La pagesia diu prou
Darrere de cada explotació agroramadera hi ha persones, famílies i emocions. Massa sovint, aquest fet s’oblida. La pagesia està vivint una situació límit, sotmesa a pressions mediambientals, econòmiques i socials que posen en perill la seva continuïtat i la seva salut mental.
Senyalar sense escoltar
Els pagesos i pageses són sovint acusats de contaminar, de ser culpables del canvi climàtic o fins i tot de provocar incendis forestals, quan en realitat són els primers interessats en evitar-los i els primers a col·laborar en la seva extinció.
Alhora, se’ls exigeixen normatives ambientals estrictes que encareixen la producció, mentre es permet la importació d’aliments produïts sense aquests requisits, en una clara incoherència global.
Més enllà del debat superficial
Aquest no és un debat de tertúlia ni de bàndols enfrontats. És una realitat que afecta emocionalment i psicològicament les persones que treballen la terra:
Conseqüències personals:
- Produir per sota del cost és frustrant.
- Viure amb por constant als incendis genera angoixa.
- Veure cremar la collita, la casa o els animals és traumàtic.
- Afrontar sacrificis massius per diagnòstics dubtosos és desesperant.
- Sentir-se perseguit per defensar la pròpia terra, pot arribar a destruir-ho tot.
Un cas que sacseja consciències
Aquesta setmana, la pagesia ha quedat colpida pel suïcidi de David Lafoz, pagès aragonès i activista agrícola. Abans de morir, va escriure:
“Lo siento por despedirme de esta manera tan cobarde pero no aguanto más presión… no aguanto trabajar 18 horas para no vivir.”
Una frase colpidora que ha fet la volta a les xarxes, però que ha estat ignorada pels grans mitjans i la classe política.
La falta de suport institucional
L’Administració, que hauria d’estar al servei del benestar col·lectiu, sovint actua com un agent persecutor del món agrari. La pagesia viu assenyalada, jutjada i silenciada, tot i ser imprescindible per garantir l’alimentació i la sostenibilitat.
Un futur hipotecat
En paral·lel, s’ofereixen alternatives com la instal·lació de plaques solars a canvi de deixar la producció, amb la promesa d’un sou sense treball. Però això significa abandonar l’activitat, perdre el llegat familiar i afeblir la sobirania alimentària.
Decidir quedar-se i resistir:
Molts rebutgen aquesta oferta i no se’ls reconeix prou el valor d’aquesta decisió.
Ser pagès: una vocació que no entén d’horaris
La pagesia és molt més que una professió. És una manera de viure, de cuidar el territori i d’estimar la feina. Però el desgast emocional és tan gran que, en alguns casos, com s’ha vist a França o a l’Aragó, alguns prefereixen deixar-ho tot.
Sense pagesia no hi ha futur
Si no empatitzem amb qui treballa la terra, si no entenem la seva realitat i el seu patiment, correm el risc de quedar-nos sense pagesos, sense aliments, sense territori i sense medi ambient.
El canvi d’enfocament és urgent. I encara som a temps.
