De la genètica a la taula

Article del soci Santiago Planas Martí publicat al diari SEGRE.

No voldria passar per alt el diàleg mantingut fa pocs dies entre la Romi Pena, jove catedràtica de la UdL-Agrotecnio i especialista en genètica animal, i en Roger Galofré, veterinari i expert tecnòleg. En l’haver de tots dos, una etapa investigadora prèvia a l’IRTA.

Davant un públic aplegat al rectorat de la Universitat, el diàleg va ser moderat per la Carme López, presidenta del Col·legi de Veterinaris. Celebràvem, juntament amb els enginyers i Fira de Lleida, el Cinquantenari del Premi del Llibre Agrari.

Un llarg trajecte d’innovacions. Però el diàleg va adreçar la mirada al futur i va resultar molt enriquidor. Tot i que l’economia d’escala és indefugible, les granges mitjanes i petites conviuran amb les grans.

Caldrà però avançar en eficiència (energia, nutrició) i en gestió ambiental (dejeccions). La professionalitat dels ramaders i l’entorn tecnològic que els aixopluga auguren la consecució d’aquests objectius.A l’altre extrem de la cadena, els consumidors. Serà decisiu que els ramaders i la indústria càrnia es guanyin la seva confiança en dos temes clau: el benestar animal i el binomi carn animal-salut humana.

El benestar animal, entès com l’absència d’estrès, té molt a veure amb l’adaptació als canvis, la resistència a les malalties i el maneig. No obstant, el final cruent és ineludible, quelcom difícilment acceptable per sectors creixents de la societat. Els principis ètics tenen molt a veure amb tot això i la ciència i la tècnica han de trobar com resoldre les necessitats i, alhora, sintonitzar amb la sensibilitat del moment.L’altra qüestió crucial rau en la relació entre el consum de carn i la salut.

La carn conté proteïnes de qualitat no aportades pels vegetals. Però els greixos animals poden ser l’origen de malalties importants. També es qüestiona l’ús d’additius i la medicalització dels animals amb antibiòtics.Cal veure aquí la decisiva actuació de la CE obligant a reduir o suprimir l’ús d’antibiòtics per la seva relació amb les resistències antimicrobianes.

A la vigent estratègia Farm-to-fork es planifica una important reducció dels antibiòtics i, en la producció vegetal, dels fitosanitaris i els fertilitzants químics. En aquests escenaris emergeixen amb força la genètica i la tecnologia. L’edició genètica CRISPR, que tan útil s’ha mostrat amb les vacunes humanes, tindrà aplicacions en ramaderia i en cultius, superant de llarg els resultats de la millora genètica convencional.

En segon lloc, l’arribada del 5G serà impactant. Ens obrirà a nous avenços en benestar animal. Projectes com el HAI 4.0, desenvolupat per empreses i centres de recerca del nostre entorn, estan a punt d’aportar solucions molt interessants.Finalment, apuntar l’emergència d’altre element disruptiu.

A la recent edició del saló Alimentària, la “nova proteïna”, substituta de la carn, va tenir un gran ressò. Ja fa dues dècades que en Carlos Buixadé, també acadèmic, de família aranesa, ens anunciava l’arribada de carn produïda en plantes industrials. Ho feia a Lo Casino d’Alcarràs, ves per on, davant dels engreixadors de vedells, perplexes.Ara, un estudi difós per la mateixa Generalitat de Catalunya anuncia la preponderància, també en dues dècades, de la proteïna procedent de cultiu cel·lular i la proteïna verda.

La carn tradicional, tot just suposarà el 40% de la dieta proteica global (AT Kerney, 2019). Reservarem les costelletes per als festius, com abans succeïa amb el pollastre.Som fills d’una cultura en la qual els aliments d’origen animal són essencials. La seva substitució no serà immediata.

Però els nous hàbits arriben. Els joves són majoritàriament els més receptius. Llevat dels làctics i els ous, tendeixen a evitar la carn animal.Afortunadament, el nostre sistema productiu està conformat per empreses consolidades, sabedores que per entomar la nova situació no es pot perdre de vista el camí de la ciència i la tècnica.

El llibre agrari i els articles tècnics, en els seus diferents formats, mantindran tot l’interès.

