgències el perill és optar per les solucions fàcils, perfectes i intocables que és la millor manera d’equivocar-se. Cal fugir dels dogmes i optar pel realisme i l’objectivitat que ens aporta la ciència. Els camins són complexos i sovint contradictoris. Hem de produir de manera sostenible però hem de respondre a tota la demanda i que aquesta sigui assequible per a tothom que ho necessiti, aquests tres vectors no estan alineats, les resultants òptimes sempre seran imperfectes, però altres camins fàcils són utòpics, una forma d’engany. Acceptem la complexitat amb humilitat
Impulsar la producció primària
La producció primària és la base de la bioeconomia. Aquest tema és crític a Catalunya, tenim un baix nivell d’autoproveïment. La societat catalana ha de despertar. La nostra dependència alimentària és estratègicament un risc (avui, amb la guerra d'Ucraïna, vessen els arguments). Millorar el grau d’autoproveïment agrícola, forestal i pesquer és una primera prioritat. A Catalunya s’han pres i encara es prenen decisions desafortunades que han limitat la nostra capacitat d’autoproveïment (polítiques contra el regadiu, intocabilitat dels boscos, competència entre agricultura i energia fotovoltaica, etc.). A nivell global, fa temps que advertim la tensió oferta-demanda en el proveïment del principal aliment del món que son els cereals, però, per si faltaven arguments, la guerra a Ucraïna ens obre els ulls i ens adonem que, com al conte d’Andersen, la nostra vanitat va despullada. El shock que ha produït la guerra és un bon moment per redreçar els camins i corregir el què s’ha fet malament. La societat catalana hauria d’acabar entenent la importància crítica de l’agricultura, aquesta comprensió formaria part de la seva maduresa com a país.
Gestió sostenible del bosc
Catalunya és país de boscos, aprofitem-los amb una gestió forestal productiva que alhora el defensi dels incendis al reduir la seva vulnerabilitat. Necessitem, d’altra manera, esponjar els boscos per fer-los més resilients, més sans i com al camí de recuperar els recursos hídrics
Aliar-se amb la tecnologia per produir més i de manera sostenible
La biotecnologia, els desenvolupaments de la microelectrònica, de les TIC, les nano-tecnologies ens ofereixen un ampli ventall d’eines per a produir i transformar la producció biològica d’una manera més eficient i sostenible. Per exemple de la mà de la tecnologia descobrim estratègies naturals de defensa vegetal i animal, la biosensórica ens permet recollir i gestionar informació generada directament per la planta o de l’animal. Les aplicacions de les TIC ens permeten la teledetecció, la gestió de grans dades a la velocitat de la llum, la intel·ligència artificial, la robòtica. La química orgànica ens permet transformar material biològic en productes industrials, químics o farmacèutics de gran valor i utilitat. Aquestes són les eines per impulsar la bioeconomia.
Ús eficient de l’aigua
Sense aigua no hi ha aliments, sense aigua no hi ha bioeconomia i a Catalunya en tenim poca i mal repartida. Cal avançar en nous desenvolupaments de la genètica per millorar la resistència a la sequera de les plantes, vers l’optimització del procés de fotosíntesi, però immediatament cal optimitzar dins dels límits mediambientalment raonables i modernitzar els regadius vers noves tecnologies de regadiu molt més eficients, vers l’agricultura de precisió.
Protegir la biodiversitat
Des del punt de vista de la bioeconomia, la biodiversitat és el reservori o la biblioteca de solucions i d’oportunitats. La seva defensa i conservació esdevé cabdal pel present i pel futur. La natura porta molts anys descobrint solucions, cal apropar-s’hi per conèixer, adoptar i gaudir d’aquestes descobertes. Per aquesta raó és tan important apostar pels sistemes possibles més sostenibles i amables en la natura.
Emprenadoria
La bioeconomia, en aquest moment de la gran transformació verda, és font de noves oportunitats, filles de la recerca i l’enginy. És, en aquest sentit, un bon cultiu per a startups, la viabilitat i consolidació de les quals depèn de finançament dirigit a les característiques dels processos d’innovació, dotació de serveis de suport en fases inicials i xarxes de gestió del coneixement.
