El sistema de producció de cereals i oleaginoses, des del camp al consum humà dels productes finals, constitueix el cor del sistema alimentari espanyol. Cereals i oleaginoses són les matèries primeres imprescindibles per al funcionament de les indústries de fabricació de pinsos, farines, malts, sèmoles … A més d’en les indústries de segona transformació de pa i pastisseria, pasta, cervesa, midons, etc., és l’ingredient principal per a la producció de carn i llet.
Dins el sistema espanyol de distribució de cereals i oleaginoses es troben multitud d’empreses familiars al costat d’algunes de les majors firmes mundials. Cada part de la baula aporta el seu ‘granet de sorra’ a la mesura de les seves forces. I ho fan molt bé.
Tot i ser un país extremadament deficitari en aquestes matèries primeres, amb les nostres collites de ‘dents de serra’ que inclouen campanyes com la que se’ns ve a sobre amb una producció molt per sota de la mitjana, ens hem convertit en el segon major productor de pinsos de la Unió Europea amb 35 milions de tones anuals i les nostres exportacions de carn viatgen per mig món.
Des del petit magatzem que col·labora amb els agricultors locals fins a la gran multinacional que proporciona les importacions necessàries a través de les nostres instal·lacions portuàries, contribueixen al funcionament d’un sistema perfectament greixat que mostra un estat de vitalitat i fortalesa digne de lloança. Però, ¿i el futur?
El primer pensament que ve al cap per respondre a aquesta pregunta és una cosa òbvia: Si alguna cosa funciona, per què canviar-ho?
No obstant això, d’un temps ençà, abunden comentaris que advoquen per una mena de desmantellament de la base d’aquesta cadena a favor dels suposats beneficis de la concentració d’oferta a nivell local; opinions que auguren una infinitat d’avantatges si s’abandona el sistema actual de comerç. I el pitjor d’això és que polítics ignorants els estan fent cas, pegant-se un tret al peu, i dopen a determinades empreses operadores del seu gust amb quantitats ingents mitjançant subsidis i subvencions.
Per si això fos poc, legislen a la seva mida i si cauen, vénen de seguida amb diners públics al seu rescat. Sembla increïble el grau d’insensatesa que destil·len aquestes actuacions intervencionistes -no només al nostre sector- que beneficien empreses concretes simplement per la seva forma jurídica de constitució que, a no gaire llarg termini, si no impera el sentit comú, cercenaran per sempre la capacitat de negociació i elecció de l’agricultor i que després d’haver convertit la tasca de l’operador tradicional en heroica, acabaran per expulsar del mercat a centenars d’empreses que han estat el germen d’aquesta situació encomiable.
S’obliden que aquesta posició de fortalesa a nivell internacional l’hem aconseguit entre tots i, conscients d’això o no, reincideixen en atemptar contra un sistema que demostra dia a dia la seva validesa. Per tot això, des de Associació de Comerç de Cereals i Oleaginoses d’Espanya, insisteixen, com venen fent des de sempre, a defensar la lliure competència, en exigir la neutralitat jurídica de les administracions com a manera de salvaguardar i garantir el futur de tot un sector. No volen que se´ls doni res però que tampoc que els treguin res. Deixin en pau a un sector que funciona, no sigui que després haguem de penedir-nos tots.
* Nota elaborada amb un escrit de José Manuel Álvarez. Secretari general de ACCOE (Associació de Comerç de Cereals i Oleaginoses d’Espanya)
J.D.M.
