El VII Punt de Trobada AECOC contra el malbaratament alimentari ha reunit a Madrid a més de 300 professionals d’empreses, administracions i ONG. L’esdeveniment ha posat el focus sobre destacats casos d’èxit en la gestió del rebuig en tota la cadena de valor i ha estat l’escenari de la presentació de l’estudi ‘Gestió del rebuig alimentari en la gran distribució’, amb el qual Nielsen i Checkpoint, en col·laboració amb AECOC, analitzen l’impacte de la pèrdua d’aliments frescos a les grans cadenes de distribució.
Segons l’informe, el 3,5% dels aliments frescos a la distribució no s’arriben a comercialitzar per diferents raons i, d’aquests, el 2,05 acaben malgastats. Per seccions, la de fruites i verdures és la que genera major quantitat de productes descartats (el 50% dels estudiats), per davant del peix (42%) i de la carn (8%).
Consultades sobre les fases en què es genera el malbaratament, el 75% de les cadenes participants en l’estudi de Nielsen i Checkpoint apunta a la manipulació dels productes per part dels consumidors, mentre que un 42% considera que també es genera pèrdua en la manipulació en la venda assistida i un 33% assenyala deficiències en el transport des de la plataforma logística fins als punts de venda.
Precisament, la fragilitat en la manipulació dels productes és la principal causant de rebuig de fruites i verdures, segons el 67% dels enquestats, i també del peix (42%), al mateix nivell que la facilitat del gènere per fer-se malbé i la dificultat per controlar la seva rotació.
D’altra banda, el 67% de les empreses de la gran distribució considera que el malbaratament generat amb la seva activitat és menor o molt menor que fa tres anys. Una de les claus és la millora en la gestió dels productes descartats per a la venda; de fet, un 83% de les empreses enquestades compta actualment amb una estratègia per optimitzar la identificació i gestió d’excedents.
El 12% d’aquesta potencial pèrdua es destina a la donació, per un 29% que es recupera o es recicla i un 59% que acaba al gestor de residus. Aquest percentatge d’aliments que acaben malgastats s’explica perquè les cadenes troben serioses dificultats per a la donació de productes com carn i peix, que exigeixen condicions òptimes de transport i conservació per evitar riscos de seguretat alimentària.
Sobre els processos d’identificació del rebuig, el 58% de la potencial pèrdua es localitza a través de protocols de supervisió específics, basats en el control sistemàtic de l’estoc o l’anàlisi visual del gènere. El 17% s’identifica a través de l’ús de tecnologies que generen alertes i un altre 17% es produeix mitjançant l’anàlisi de dates de vida i consum òptim. Només el 8% es detecta a través de l’aspecte dels productes.
Pel que fa a l’estratègia utilitzada per prevenir el malbaratament, el 42% dels distribuïdors es recolza en l’ús de la tecnologia, com apps per a la gestió del producte no comercialitzable i etiquetes per seguir la vida útil de l’aliment. Al costat d’aquest desenvolupament tecnològic, les cadenes centren les seves estratègies en una millora en la gestió dels estocs, dels processos logístics i una major coordinació entre els departaments implicats en el transport, manipulació i venda del gènere.
El VII Punt de Trobada d’AECOC, que s’emmarcava en la 2a Setmana contra el Rebuig Alimentari, es una iniciativa liderada per empreses de la indústria i la distribució alimentària que té com a objectiu ajudar el consumidor a optar per un consum responsable i fer un bon ús dels aliments en la seva llar per evitar el malbaratament.
J.D.M.