Gestió dels residus i evitant el malbaratament
La bioeconomia recupera el que havia estat norma a la història de la humanitat fins que ens vam deixar emmirallar pel petroli. Els residus no existeixen, són productes en una fase diferent del cicle biològic i amb funcions diferenciades. La gran feina de la bioeconomia és rescatar aquests productes del que fins ara llançàvem. Els residus són un magatzem d’oportunitats que la tecnologia pot rescatar. Curiosament, aquests dies que estem preocupats pel preu dels fertilitzants la Unió Europea es planteja impulsar la fertilització orgànica. Per contra hem vist grups autoanomenats ecologistes rebutjar les plantes de compostatge. Quanta incultura!
Revolució del consum
Retorn a un consum més auster, basat en les necessitats i conscient de l’escassedat dels recursos i de la necessària circularitat d’aquests. L’estalvi de recursos passa a ser un objectiu. La R passa a ser la lletra clau: Reutilitzar, Reparar, Reciclar, Recuperar, Renovable.
Evitar la competència entre energies
No té cap sentit fer avançar l’energia fotovoltaica comprometent el proveïment alimentari. No té cap sentit posar plaques solars a terrenys agrícolament productius. No té cap sentit la desforestació per produir agrocarburants. No té sentit no aprofitar el 32% de zones ZEPA per posar plaques solars, no hi ha cap contraindicació en termes de biodiversitat, solament hi ha dogmes. Quant de temps trigarem a adonar-nos que els canals de regadiu s’han de cobrir amb plaques solars amb un efecte sinèrgic de menys evaporació i més energia?
Suport financer
Els fons Next Generation EU poden facilitar un impuls de la bioeconomia, però sobretot pel que fa a la producció primària, cal establir fórmules específiques de discriminació positiva per a la producció en condicions desiguals per causes estructurals vinculades al clima, orografia i edafologia, quan aquesta activitat és proveïdora de serveis ecosistèmics (bens públics), necessaris per l’equilibri mediambiental i pel sosteniment i equilibri del territori. Una adequada orientació del impost del carboni pot facilitar aquesta opció.
Polítiques i lleis que acompanyin
Al poder polític és a qui li correspon assenyalar els límits sobre l’activitat econòmica i social en base als corresponents criteris democràtics, de respecte, d’eficiència, etc. I és al poder polític a qui li correspon exigir el compliment d’aquests límits. Però el poder polític pot realitzar, a través de les normes legals, una funció orientadora, afavoridora de les opcions estratègicament d’interès, limitant-ne d’altres inapropiades. Tanmateix a la legislació cal demanar-li claredat, unicitat i simplificació.
Actualment molts aspectes mediambientals, productius i sanitaris estan regulats per normes europees. L’Estat i a la Generalitat de Catalunya no tenen la competència de contradir-ho, però sí la possibilitat de “perfeccionar-ho” de fer un pas més en el control o en les limitacions. Observem que la temptació de legislar és additiva. Evitem-ho, simplifiquem i confiem en el marc europeu al que pertanyem.
Visió d’únic sector productiu
L’àmbit de la biotecnologia és molt ampli. La bioeconomia va des de l’activitat forestal a l’agroalimentària, el biogàs, la jardineria, el paisatgisme, la indútria bioquímica, els serveis veterinaris, la pesca, l’aqüicultura, etc. Fins ara s’han tractat les diferents activitats de la bioeconomia de forma separada. En el fons d’aquesta consideració diferenciada probablement s’hi amagava la discriminació vers el sector primari. Avui les interrelacions entre les diferents activitats i entre les diferents baules de la cadena de valor fa cada cop més difícil separar “galgos” de “podencos”. Una consideració holística del conjunt de la bioeconomia no tindria més que avantatges i facilitaria les relacions intersectorials. Caldria començar a parlar del ample clúster de la bioeconomia, de les empreses de la bioeconomia i dels operadors, amb diferents funcions i categories, de la bioeconomia. Segurament s’entendria millor l’activitat primària i milloraria el respecte i la dignitat que es mereix.
Tot plegat son un conjunt de propostes, una contribució més al debat necessari en uns moments de canvi on convé endevinar les sortides per sortir en positiu d’aquest embolic i per encarrilar adequadament el futur.