 

Genètica

En direm bioeconomia, i ara toca

 Article del soci Francesc Reguant, Director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes, publicat a viaempresa

En direm bioeconomia, i ara toca

Com si fos un conte per explicar al meu net. La nostra subsistència i el nostre benestar depenen de l’energia. El sòl, una mica la terra i una puça la Lluna són les fonts d’energia primàries, que podem considerar permanents. El Sol és tan generós que va “inventar” la funció clorofíl·lica per convertir les pedres amb una cosa tan guapa com les plantes. Les plantes gaudien felices de l’energia però  aquesta desbordava les seves necessitats. Llavors varen pensar que podrien estalviar-ne pel futur, i van començar a emmagatzemar energia en forma de carbó i de petroli. Durant un milió d’anys l’home usava l’energia de les plantes però desconeixia l’existència dels estalvis. Fa 300 anys, però, va començar a fer servir el carbó de manera important, i a partir del 1859 va començar a cremar petroli. Des d’aquell dia tot es va capgirar, les corbes d’evolució de la població, desenvolupament econòmic, del consum d’energia, d’emissions de CO2, de temperatures es van disparar amb creixements exponencials. L’home se sentia com el rei Mides, tot el que tocava es converteix en or, hi havia energia per tot, fins i tot per malbaratar-la. Però la Terra ens ha avisat, no li agraden les emissions de CO2, li crea desequilibris mediambientals i canvi climàtic. Certament, amb el nostre desenvolupament desbocat estem a punt de travessar els límits planetaris. Ha arribat l’hora de recuperar els camins segurs i basar el nostre desenvolupament en l’energia que rebem no, imprudentment, en els estalvis. Com? Amb les energies renovables i la bioeconomia.

La bioeconomia és el conjunt de les activitats d’obtenció i transformació de productes d’origen biològic. Aquesta explicació l’hem resumit en una paraula: bioeconomia. En adoptar aquesta denominació ens fa adonar que un conjunt molt extens de productes, des dels aliments i la fusta o el biogàs a productes químics i farmacèutics, tenen un comú origen: l’activitat agroforestal i la pesca. Passem així d’una identificació dispersa de les diferents activitats a una definició integradora, holística. Des d’aquest punt de vista la nova paraula ens apropa a la necessitat d’una gestió coordinada i compartida. Una activitat que avui podem desenvolupar amb noves tecnologies

Tanmateix, l’impuls de la bioeconomia, l’aprofitament eficient dels seus potencials vindrà condicionat o facilitat per un conjunt d’aspectes a tenir en consideració:

Canvi cultural

Som davant de grans transformacions que afecten també a les relacions i dinàmiques socials. Per encertar el camí caldrà serenitat, ni les presses ni la por ens ajudaran a encertar i molt menys l’autocomplaença que ens farà distorsionar la realitat. Amb les urgències el perill és optar per les solucions fàcils, perfectes i intocables que és la millor manera d’equivocar-se. Cal fugir dels dogmes i optar pel realisme i l’objectivitat que ens aporta la ciència. Els camins són complexos i sovint contradictoris. Hem de produir de manera sostenible però hem de respondre a tota la demanda i que aquesta sigui assequible per a tothom que ho necessiti, aquests tres vectors no estan alineats, les resultants òptimes sempre seran imperfectes, però altres camins fàcils són utòpics, una forma d’engany. Acceptem la complexitat amb humilitat

Impulsar la producció primària

La producció primària és la base de la bioeconomia. Aquest tema és crític a Catalunya, tenim un baix nivell d’autoproveïment. La societat catalana ha de despertar. La nostra dependència alimentària és estratègicament un risc (avui, amb la guerra d'Ucraïna, vessen els arguments). Millorar el grau d’autoproveïment agrícola, forestal i pesquer és una primera prioritat. A Catalunya s’han pres i encara es prenen decisions desafortunades que han limitat la nostra capacitat d’autoproveïment (polítiques contra el regadiu, intocabilitat dels boscos, competència entre agricultura i energia fotovoltaica, etc.). A nivell global, fa temps que advertim la tensió oferta-demanda en el proveïment del principal aliment del món que son els cereals, però, per si faltaven arguments, la guerra a Ucraïna ens obre els ulls i ens adonem que, com al conte d’Andersen, la nostra vanitat va despullada.  El shock que ha produït la guerra és un bon moment per redreçar els camins i corregir el què s’ha fet malament. La societat catalana hauria d’acabar entenent la importància crítica de l’agricultura, aquesta comprensió formaria part de la seva maduresa com a país.

