Una gran part de l'opinió pública, especialment habitants de les ciutats, considera que la ramaderia té un important part de responsabilitat en l'escalfament global. Segons les estimacions del Panell Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el sector ramader global contribueix amb el 14% de les emissions de GEH generades per activitats humanes.
Quan la teva professió té com a objectiu la producció d’aliments i tots els teus esforços els dediques a cobrir les necessitats dels altres i en comptes de reconèixer-te l’esforç sents que et menyspreen; quan t’acusen dels mals que pateixen, costa d’acceptar, encara que hi ha de reconèixer que som humans i aquestes coses entre humans passen amb certa freqüència.
L’alimentació és el nou camp de batalla en què ens juguem el futur. Els productes que triem i la forma en què cuinem tenen un clar efecte sobre la nostra salut, però també sobre el planeta. Som el que mengem i el nostre món depèn de com el cuidem perquè pugui seguir alimentant-nos. La viabilitat del rebost mundial està en joc.
L'agricultura de el futur serà sostenible, saludable, competitiva i rendible. Són les quatre conclusions que es poden extreure del que han exposat una vintena d'investigadors, empresaris i proveïdors tecnològics que han compartit els seus treballs, experiències i coneixements sobre la importància de la sostenibilitat en la producció agrícola en el Fòrum Cajamar Agro d'Agricultura Sostenible, organitzat per Cajamar Caixa Rural que va tenir lloc durant la primera setmana de novembre.
El passat dia 1 de juliol va començar la nova Presidència de torn del Consell de Ministres de la Unió Europea (UE) . En altres paraules això vol dir que els debats que tindran lloc a la UE durant el segon semestre de 2019 seran presidits, per tercera vegada des de la seva adhesió a la UE l’any 1995, per Finlàndia.
Darrerament hem tingut a Catalunya dues notícies relacionades amb el món forestal aparentment desconnectades, però crec que mereixen una reflexió conjunta.
D’una banda, hem patit un incendi que podia haver estat de grans dimensions, però que l’esforç dels equips d’emergència i de la població ha aconseguit que, tot i el mal produït, no arribés a la magnitud potencial prevista (unes 20.000 ha). De l’altra, el Tribunal Suprem, a conseqüència de la demanda d’un grup ecologista, ha tombat el Pla General de Política Forestal, al·legant la manca d’adaptació a algunes directives europees i la no convalidació de la metodologia del procés de participació dels diversos agents socials.
Tristament ha tornat a passar. De nou, un ramader de casa nostra ha vist com se li omplia la granja d’adolescents animalistes sense poder defensar- se.
Des de fa un temps, els ramaders estem patint una creixent pressió injustificada per part de sectors socials minoritaris però amb molt ressò mediàtic, moguts pel desconeixement i que jutgen i condemnen la nostra manera de treballar. Uns sectors socials que qüestionen la nostra professionalitat i que es creuen amb el dret de dir-nos el que està bé i el que no.
Una nova granja, aquesta vegada de vaques de llet (Can Tramuntet, a Sant Antoni de Vilamajor, al Vallès Oriental), ha rebut la invasió d’unes 200 persones que alteren la vida del bestiar i dels animals amb total impunitat.
El benestar dels animals de granja es un aspecte de la producció que està tenint cada vegada més importància en la societat occidental i està influint en las decisions sobre política agrària i llur legislació. Els productors estan preocupats davant les incerteses de les decisions i pressions que repercuteixen sobretot en la viabilitat econòmica de les granges o explotacions.
El foc s’ha apagat. Ara queden les cendres. Cendres que trigaran a marxar de la terra, que poden provocar torrentades i erosions, però que més senyals i dolor provocaran en les persones afectades.
Quan hi ha un incendi d’aquestes dimensions: Montserrat, Berguedà, Empordà, Terres del Ebre... mentre crema i uns dies després ho donaríem tot per tal de pal·liar els resultats del desastre.