El benestar dels animals de granja es un aspecte de la producció que està tenint cada vegada més importància en la societat occidental i està influint en las decisions sobre política agrària i llur legislació. Els productors estan preocupats davant les incerteses de les decisions i pressions que repercuteixen sobretot en la viabilitat econòmica de les granges o explotacions.
Els mitjans de comunicació es fan ressò, en moltes ocasions, dels aspectes subjectius, irracionals i sensacionalistes sense contrastar-los amb treballs científics i opinions tècniques qualificades.
En moltes ocasions, des de la Unió Europea, s’emeten requeriments i/o reglaments sobre el benestar, sobretot, en cries intensives i que qüestionem la seva aplicació per diversos motius:
1. La producció animal està orientada vers una major qualitat del procés productiu que inclou la qualitat de la vida dels animals.
2. La demanda del consumidor que vol carn provinent de animals cuidats en condicions de confort i sanitat.
3. El benestar i el sistema de producció ha de tenir en compte la economia dels productors.
Els animals destinats al consum, exigeixen unes condicions d’explotació i uns factors de confort que cobreixin llurs necessitats vitals.
Les diferents lleis, ordres i reglaments dictats per les Administracions públiques garanteixen el compliment de les seves necessitats de la vida, es a dir, del seu benestar. Hom confon sovint el benestar amb la cria dels animals en espais oberts, a l’aire lliure, i amb una alimentació basada en farratges, cereals no transgènics, hidroponia, fulles verdes, etc. També es qüestiona l’ús de gàbies. Cal dir que les gàbies no son una presó sinó una protecció.
Fa molts anys, potser més de 20, que el Comitè permanent de la convenció europea sobre la protecció dels animals dins les granges, debat a Estrasburg les recomanacions sobre el benestar dels animals. Cal dir que gran part de les recomanacions mostren un gran desconeixement sobre la producció animal realitzant judicis de valor injustificables. Es solen basar en aspectes bucòlics sense oferir cap dada i sense cap proba ni bases científiques. Es menysprea el treball de tècnics i veterinaris com a garants del maneig, de la salut i la correcta alimentació. Cal afegir la total omissió envers la rendibilitat de les explotacions ramaderes.
S’està legislant a partir d’opinions, de pressions de ‘lobbys’ i de conceptes arcaics de cria sobretot pel que fa a instal·lacions, equips, alimentació, sanitat i maneig. Hem de tenir clar que l’activitat ramadera actual cerca els millors resultats de confort, benestar i producció.
Actualment, s’intenta relacionar benestar amb ecologia. Cal desmentir-ho. La cria ecològica vol aproximar-se a la cria silvestre i ancestral dient que presenta un major grau de benestar. Aquesta hipòtesi es falsa, car ni tan sols en la espècie humana s’ha demostrat.
També es vol qüestionar l’adaptació dels animals en sistemes de producció intensiva dient que afecta al benestar. Si tenim en compte que es van succeint generacions en aquest sistema de producció, els animals estan completament adaptats al pas del temps.
No considerem viable ni justificat, implementar canvis radicals i generalitzats als sistemes actuals d’explotació ja que no estan sustentats en bases suficientment sòlides segons els resultats dels treballs científics.
Toni Roca, soci d’Agroprés
