Les densitats de senglar van mostrar descensos generalitzats a la major part de Catalunya durant l’any 2018 i començaments de 2019 atribuïbles a la pressió exercida pels caçadors davant l’espectacular increment de l’espècie, la baixa producció de gla a la tardor de 2017 i les reiterades sequeres.
Aquesta és la conclusió més rellevant que s’extreu del Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya corresponents a la temporada 2018-19 que encarrega el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) anualment.
El descens del nombre de senglars varia segons les zones, però al llarg de 2018 la major part de poblacions de senglar van baixar, entre el 2 i el 27% respecte de l’any anterior. La zona on els descensos van ser més alts, entre el 44 i el 66%, són alguns espais del Pirineu i Prepirineu, cosa que s’explica per sequeres, fortes nevades i gelades i baixes produccions de glans sumades a una forta pressió de caça per fer front a problemes com ara la tuberculosi bovina.
Només en quatre observatoris (Sant Llorenç del Munt, Muntanyes de Prades, massís del Garraf i les Gavarres), les poblacions van mostrar un augment de densitat (entre un 16% i un 35%) respecte de la temporada anterior. Aquesta variació s’explica per factors locals com ara una major disponibilitat d’aliment complementari (per exemple, conreus) o un menor rigor de la sequera, entre altres.
Les densitats continuen altes
Tot i això, com que es partia d’unes densitats excepcionals a gran part de Catalunya, el nombre d’exemplars de senglar la temporada 2018-19 continua sent alta a les comarques de Girona i del nord de Barcelona. Les més elevades, entre 12 i 15 senglars/km2, són a l’Alt Empordà, la Garrotxa i la zona del Montseny. Com a referència, a les dues primeres les densitats els darrers anys havien arribat a 20-25 senglars/km2. Són zones on el senglar troba òptimes condicions d’alta pluviositat, boscos d’alzines, sureres i roures, i grans superfícies de conreus de regadiu que en conjunt aporten molta disponibilitat d’aliment. A la resta de Catalunya, tant als sectors meridionals de clima continental com a les zones del Pirineu i Prepirineu, les densitats són moderades, i els llocs on s’enregistren les densitats més baixes (per sota de 3 senglars/km2) són l’Alt Pallars, el Cadí, la Segarra i els Ports de Beseit
No es pot abaixar la guàrdia
Tot i els descensos observats, no cal abaixar la guàrdia, ja que la densitat de senglar pot tornar a enfilar-se ràpidament. Es calcula que a Catalunya hi viuen al voltant de 190.000 senglars.
A la tardor de 2019, va haver-hi més disponibilitat de menjar i, com a conseqüència, n’haurà augmentat la natalitat. Només en llocs que hagin patit fortes sequeres se’n podria reduir la densitat; a les zones on no falti aigua i aliment, la densitat tornarà a augmentar. Per aquesta raó, el paper dels caçadors continua sent clau per frenar l’expansió d’aquesta espècie, sense predadors naturals que controlin el creixement de les poblacions.
El Programa de seguiment que vol conèixer la tendència demogràfica de les poblacions de senglar a diferents zones de Catalunya es va iniciar l’any 1998 i compta amb les dades subministrades anualment pels caçadors en les batudes de senglar a 22 espais naturals que actuen com a observatoris de l’evolució d’aquesta espècie. Aquesta xarxa d’espais d’unes 25.000 hectàrees de mitjana ben repartits per tot el territori és molt representativa. En conjunt, aquests espais suposen el 15% de la seva superfície i s’estima que inclouen un 20% dels senglars que viuen a Catalunya. Les dades es refereixen a la temporada (un any) que va acabar el proppassat setembre.