Gestió sostenible del bosc

Catalunya és país de boscos, aprofitem-los amb una gestió forestal productiva que alhora el defensi dels incendis al reduir la seva vulnerabilitat. Necessitem, d’altra manera, esponjar els boscos per fer-los més resilients, més sans i com al camí de recuperar els recursos hídrics

Aliar-se amb la tecnologia per produir més i de manera sostenible

La biotecnologia, els desenvolupaments de la microelectrònica, de les TIC, les nano-tecnologies ens ofereixen un ampli ventall d’eines per a produir i transformar la producció biològica d’una manera més eficient i sostenible. Per exemple de la mà de la tecnologia descobrim estratègies naturals de defensa vegetal i animal, la biosensórica ens permet recollir i gestionar informació generada directament per la planta o de l’animal. Les aplicacions de les TIC ens permeten la teledetecció, la gestió de grans dades a la velocitat de la llum, la intel·ligència artificial, la robòtica. La química orgànica ens permet transformar material biològic en productes industrials, químics o farmacèutics de gran valor i utilitat. Aquestes són les eines per impulsar la bioeconomia.

Ús eficient de l’aigua

Sense aigua no hi ha aliments, sense aigua no hi ha bioeconomia i a Catalunya en tenim poca i mal repartida. Cal avançar en nous desenvolupaments de la genètica per millorar la resistència a la sequera de les plantes, vers l’optimització del procés de fotosíntesi, però immediatament cal optimitzar dins dels límits mediambientalment raonables i modernitzar els regadius vers noves tecnologies de regadiu molt més eficients, vers l’agricultura de precisió.

Protegir la biodiversitat

Des del punt de vista de la bioeconomia, la biodiversitat és el reservori o la biblioteca de solucions i d’oportunitats. La seva defensa i conservació esdevé cabdal pel present i pel futur. La natura porta molts anys descobrint solucions, cal apropar-s’hi per conèixer, adoptar i gaudir d’aquestes descobertes.  Per aquesta raó és tan important apostar pels sistemes possibles més sostenibles i amables en la natura.

Emprenadoria

La bioeconomia, en aquest moment de la gran transformació verda, és font de noves oportunitats, filles de la recerca i l’enginy. És, en aquest sentit, un bon cultiu per a startups, la viabilitat i consolidació de les quals depèn de finançament dirigit a les característiques dels processos d’innovació, dotació de serveis de suport en fases inicials i xarxes de gestió del coneixement.

Gestió dels residus i evitant el malbaratament

La bioeconomia recupera el que havia estat norma a la història de la humanitat fins que ens vam deixar emmirallar pel petroli. Els residus no existeixen, són productes en una fase diferent del cicle biològic i amb funcions diferenciades. La gran feina de la bioeconomia és rescatar aquests productes del que fins ara llançàvem. Els residus són un magatzem d’oportunitats que la tecnologia pot rescatar. Curiosament, aquests dies que estem preocupats pel preu dels fertilitzants la Unió Europea es planteja impulsar la fertilització orgànica. Per contra hem vist grups autoanomenats ecologistes rebutjar les plantes de compostatge. Quanta incultura!

Revolució del consum

Retorn a un consum més auster, basat en les necessitats i conscient de l’escassedat dels recursos i de la necessària circularitat d’aquests. L’estalvi de recursos passa a ser un objectiu. La R passa a ser la lletra clau:  Reutilitzar, Reparar, Reciclar, Recuperar, Renovable.

Evitar la competència entre energies

No té cap sentit fer avançar l’energia fotovoltaica comprometent el proveïment alimentari. No té cap sentit posar plaques solars a terrenys agrícolament productius. No té cap sentit la desforestació per produir agrocarburants. No té sentit no aprofitar el 32% de zones ZEPA per posar plaques solars, no hi ha cap contraindicació en termes de biodiversitat, solament hi ha dogmes. Quant de temps trigarem a adonar-nos que els canals de regadiu s’han de cobrir amb plaques solars amb un efecte sinèrgic de menys evaporació i més energia?

