M.A. Jacho López
Inti Veterinaris Assessors
Introducció.
Les persones que em coneixen saben de la meva preocupació pel sistema de producció porcina actual (ultra intensiu). Motiu pel qual els últims anys he anat investigant sistemes alternatius, gràcies a això m’he trobat un sistema que davant les últimes tendències traduïdes en directrius, com per exemple: la utilització de material manipulable, masticable, comestible i digerible. I la prohibició de tallar les cues per rutina, em sembla molt interessant.
Font: Módulo de Producción Porcina de la Facultad de Ciencias Agrarias (UNR), Argentina.
Antecedents
Enfront de la nova Recomanació (EU) 2016/336 de la Comissió relativa a les normes mínimes per a la protecció dels porcs pel que fa a les mesures per disminuir la necessitat de practicar l’escuat, establint criteris de compliment dels requisits establerts a la legislació. La mateixa que segueix l’evolució esperada respecte a les normatives que intenten protegir el “benestar animal porcí”.
Font: Marco Antonio Jacho López
La gran majoria dels productors amb els quals d’una manera o altra tinc relació, comencen a plantejar-se què serà millor. Despuntar els ullals o tallar les cues?
Quina serà la decisió més encertada?
És evident que “si no despuntem els ullals hem de tallar les cues”, almenys en el nostre sistema de producció actual. Els grangers que han optat per la primera opció, ho tenen molt clar, només s’ha de fer als godalls més competitius (agressius); Així fins i tot facilitarem que els godalls puguin compartir metes (una o més), però si triem aquesta estratègia, què fem amb les cues? En aquest punt hem de reconèixer que no tenim gaire experiència i tot just estem començant a aprendre. En un futur, possiblement ens trobarem cada cop més amb imatges com la següent:
Font: Marco Antonio Jacho López
D’altra banda, furgar, mossegar, explorar, són conductes necessàries (necessitades de comportament). Els porcs estan dissenyats per acomplir aquestes funcions que són pròpies de la seva espècie, i molt importants per relacionar-se amb el seu entorn.
També és lògic pensar que els animals que tenim confinats en les instal·lacions actuals (en alguns casos molt tecnificades) mai han estat al bosc, no es refresquen al fang, no interactuen amb els materials que de moment disposen per explorar, materials que en la majoria dels casos no són els adequats. Però de totes maneres això no vol dir, que no els necessitin.
La necessitat de “tallar parcialment la cua” que no és el mateix que “mutilar al godall”, com per desgràcia, i de forma molt poc encertada qualifica la Unió Europea a una pràctica de maneig rutinària, però molt necessària de moment. Aquesta pràctica es deu al fet que lògicament, si agrupem una quantitat d’animals (molts o pocs) en una superfície reduïda com ara una corralina, on entren 10 animals en posem 12 o 15 (si no tenen espai no creixen i les conversions són pitjors per l’estrès que pateixen), lògicament mossegaran, i no només les cues, també les orelles, i tot el que trobin a prop. Evidentment, la caudofàgia és un problema molt seriós a evitar. Fins i tot, a vegades apareixen brots afectant una gran quantitat d’animals.
En una situació adequada de producció, hi ha un equilibri entre les necessitats biològiques dels animals i el seu medi ambient. En el cas que es produeixin desequilibris es poden desencadenar brots de canibalisme, i en particular de caudofàgia. La caudofàgia és una resposta a l’estimulació insuficient per a desenvolupar les seves necessitats de comportament, juntament amb altres factors negatius: genètics, ambientals i de maneig que poden incrementar els nivells d’estrès dels porcs. Aquesta situació pot desencadenar també problemes respiratoris (pulmonies). És molt lògic pensar que amb les ferides de la cua, el sistema immunitari es deprimeix, baixen les defenses i els microorganismes oportunistes que estan a l’ambient (aire, parets, terres, etc.) troben les condicions favorables per provocar la malaltia.
Si a aquest problema (espai reduït – cues llargues) li afegim condicions d’allotjament poc adequades com ara, ambient carregat (pols, purins, gasos, etc.). Per què una cosa és gestionar la neteja amb un sistema de slat (engraellat) i un altre molt diferent és que els animals visquin a sobre l’excrement i orina, amb els equips plens de pols i amb teranyines fins al sostre (un dubtós sistema antimosquits). És inevitable que es mosseguin.
Font: Marco Antonio Jacho López
Dit això, plantejarem la possible solució. Quina alternativa tenim a la nostra disposició per manejar els porcs de la forma més adequada i que ens permeti, sense afectar la rendibilitat de l’empresa, complir amb les exigències de la normativa i de la societat? (els nostres clients).
Per tot això que hem estat considerant, es fa molt necessari un sistema que pugui brindar als animals i als productors l’ambient més adequat. No només la possibilitat de complir amb la normativa, sinó que també permeti obtenir una productivitat òptima, i una rendibilitat adequada.
El Túnel
Aquestes instal·lacions es coneixen també com a hivernacles, túnel de vent, deep beeding o hoop shelters.
Font: Módulo de Producción Porcina de la Facultad de Ciencias Agrarias (UNR), Argentina.
