El que va ser ministre d’Agricultura, Jaime Lamo de Espinosa, ha publicat un article que titulava: ‘Els agricultors protesten amb el vot contra els seus governs’ i la veritat és que, repassant els resultats dels últims comicis, no va gens desencaminat.
En les últimes eleccions, les que han servit per designar els europarlamentaris, van donar una primera garrotada a aquells grups que menyspreen les reivindicacions del món rural, especialment als Verds que van perdre presència tant a diversos països europeus com al còmput continental.
A França, un país amb un clar domini rural, el vot dels pagesos i ramaders va renegar definitivament de l’esquerra socialista i ecologista, així com de Macron, per recolzar partits conservadors. Els francesos es van mostrar a favor de “tornar a l’ordre, la seguretat i una política agrària que faci rendibles els camps de França. Ells creuen estar oblidats i abandonats pels polítics i les autoritats”, com aprecia Lamo de Espinosa, al seu article esmentat. També al Regne Unit el vot rural va contribuir a l’enfonsament dels tories.
Penso que seria convenient que els polítics espanyols en prenguin bona nota. El vot del medi agrari i rural en general ja ha començat a dir a les urnes que no està disposat que els seus governants els tirin al carrer. I no farà res més que radicalitzar-se si els partits polítics no demostren amb fets una defensa real del sector. Estem a punt d’entrar en un punt de no tornada, amb una de cada cinc hectàrees abandonades, una manca de treballadors i un gairebé ja impossible relleu generacional. Sobren evidències que les actuals polítiques agràries són un fracàs que perjudiquen no només els productors, sinó també els consumidors. Que cap govern se sorprengui després i ens culpi de radicalització els agricultors si no atén les nostres demandes.
