Davant la previsió que en un escàs marge de temps Catalunya pateixi una sobreproducció de carn de pollastre que podria superar el 20% de la producció actual, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha escrit al ministre d’Agricultura, Luis Planas, sol·licitant la retirada immediata d’unes 1.000 tones de carn d’au per reduir el col·lapse i evitar-ne així la caiguda de preus. Aquestes 1.000 tones podrien recuperar-se quan el mercat s’estabilitzi, de manera que del seu cost, uns 2,25 milions d’euros, se’n recuperaria gairebé la meitat.
La consellera Jordà ha fet aquesta petició al ministre tenint en compte que el sector avícola català, especialment el de carn d’au (pollastre, gall dindi, guatlla…) comença a veure’s seriosament afectat per la situació de la COVID-19. En primera instància, perquè, amb les condicions de treball establertes, els escorxadors no poden operar al 100% de la seva capacitat. Això està provocant una saturació de les granges, on els animals superen els pesos comercials i després no poden entrar a la línia de matança. Així, aquest sector viu en els mesos de primavera i estiu el seu punt més àlgid de demanda gràcies a l’increment que suposen les activitats de l’hoteleria, la restauració i el turisme, cosa que enguany no es produirà.
Si bé el consum de carn d’au a les llars pot mantenir un cert nivell estable ja que és una proteïna assequible econòmicament, el consum familiar no absorbeix tota la producció que es genera en els cicles productius, que es planifiquen amb molta antelació.
A Catalunya, el sector avícola representa un percentatge molt significatiu de la producció final ramadera i d’aquest sector viuen molts productors i un gran nombre d’empreses que hi estan relacionades que es podrien veure seriosament afectats per aquesta situació, la qual pot acabar afectant la resta de l’Estat espanyol si no s’estableixen mesures urgents.
D’altra banda, cal recordar que el 30 de març, la consellera Teresa Jordà va fer la mateixa demanda en relació amb la carn d’oví, cabrum i boví, que també es troben en la mateixa situació. En aquella carta, la consellera d’Agricultura va sol·licitar al ministre Planas que demanés a la Comissió Europa l’ajuda per a l’emmagatzematge privat de carn fresca o refrigerada d’animals de l’espècie bovina de vuit mesos o més i una altra per a la carn d’oví i cabrum.
Aquest ajut es preveu en el Reglament europeu d’organització comuna de mercats dels productes agraris, que estableix que, en cas que es produeixi una pertorbació de mercat com l’actual, es pugui decidir la concessió d’un ajut per a l’emmagatzematge privat dels productes, amb la idea que un cop se superi aquesta crisi puguin incorporar-se de nou al mercat.
Aquesta mesura hauria de solucionar el greu problema provocat per la caiguda de preus d’aquestes carns, que en el cas de l’oví és d’un 40%, seguit de prop pel boví i el cabrum, que marquen la mateixa tendència. Reducció que també s’ha produït en el consum d’aquestes carns, que ha caigut estrepitosament.
