El passat dia 1 de juliolva començar la nova Presidència de torn del Consell de Ministres de la Unió Europea (UE) . En altres paraules això vol dir que els debats que tindran lloc a la UE durant el segon semestre de 2019 seran presidits, per tercera vegada des de la seva adhesió a la UE l’any 1995, per Finlàndia.
La Presidència finlandesa ha titulat el seu programa (presentat l’1 de Juliol) ‘Europa durable-Desenvolupament durable’. És a dir, durant els propers sis mesos, paraules com ‘sostenibilitat’, economia verda, bioeconomia o economia circular orientaran els debats de les diferents polítiques sectorials europees.
Una de les característiques del Programa de treball de la Presidència nòrdica és la identificació de pocs objectius (encara que ambiciosos) pels propers sis mesos. Aquests pocs objectius no són, valgui la redundància, una falta d’ambició de Finlàndia sinó, potser, i vista la situació política-institucional de la UEque hi haurà durant aquesta Presidència de torn, una realitat i aquest país ha preferit centrar-se en pocs temes concrets (encara que molt amplis).
Finalment, la situació dels fluxos migratoris, i de la política internacional (sobretot transatlàntica) condicionaran el curs dels debats a la UE. Donada aquest marc d’incertesa política (interna i externa) és normal que els objectius fixats en el programa de la Presidència finesa siguin uns objectius per reforçar la seguretat europea i dels europeus en tots els àmbits. Els macro-objectius d’aquesta Presidència seran:1) el reforç dels valors comuns i de l’estat de dret, 2) el fer una Unió Europea més competitiva i socialment inclusiva, 3) el reforç del posicionament d’Europa com a líder en l’acció climàtica, i la protecció dels ciutadans.
La Presidència finesa del Consell de Ministres de la Unió Europea té lloc en un moment amb una situació político-institucional especial. En primer lloc, i tal i com vaig qualificar l’anterior presidència, aquests propers sis mesos estaran marcats per l’amenaça (imminent o no?) de la sortida (amb o sense acord ¿?) del Regne Unit de la UE. Les conseqüències d’aquesta sortida (o no?) d’aquest Estat membre té un impacte directe en totes les polítiques comunitàries a més que, el fet que la UE compti amb un soci menys també tindrà una conseqüència en els recursos econòmics de la UE ja que hi haurà un Estats membre que deixarà de contribuir al pressupost comunitari. Finalment, aquesta sortida també suposarà, d’entrada, la necessitat d’establir una futura relació comercial entre la UE amb aquest país tercer.
En el curs d’aquesta Presidència també hi ha hagut canvis a nivell institucional. a les institucions europees. En primer lloc, la Presidència finesa es va iniciar després de les eleccions al Parlament Europeu (PE). Els nous membres escollits el mes de maig varen iniciar el seu mandat el mes de juliol. A més a més, aquesta composició (elegida en les passades eleccions europees) es veurà modificada en cas de sortida del Regne Unit de la UE. En aquest cas, els 27 membres britànics cediran el seu escó a electes de 14 Estats membres ( Irlanda, França, Itàlia, Espanya, Polònia, Romania, Països Baixos, Suècia, Àustria, Dinamarca, Eslovàquia, Finlàndia, Croàcia i Estònia). Així doncs, caldrà veure en quines comissions participen aquests nous eurodiputats i en cas que participin a la comissió d’Agricultura i desenvolupament rural del Parlament Europeu (COMAGRI) caldrà veure quina experiència tenen en el àmbit de l’agricultura. Aquests canvis, han tingut un impacte en els treballs d’aquesta institució sobre les propostes legislatives de la PAC. Cal recordar que la COMAGRI va votar el mes d’abril (és a dir, l’últim mes de l’anterior legislatura) els seus informes sobre les propostes legislatives presentades per la Comissió Europea (CE) deixant per aquesta legislatura (és a dir, els nous europarlamentaris) l’adopció del posicionament del Parlament Europeu sobre aquestes propostes legislatives.
Per si fossin pocs els canvis al Parlament Europeu, també durant aquest segon semestre de l’any s’ha iniciat el procediment de canvi de l’executiu comunitari (col.legi de comissaris). Cal recordar que la Comissió Europea (CE) té gairebé en exclusiva la iniciativa legislativa. Des de mitjans del mes de setembre / principis del mes d’octubre els candidats designats pels Estats membres han anat passant les seves audicions (com exàmens d’idoneïtat per exercir el càrrec) davant les comissions competents del Parlament Europeu. Aquestes audicions havien de portar, a finals d’octubre/ principis de novembre a la constitució de la nova Comissió Europea liderada per la alemanya Ursula von Leyden. Aquestes dates, però, s’allargaran degut a que tres candidats designats a comissari de tres països europeus (Romania, Hongria i França), que han estat descartats (ja sia pel Parlament Europeu o en la fase d’acceptació de la designació). Així doncs, el nou col·legi de comissaris (òrgan que dirigeix els treballs de la Comissió Europea) no es preveu que es constitueixi fins a finals del mes de novembre, principis de desembre de 2019.
Pel que fa al candidat designat per Agricultura, la comissió d’Agricultura i desenvolupament rural del Parlament Europeu (COMAGRI) va aprovar (en una segona audició) el candidat designat a comissari, el polonès Janusz Wojciechowski.
Quins temes agraris es debatran durant el proper semestre?
El comissari d’Agricultura i desenvolupament rural en funcions, Phil Hogan i el ministre finès d’Agricultura i boscos de Finlàndia varen comparèixer el mes de setembre a la comissió d’agricultura i desenvolupament rural del Parlament Europeu per exposar els dossiers legislatius i no legislatius que es tractarien en els propers mesos.
