Encara se sent el brunzit dels tractors a Barcelona. Per molts una oportunitat de veure un tractor i aplaudir als pagesos i ramaders. Però la memòria és fràgil. Quants dels consumidors recordaran aquesta manifestació quan vagin a comprar?
Va ser un èxit de participació, d’organització i una manifestació pacífica que va posar en evidència l’emprenyament del sector primari.
Quines conseqüències tindrà aquesta protesta?
Tant la Generalitat com l’administració estatal tenen l’excusa perfecta: És un problema de la Unió Europea. Amb aquesta resposta tothom tranquil. Hi ha alguna Entitat superior a qui es pot traslladar la responsabilitat. On eren tots quan aquestes normatives es van implantar? Ningú va pensar en el que queia a sobre?
L’any 1996 va representar un punt i a part en el pensament dels funcionaris i polítics de la UE. “Aquellos polvos trajeron estos lodos”. No es van assumir responsabilitats. Però es va sembrar el terreny perquè neixes un sentiment d’autoprotecció per part de la Unió Europea. S’havia d’acontentar, també, a les influents organitzacions ecologistes que estaven assumint un paper molt important.
A partir d’aquell moment les sinergies es van dirigir al fet que tota la responsabilitat recaigués en l’administrat. Polítiques de màxims al sector primari. D’aquesta manera el responsable final no era cap funcionari ni polític. Els sindicats van anar cedint terreny fins que, al cap de pocs anys, eren a l’abisme. L’envergadura de la maquinària burocràtica havia arribat al màxim.
Per sort o per desgràcia, tenien a les seves mans l’eina policial i judicial: la retirada de les subvencions europees, únic ingrés que ajudava a la supervivència dels sectors.
Reduir la burocràcia?
Aquesta és una batalla, doncs, a lluitar a la Unió Europea. Fer entrar la racionalitat a ments que no han d’aplicar les Lleis que promouen i que no pensen en quines seran les conseqüències. Es diria que ara és el moment en què amb el suport del sector en tots els països es pot demanar un replantejament. Es té l’evidència. És el moment de fer pressió a la Comissió i al Parlament Europeu. S’acosten eleccions.
Ecologisme (de saló)
Les pressions dels ecologistes de saló no s’han de menystenir. És una via que disposa de suport social i econòmic. És bonic i modern. D’on va sortir la idea que els agricultors sons els grans contaminadors? Són els que viuen de la terra. I han viscut des de segles i volen continuar fent-ho.
La defensa de la fauna salvatge: se sap que els agricultors i els ramaders són els que els alimenten. Per sort, la UE està revisant la llei perquè són conscients de les conseqüències
La llei de benestar animal: a les explotacions, en el transport, a l’escorxador, etc. Tot molt bé, però algú sap el que diuen? Sembla que molts humans voldrien tenir la meitat dels drets dels animals…
La seguretat alimentària ho és per partida doble. Tenir la bondat dels aliments que consumim, però encara més important: TENIR ALIMENTS.
Tal com demostra el sector primari s’ha arribat a un punt crític. Produir aliments Sí, però NO morint en l’intent.
Rosa March
Presidenta AGROPRÉS