Suport financer

Els fons Next Generation EU poden facilitar un impuls de la bioeconomia, però sobretot pel que fa a la producció primària, cal establir fórmules específiques de discriminació positiva per a la producció en condicions desiguals per causes estructurals vinculades al clima, orografia i edafologia, quan aquesta activitat és proveïdora de serveis ecosistèmics (bens públics), necessaris per l’equilibri mediambiental i pel sosteniment i equilibri del territori. Una adequada orientació del impost del carboni pot facilitar aquesta opció.

Polítiques i lleis que acompanyin

 Al poder polític és a qui li correspon assenyalar els límits sobre l’activitat econòmica i social en base als corresponents criteris democràtics, de respecte, d’eficiència, etc. I és al poder polític a qui li correspon exigir el compliment d’aquests límits. Però el poder polític pot realitzar, a través de les normes legals, una funció orientadora, afavoridora de les opcions estratègicament d’interès, limitant-ne d’altres inapropiades. Tanmateix a la legislació cal demanar-li claredat, unicitat i simplificació.

Actualment molts aspectes mediambientals, productius i sanitaris estan regulats per normes europees. L’Estat i a la Generalitat de Catalunya no tenen la competència de contradir-ho, però sí la possibilitat de “perfeccionar-ho” de fer un pas més en el control o en les limitacions. Observem que la temptació de legislar és additiva. Evitem-ho, simplifiquem i confiem en el marc europeu al que pertanyem.

Visió d’únic sector productiu

L’àmbit de la biotecnologia és molt ampli. La bioeconomia va des de l’activitat forestal a l’agroalimentària, el biogàs, la jardineria, el paisatgisme, la indútria bioquímica, els serveis veterinaris, la pesca, l’aqüicultura, etc. Fins ara s’han tractat les diferents activitats de la bioeconomia de forma separada. En el fons d’aquesta consideració diferenciada probablement s’hi amagava la discriminació vers el sector primari. Avui les interrelacions entre les diferents activitats i entre les diferents baules de la cadena de valor fa cada cop més difícil separar “galgos” de “podencos”. Una consideració holística del conjunt de la bioeconomia no tindria més que avantatges i facilitaria les relacions intersectorials. Caldria començar a parlar del ample clúster de la bioeconomia, de les empreses de la bioeconomia i dels operadors, amb diferents funcions i categories, de la bioeconomia. Segurament s’entendria millor l’activitat primària i milloraria el respecte i la dignitat que es mereix.

Tot plegat son un conjunt de propostes, una contribució més al debat necessari en uns moments de canvi on convé endevinar les sortides per sortir en positiu d’aquest embolic i per encarrilar adequadament el futur.

Agenda Rural, Repte Demogràfic, Despoblament Rural

Tres enunciats diferents per parlar del mateix tema: els nostres pobles es moren, l’agricultura i la ramaderia van tancant explotacions i la gent jove percep la vida en nuclis grans com el desideràtum de la qualitat de vida. Aquesta situació s’ha anat creant al llarg de varis anys, però, com que ara tot va tant ràpid, poder son menys anys dels que podríem pensar. Foto: I. F.

Continua llegint

Menjar A, menjar millor

Una de les majors epidèmies del S.XXI és el sobrepès i l’obesitat. Segons dades d’EUROSTAT, l’any 2014 el 51,6% % dels europeus era obès. Aquestes malalties poden afavorir altres malalties com la diabetis (tipus 2), la pressió alta, problemes de cor, a més de suposar una càrrega addicional pels sistemes sanitaris dels Estats membres.  

Continua llegint

Fa uns dies llegia les primeres conclusions de l’estudi elaborat recentment, per encàrrec de la Comissió d’Agricultura (Comagri) del Parlament Europeu, titulat ‘The challenge of land abandonment after 2020 and options for mitigating measures’ (‘El repte de l’abandonament de terres després de 2020 i les possibles mesures per mitigar els seus efectes’). Foto: I. F.

Continua llegint

El paper dels antioxidants

Des de fa ja diversos anys, les propietats 'antioxidants' de fruites i hortalisses estan en primer pla. Els anuncis d'aliments a la televisió no paren de dir-nos que ... gairebé tot, cert o no, té antioxidants, ... ¿però, sabem què és? Un antioxidant és una molècula capaç d'inhibir l'oxidació d'altres molècules. Foto: J. D.

Continua llegint