Durant l’acte presentat el 17 de setembre a la finca de Can Feixes s’hi van reunir els 11 presidents de les Denominacions d’Origen catalanes amb l’objectiu de fer balanç de la verema d’enguany, així com també analitzar les conseqüències que està patint el sector vinícola a causa del Covid-19 on la verema ha estat complicada perquè ningú vol posar en risc la salut de ningú, ni a la vinya, ni al celler.
Segons declaracions deJoan Huguet, president de la Denominació d’Origen Penedès, amb el tancament de la restauració i la reducció dràstica del turisme, els vins han quedat tocats i és que la pandèmia ha comportat l’aturada de les exportacions i el tancament total i actualment parcial, del canal Horeca. A tot això s’hi ha sumat l’efecte devastador del fong míldiu que ha provocat una disminució d’entre el 35% i el 80% de la collita, i del 33% en el nostre cas concret del celler Huguet de Can Feixes. En el conreu ecològic, el fong ha tingut una afectació més important, i és que el treball ecològic té més cost i més risc, però igualment hi seguim apostant perquè es nota amb el producte final ja que respecta molt més l’entorn de les vinyes i l’ecosistema.
Tomàs Cusiné, President de la DO Costers del Segre i propietari de Castell del Remei augura una incertesa molt gran del sector per la inestabilitat al canal Horeca a l’haver de fer grups reduïts, no poder celebrar esdeveniments ja que no es poden programar fires, Showrooms ni res similar que comporti l’agrupació de gent i aquest fet se suma encara més a un futur incert.
Malgrat tot, l’estat sanitari del raïm collit és més que correcte i segons paraules de Bernat Andreu, president de la DO Conca de Barberà “aquest any s’ha fet cirurgia de vinya, hi hem estat més a sobre que mai”.
Pel celler Boldú Viticultors, ubicat a la DO Costers del Segre, la verema del 2020 ha estat una de les més complicades en molt temps, de fet cap avi del poble recorda una verema com aquesta. La variació dràstica del clima ha provocat que el míldiu proliferés a un ritme gens usual i això ha sobtat a tots el viticultors, en el nostre cas, explica Joan Boldú, la varietat de raïm Garnatxa negra ha sigut una de les varietats que ha patit més i ens ha estat impossible de veremar. De fet, no hem entrat raïm al nostre celler enguany i això vol dir que no tindrem vins de l’anyada 2020.
Quelcom curiós li ha passat al Jordi Castellet, un petit viticultor de Porrera quan afirma que l’atac de míldiu ha estat fortíssim i molt serio enguany a tot el Priorat, però que riu amunt de Porrera el míldiu no ha tingut pràcticament gens d’afectació, en canvi riu avall sí, i la diferència essencial es deu bàsicament al tipus de productes emprats en els tractaments, ecològics o no.
La reunió dels presidents de totes les D.O. catalanes també va servir per presentar el nou projecte promocional del vi català: ‘La Setmana del Vi Català’ que agruparà tot un conjunt d’activitats presencials i virtuals amb l’objectiu comú de mostrar la diversitat i riquesa dels vins a Catalunya. Serà del 9 al 15 de novembre quan arribarà la Primera Edició de la Setmana del Vi Català, 7 dies plens d’activitats arreu de tota Catalunya per a promocionar el vi català a diferents indrets del territori, organitzat per l’INCAVI i amb el suport de totes les Denominacions d’Origen. “Estic content de compartir accions conjuntes de totes les Denominacions d’Origen, perquè ens hem mogut amb la voluntat d’esdevenir una gran festa anual i recurrent dels vins catalans”, va afirmar el director general de l’INCAVI, Salvador Puig.
Salustià Àlvarez, president de la DOQ Priorat, va afegir que “la ‘Setmana del Vi’ és cada setmana i és més, és cada dia, tant per les Denominacions d’Origen, com pels cellers i així ens agradaria que ho fos també per la gent, que tinguessin el vi integrat en el seu dia a dia”.
La setmana del vi català del 9 al 15 de novembre servirà per projectar el nombre màxim d’activitats lúdiques i culturals per tal de que es parli del vi català al màxim durant els dies que duri la campanya.
Núria Ruiz Milà.Sommelier, enòloga, màster PNL i vicepresidenta d’Agroprés
