El passat dia 11 llegia que “l’organització ecologista alemanya NaturLife diu que el manteniment de pastures naturals, on pasturen vaques, ovelles, cabres, cavalls, etc. afavoreix la biodiversitat”. I és que segons aquests ecologistes als fems que aquests animals dipositen als prats, ràpidament proliferen mosques i escarabats piloters així com altres tipus d’insectes i coleòpters que són la base de l’alimentació de libèl·lules i d’aus. També se’n beneficien les papallones, que absorbeixen la humitat i els minerals d’aquests fems.
Segons aquesta organització, amb una densitat ramadera de 3 UGM/ha (Unitat de Bestiar Major) es pot obtenir entre 1,2 i 1,8 tones de massa d’insectes en 200 dies de pasturatge en una hectàrea. Aquesta pràctica està connectada amb la diversitat d’insectes i, per tant, amb la pol·linització, amb la proliferació de flora, amb la diversitat d’aus i, en conseqüència, amb la biodiversitat i el manteniment del paisatge i la fauna.
La posició de NatruLife ha estat molt ben rebuda pel sector ramader alemany, però alguns experts agraris es queixen de la manca de posició comuna i d’harmonització d’opinió entre les organitzacions ecologistes. El setembre de 2022, l’Ökoinstitut (institut alemany d’ecologia aplicada) va realitzar un estudi encarregat per Greenpeace en què arribaven a la conclusió que si l’alimentació humana es basés principalment en plantes i es reduís significativament el nombre d’animals, gairebé no serien necessàries les praderies, de manera que la majoria podria reforestar-se i fixar CO2 al bosc.
Aquesta posició contradiu l’exemple de Suècia. En aquest país molts agricultors suecs van deixar l’agricultura i es van dedicar a la silvicultura perquè el sector agrícola oferia poques perspectives i es van reforestar grans superfícies. Ara, en el marc de la Llei de Restauració de la Natura, es talaran zones forestals i es tornaran a crear praderies i es tornaran a posar vaques que garanteixin una diversitat d’espècies més gran. Està tot clar o no?
