L’eficiència alimentària per a la producció lletera

gen. 2, 2026 | Opinió, General |

Tot i que l’èxit reproductiu manté les vaques al ramat durant més temps, la base nutricional que afavoreix tant la reproducció com el rendiment general de les vaques gira al voltant de l’eficiència alimentària, sobretot durant la difícil transició de la vaca seca al pic de lactació.

Les investigacions han demostrat que els llevats vius específics per al rumen poden estabilitzar la microbiota ruminal durant la dràstica transició alimentària entre les racions subministrades a la vaca seca i les pròpies de la lactació. Aquests llevats especialitzats fomenten el creixement de bacteris beneficiosos, ja que ajuden a regular el pH del rumen i, per tant, contribueixen a reduir el risc d’acidosi que sol provocar la interrupció de la ingesta d’aliment durant les primeres fases de la lactació.

Els estudis realitzats també han quantificat aquests beneficis, i han demostrat que la suplementació amb llevat viu pot reduir la pèrdua de pes corporal fins a 30 kg durant els primers 60 dies de lactació, cosa que representa el 5% del pes corporal habitual d’una vaca lletera de 600 kg. Aquest benefici en el manteniment de la condició corporal es tradueix en menys problemes de salut i un millor rendiment reproductiu, a més d’augmentar l’eficiència alimentària fins a un 7%, cosa que permet que les vaques extreguin més energia de la mateixa ració. Aquest efecte combinat genera un cicle positiu en què la bona salut del rumen fomenta un millor rendiment general de la vaca.

Imaginem ser capaços d’extreure el potencial ocult de cada quilogram d’aliment que consumeixen les vaques. Les implicacions per a la sostenibilitat són significatives: els ramaders podrien mantenir la producció de llet habitual i reduir el cost de l’alimentació fins a un 6% o, el que és el mateix, aconseguir les mateixes excel·lents millores en l’eficiència convertint l’aliment existent en una producció de llet més gran.

“Si podem ajudar les vaques a extreure més energia de cada quilogram d’aliment, això no només suposa un estalvi, sinó que també redueix el cost ambiental per litre de llet produïda”, explica Vreeburg. “És un exemple perfecte de com la nutrició de precisió contribueix als objectius de longevitat i sostenibilitat”, afirmacions amb què estic totalment d’acord.

Concloem: Ni tan sols els suplements nutricionals més avançats poden compensar la mala qualitat de l’ensitjat, ja que aquest és la base d’unes racions d’alta qualitat. Maximitzar l’ús de farratges de producció pròpia és fonamental per a una producció lletera rendible, i és un factor clau per produir llet de forma més eficient.