Els hivernacles es poden utilitzar per allotjar animals en qualsevol etapa de creixement. Necessitem una abundant cama de palla (jaç calent), fins i tot els animals no necessiten sortir a l’exterior. Campagna y Somenzini, 2014.
L’estructura
Font: Marco Antonio Jacho López
Són construccions molt senzilles amb una estructura prefabricada (esquelet) coberta amb diferents materials (lona plàstica, polietilè, etc.)
Aquests dissenys suposen importants avantatges dels quals es poden destacar els factors referents al cost (s’estima un estalvi del 50 – 60% respecte als sistemes full slat). Aquest sistema d’instal·lacions poden ser aplicats a diferents sistemes de producció. Espinollo L, Campagna D (2017).
El llit
El jaç calent o “cama profunda” és un sistema molt antic i tradicional, però que té plena vigència en països tecnificats com els Estats Units. En països on la tecnificació està començant a ser de gran importància com ara l’Argentina, i sense anar gaire lluny països de la Unió Europea, com per exemple França, Alemanya, Suïssa o Noruega. On la producció alternativa, fins i tot l’ecològica, estan fent d’aquest sistema una eina molt important. Si tenim en compte les noves recomanacions per abandonar les pràctiques rutinàries de tall de cues i ullals i les normatives d’emissions de gasos que provoquen l’efecte hivernacle.
Si haguéssim de donar una definició de “cama profunda”, es podria dir que és un sistema innovador on s’allotgen porcs en el mateix compartiment. Es pot utilitzar diferents tipus de menjadores (depenent de la quantitat d’animals en l’interior) i on és fonamental l’addició d’importants quantitats de material voluminós (rostolls de cereals, virostes de fusta, etc.) Campagna y Somenzini (2014).
Les estructures proporcionen ombra i una ventilació natural, que sorgeix a conseqüència d’ubicar-les a favor dels vents predominants de la zona on es construeixen. També s’ha de tenir en compte que la col·locació dels rostolls fa que es generi un microambient ideal per l’animal, on és fonamental que el llit estigui sec i net per aconseguir el confort ideal.
És essencial que la ventilació natural corri al llarg de l’hivernacle reduint la humitat, olors, afavorint la salut dels animals. També s’ha de considerar no col·locar les naus enfrontades les unes als altres massa a prop, per què es pot veure afectada la circulació del vent, l’ideal seria que estiguin a una distància de més de 30 m.
Material
La mateixa legislació ens aconsella utilitzar material manipulable (material d’enriquiment ambiental) per proporcionar un ambient el més semblant al que els porcs tindrien en condiciones naturals. Evidentment, el millor material és la palla, existeixen diversos estudis on es pot comprovar quin tipus de palla es poden fer servir i quina és la més eficient per complir amb la funció exploratòria, aïllant, de neteja i evidentment de descans.
Tabla 1 Recomanacions material enriquiment ambiental
| Material | Presentació | Interès | Complement |
| Palla, fenc, ensitjat, miscanthus, tubercles | Llit | Òptim | Pot utilitzar-se independentment |
| Terra | Llit | Subòptim | Amb mat. comestible i masticable |
| Encenalls | Llit | Subòptim | Amb mat. comestible i masticable |
| Serradures | Llit | Subòptim | Amb mat. comestible i masticable |
| Compost de xampinyons, torba | Llit | Subòptim | Amb mat. comestible i masticable |
| Sorra i pedres | Llit | Subòptim | Amb mat. comestible i masticable |
| Paper picat | Llit parcial | Subòptim | Amb mat. comestible |
| Dispensador de pellet | Dispensador | Subòptim | Depèn de la quantitat de pellets que es proporcioni |
| Palla, fenc o ensitjat | Menjador o dispensador | Subòptim | Materials manipulables i que permetin investigació |
| Fusta tova sense tractar, cartró, cordes de material natural, sacs d’arpillera | “Objecte” | Subòptim | Material que permeti la investigació i manipulació |
| Cilindres de palla comprimida | “Objecte” | Subòptim | Material que permeti la investigació i manipulació |
| Briquetes de serradures (fixes o suspeses) | “Objecte” | Subòptim | Material comestible, que permeti la investigació i la manipulació. |
| Cadenes, tubs de cautxú i plàstic tou, plàstics i fustes dures, pilotes, blocs de sal | “Objecte” | Marginal | Ha de complementar-se amb materials òptims o subòptims. |
Font: Generalitat de Catalunya.
L’engreix sobre llit de palla és un model altament recomanable per a la producció porcina ecològica. L’èxit d’aquest sistema depèn de la proporció llit/dejeccions, aproximadament 30 kg de palla per porc engreixat. Vila Camps.
Font: Marco Antonio Jacho López
Gestió del jaç
El maneig més raonable d’aquestes instal·lacions (jaç calent), consisteix a no retirar mai el 100% de les dejeccions, així d’aquesta manera, catalitzar la fermentació del llit i assegurar una temperatura adequada pels godalls del següent lot. De tota manera, si l’estat sanitari de l’explotació no és correcte, si les mesures de bioseguretat no són les correctes o si la fermentació i/o eliminació d’agents patògens dels fems és insuficient, seran indispensables buidats sanitaris, neteja i desinfecció dels locals. Vila Camps.