En relació a la cartera d’agricultura, el principal dossier legislatiu que es tractaran durant la Presidència finesa serà la continuació dels debats(i perquè no, l’adopció d’un acord general) sobre les propostes legislatives presentades pel comissari Hoganl’1 de juny de 2018 sobre la nova política agrària comuna (PAC).
Malgrat el desig de la Presidència romanesa de concloure els debats òrgans preparatoris del Consell de Ministres (grups de treball i comitè especial d’Agricultura), els Estats membres no es varen posar d’acord sobre molts aspectes de la proposta, per aquest motiu, al final de la Presidència, Romania es va haver d’acontentar en presentar el mes de juny de 2019un informe sobre l’estat dels debats.
Per això, cada cop sembla més evident que la Comissió Europea (CE) hagi de presentar unes propostes legislatives de transició que evitin un buit legal entre l’actual marc legislatiu de la PAC i el que s’està discutint que podria entrar en vigor l’any 2021.
Les discrepàncies ministerials sobre les propostes legislatives de la PAC també varen traslladar-se a la comissió d’Agricultura i desenvolupament rural del Parlament Europeu (COMAGRI) a on en el primer debat d’aquesta legislatura, els portaveus dels partits polítics representats a aquesta comissió parlamentaria varen traslladar al comissari en funcions Phil Hogan la voluntat de: que presentés una nova proposta legislativa (grup dels ALE/Verds), que es guardessin els informes adoptats pels membres de la COMAGRI en la darrera legislatura (com així es va decidir) o que se suspenguessin els debats a la comissió parlamentària fins que hi hagués una partida financera clara (partit socialista europeu)…És a dir, per a tots els gustos.
A part d’aquestes propostes legislatives presentades per la Comissió Europea (CE) el mes de juny de 2018, el Programa de la Presidència finesa no mencionava (directament) cap altra proposta legislativa sectorial. Malgrat aquesta omissió, l’experiència en el seguiment de l’evolució de les propostes legislatives de la Unió Europea i la intervenció que el ministre finès va fer el mes de setembre davant la COMAGRI indica que Finlàndia (com també farà Croàcia) impulsarà el desenvolupament durable i l’economia verda. En altres paraules, el desenvolupament sostenible. Aquesta prioritat es va reforçar en el discurs de la nova presidenta de la Comissió EuropeaUrsula von der Leyen al anunciar el que ja es coneix en la terminologia comunitària el ‘Green deal’ (en català ‘l’acord verd’) pel qual, la Comissió Europea es fixa com a objectiu aconseguir la neutralitat climàtica, d’impulsar la biodiversitat, de tenir zero contaminació i d’impulsar l’agricultura circular. Sobren doncs les paraules. Bioeconomia, economia circular, etc.. la Unió Europea posarà tota la seva maquinària perquè l’agricultura i les altres polítiques de la Unió Europea s’alineïn per complir amb els compromisos de París i amb els objectius fixats en els objectius de desenvolupament durable.
Si Finlàndia té la Presidència de torn de la Unió, és obvi que la silvicultura jugarà un paper molt important en les iniciatives que s’impulsin durant aquest semestre. Finlàndia té una densitat forestal de 4 hectàrees per persona o el que es correspondria a deu vegades Europa Occidental[1] i a on la indústria silvícola representa, entorn del 21 bilions d’Euros[2] segons una gràfica de la Federació d’Indústries Forestals de Finlàndia. Així no serà d’estranyar que durant el segon semestre de 2019, Finlàndia orienti els debats (incloent el de les propostes legislatives de la PAC) cap a una potenciació d’aquesta indústria i a impulsar la nova estratègia forestal de la Unió Europea post 2020. A nivell internacional Finlàndia impulsarà l’adopció d’un Acord jurídicament vinculat sobre boscos aEuropa i a promoure l’acció de la Unió i Europea per lluitar contra la desforestació i la restauració dels boscos.
PAC, bioeconomía, gestió forestal sostenible, la Presidència finesa haurà també de impulsar els debats al Consell de Ministres (en aquest cas, amb la CE i els Estats membres) de la gestió de la propagació de diverses malalties animals (pensant directament amb la pesta porcina africana que cada cop s’estén més).
En la presentació del ministre finès davant la COMAGRI, aquest va mencionar també el tema dels grans predadors. Llops i ossos i com afecten l’augment de les seves poblacions a la convivència amb la ramaderia. Aquestes qüestions també seran objecte de debat i reflexió, encara que el ministre finès va proposar ja, que considera que ha de ser el 2n pilar de la PAC el que prevegin mesures per fer més harmoniosa aquesta convivència. De totes maneres, s’està a l’espera d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre aquesta qüestió (que no serà la primera que es pronuncia) per obrir de nou el tema a nivell europeu.
És a dir, que, malgrat l’establiment d’una sola prioritat en el programa de la Presidència finesa, pels propers mesos, la Presidència del país nòrdic anirà avançant amb els debats de la PAC (que segurament aniran avançant segons l’avenç en les negociacions del Marc financer pluriennal) i altres qüestions, que preocupen al sector.
Elisenda Fatjó-Vilas March,tècnica d’agricultura, alimentació, pesca, política marítima i consumidors de la Delegació de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea
* Les opinions donades en aquest article són estrictament personals de l’autor i no representen les de la institució a on treballa.
[1] Extret de l’estudi de J. Heino i J. Karvonen: ‘Los bosques, parte integrante de la vida finlandesa’.Pàgina web:https://www.fao.org/3/y9882s/y9882s02.htm
[2] Xifra extreta de la pàgina web:Forest Industry – Finnish Forest Industries, referint-se a les estadístiques fineses de la Federació d’Indústries Forestals de Finlàndia
