El consum de biomassa forestal per a usos tèrmics –és a dir, per a calefacció, aigua calenta sanitària i calor industrial– ha crescut el 2018 un 5,2%. Així ho indica el balanç de compliment dels diferents objectius que planteja l’Estratègia per promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola, aprovada pel Govern de la Generalitat el 2014 i amb recorregut fins al 2020.
La biomassa és una energia renovable de proximitat, l’ús de la qual contribueix a la gestió dels boscos i, al mateix temps, a fer front a la situació d’emergència climàtica que viu Catalunya. En total, l’any 2018 es van consumir 386.000 tones de biomassa forestal, 19.000 tones més respecte el 2017. Aquesta xifra va suposar una reducció de 106.000 tones l’any d’emissions de CO2, 15.000 tones més de reducció que l’any anterior. Igualment, aquest volum de biomassa equival a gestionar 16.100 hectàrees de superfície forestal, un 4,2% més que el 2017, i ha contribuït a evitar el consum de 106.000 tones de petroli. L’aprofitament de la biomassa és imprescindible per aconseguir els objectius que s’ha fixat Catalunya en matèria forestal, energètica i ambiental.
L’Estratègia per a promoure el consum de biomassa té com a objectius assolir un consum anual de 600.000 tones de biomassa l’any 2020, generar una reducció d’emissions de CO2 de 270.000 tones l’any i emprar una superfície forestal de 25.000 hectàrees per a la producció d’aquest combustible renovable. Per això, en aquest marc, la Generalitat ha dissenyat i dut a la pràctica un conjunt de mesures per estendre el coneixement d’aquesta font d’energia entre els usuaris, fomentar la instal·lació de nous equips tant en l’àmbit domèstic com en l’industrial i articular el mercat d’aquest recurs.
Fruit d’aquestes actuacions, s’ha aconseguit un creixement del sector des de l’any 2013, que ha anat acompanyat de la tecnificació en el consum. L’any 2018 els tipus de biomassa que van registrar un major increment en la demanda van ser l’estella (34%) i el pèl·let (5%), productes més elaborats que s’utilitzen en tecnologies més eficients i per a la producció dels quals existeixen certificacions voluntàries de qualitat. Per la seva banda, la llenya, el tipus de biomassa menys elaborat, ha mantingut una evolució irregular els darrers tres anys, en què pràcticament s’ha estancat el seu volum de consum.
A més, aquesta progressió en el consum de biomassa s’ha produït en un entorn advers. Mentre els preus d’aquest recurs renovable s’han mantingut estables (una de les seves principals característiques), els preus dels combustibles d’origen fòssil per a calefacció –gasoil i gas natural- van davallar fins a nivells relativament baixos l’any 2015 i s’han anat recuperant molt lentament, fet que ha dificultat que els usuaris que havien de renovar la caldera optessin per una de biomassa. Tot i així, des de l’any 2013 i fins al 2017 s’han instal·lat 2.317 calderes de biomassa tant domèstiques com industrials, amb una potència acumulada de 195,5 MW, segons dades de l’Observatori de Calderes de Biomassa de Catalunya.
