‘Volem la vida’ era la frase que resumeix el sentir dels milers de joves que es van sumar el 15 de març a més de 40 ciutats espanyoles a les mobilitzacions pel planeta, adherint-se al moviment internacional #FridaysForFuture. Amb aquesta petició conclou de fet el manifest llegit per Koro López de Uralde i Luisa Ripoll, portaveus d’aquesta ‘nova onada ecologista’ que va desencadenar el 2018 l’adolescent sueca Greta Thunberg i que ha aconseguit unir protestes en unes 1.800 ciutats d’un centenar de països .
Thunberg va ser la primera que va decidir no anar a classe els divendres per anar a seure davant del Riksdag (Parlament suec) amb diferents pancartes demanant l’aplicació de l’Acord de París signat el 2015 durant el desenvolupament de la COP21, així com altres accions contra el deteriorament mediambiental.
Els ‘Divendres per al futur’ van arribar a Espanya fa un parell de mesos: primer a Girona, després a Barcelona i, amb ajuda de les xarxes socials, finalment a Madrid i a la resta del territori hispà. La seva crida està dirigit als estudiants perquè “les elits polítiques i econòmiques en el poder estan robant el nostre futur”.
La lectura del ‘Manifest de la joventut pel clima’ ha estat el punt culminant d’una concentració que va començar en la mateixa Puerta del Sol i es va desplaçar després fins al Congrés dels Diputats, amb una participació de 4.500 persones segons dades facilitades per la Policia Nacional a la Delegació del Govern i de 10.000 segons els organitzadors. El document del #FridaysForFuture, impulsat per les autodenominades ‘Generacions sense futur’, fa referència a la ‘emergència climàtica innegable’ que descriu l’últim informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, segons el qual “ens queden només onze anys per evitar la catàstrofe climàtica i limitar la pujada de la temperatura mitjana mundial a 1,5 graus centígrads”.
Per això, joves de tot el món han decidit “sortir als carrers cada divendres per exigir el dret de tots els éssers vius a la vida digna” i desenvolupar un projecte de vida “sense imaginar-nos fugint d’onades de calor extremes, huracans o inundacions”.
“D’ara endavant”, adverteix el text, #FridaysForFuture organitzarà “des de Suècia fins a Madrid” successius “divendres de desobediència, d’esperança, de justícia climàtica i de revolució per la vida per rebel·lar-se contra el sistema”.
Així, a Sevilla un miler d’estudiants es concentrava davant l’Ajuntament de la capital andalusa i després es va manifestar fins a la plaça del Bolet, mentre a València el lloc escollit era la plaça de la Verge, on fonts de l’organització calculen que “van assistir quatre vegades més persones” que la primera convocatòria del passat divendres 1 de març, quan van sumar 150. En el cas de la capital valenciana, la concentració del #FridaysForFuture va començar amb nou cops de bombo, una per cada espècie que, segons alguns estudis, desapareix cada hora a la Terra.
“No hi ha planeta B”, “Ni un grau més, ni una espècie menys”, “Hi ha més plàstic que sentit comú” o “Si el planeta fos un banc, ja l’haurien rescatat” són alguns dels textos de les pancartes emprades en els diferents recorreguts.
En altres punts d’Espanya, el desembarcament de #FutureForFriday ha estat tan recent que ha limitat el nombre de participants i fins i tot de convocatòries per manca d’organitzadors suficients. A Múrcia han estat unes desenes els estudiants universitaris i d’institut que s’han congregat a la plaça de la Mercè, pròxima a la Universitat, i després han marxat fins a la Glorieta d’Espanya, davant l’Ajuntament.
A Aragó, aquesta falta de mitjans també ha portat a una participació reduïda en el #FridaysForFuture però, com ha advertit el seu portaveu Maria Pardillos, les accions d’aquesta jornada “són només el principi” del que ja es coneix com “el 15M climàtic”.