Pel que fa al tema sanitari, segons la meva opinió tant poden entrar les malalties a les granges totalment tancades (sistema intensiu) com a les explotacions obertes o semiobertes (sistemes alternatius), si no es fan les coses com s’han de fer. En aquest sistema com en qualsevol altre, les mesures de bioseguretat sempre seran necessàries, més enllà de què es treballa amb animals amb major contacte amb el medi, sempre seran molt més resistents que els animals confinats (el 75% de les defenses es troben al sistema digestiu). Pel que respecta als microorganismes i la fermentació necessària del jaç, actualment es pot trobar al mercat, solucions bacterianes que poden garantir sense cap problema el procés adequat del compostatge.
Avantatges:
Un sistema alternatiu que compleix amb la filosofia del concepte benestar Animal.
Un sistema que es pot adaptar a qualsevol altre sistema de producció (intensiu, semi extensiu, ecològic).
Respectuós amb el medi ambient (millor gestió dels fems, no genera purins, gasos,
etc.).
Una bona alternativa enfront de la viabilitat del maneig (porcs amb ullals i cues).
El cost de les instal·lacions és més assequible que les tradicionals.
Inconvenients
No existeixen experiències de camp d’aquest sistema a Europa. Encara que podem trobar algunes experiències semblants (adaptacions d’instal·lacions antigues o d’altres espècies, per necessitat d’espai).
No hi ha una legislació perfectament definida per a aquest tipus d’instal·lacions.
Si es comparen els rendiments productius d’aquest sistema amb els de la producció
intensiva són menors (IC, GMD).
Possiblement estem parlant d’un sistema molt lligat també a la terra, no com abocador
de purins però sí, per la necessitat de grans quantitats de palla.
Conclusions
Als productors i tècnics no ens interessa torturar o mutilar als animals, som els primers interessats en què els animals vagin bé, no hi ha cap excusa perquè els animals pateixin, és la nostra obligació tècnica i moral donar-les una vida digna. Si deixem de tallar cues i/o ullals ens estalviem feina (el temps es pot dedicar a altres feines possiblement més importants), no haurem d’anar darrere de les ferides infectades, utilitzarem menys antibiòtics i els gestionarem millor (no els podem perdre, són una eina molt necessària).
D’altra banda, al no generar purins (la seva gestió actualment suposa un cost de més de 3 euros per porc), el compost resultant es podria (caldrien estudis) aplicar directament als conreus. L’activitat agrària és responsable del 90% de les emissions d’amoníac a l’atmosfera, amb una 30-40% atribuït a les dejeccions ramaderes, majoritàriament purins. No hi hauria necessitat de construir més basses, etc.
És evident que aquest sistema potser té més atractiu i funcionalitat per les empreses familiars petites i mitjanes, que no conten per exemple amb el finançament adequat per fer front a les grans inversions que requereix adaptar i homologar les seves granges a les noves normatives. Les granges de porcs entre altres espècies, han de gestionar les dejeccions ramaderes i/o els seus subproductes del tractament de conformitat amb l’establert a les conclusions sobre les Millors Tècniques Disponibles (MTD) publicades a la Decisió d’Execució (UE) 2017/302 de la Comissió, de 15 de febrer de 2017.
Font: Marco Antonio Jacho López
Una alternativa que fins i tot es podria adaptar a molts altres sistemes com per exemple al wean to finish (El sistema d’engreix des del deslletament a 6 – 8 kg fins a la sortida a l’escorxador 105 – 108 kg o més). Que, d’altra banda, tants bons resultats ha donat en altres països i que no hem pogut o sabut adaptar al nostre sistema productiu.
Finalment, voldria comentar que aquest sistema no és nou del tot en el nostre país, ja l’estem treballant encara que sigui per accident o perquè no tenim més alternativa. A causa de la falta d’espai ens hem vist en la necessitat de fins i tot adaptar en molts casos tancats vells dels vedells.
Espero que aquest article ens serveixi per reflexionar una mica més sobre les possibles alternatives a les quals indubtablement, més d’hora que tard, haurem de recórrer per protegir el sector que tantes satisfaccions ens ha proporcionat.
Bibliografia
Campagna D, Somenzini D (2014). Produción Porcina en Argentina. Instalaciones y Equipos. Cama profunda en producción Porcina, pag 95.
Espinollo L, Campagna D (2017). Producción Porcina en Argentina. Sistema de cama profunda, pag 23 – 25.
Generalitat de Catalunya. Document sobre la gestió de les explotacions porcines per evitar la autofàgia. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Jacho López (2014). La producció porcina ecològica, una possible solució a futur. Joves Agricultors. Nº 172, pag 20 – 25.
Vila Camps L. Equip tècnic Unió de Pagesos de Catalunya. Aspectos técnicos de la producción porcina ecológica. Producción Agraria Ecológica (PAE). Ficha 4.
