Eljuliol finalitzava el termini d’informació pública de l’Avantprojecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats que revisa i actualitza el règim jurídic establert en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, la qual es deroga. La fi és complir amb els nous objectius establerts en les noves directives de residus que conformen el Paquet d’Economia Circular, així com amb els nous objectius derivats de la directiva de plàstics d’un sol ús que deriva de l’Estratègia Europea per al plàstic en una economia circular. Foto: J.D.M.
L’avantprojecte impulsa l’economia circular a través de la revisió dels procediments de subproducte i fi de condició de residu, habilitant la possibilitat de desenvolupament a nivell autonòmic. S’inclouen noves definicions i revisió de l’àmbit d’aplicació. En matèria de fiscalitat ambiental s’introdueix un nou impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Incorporació dels objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge comunitaris per als residus municipals (55% el 2025, 60% el 2030 i 65% el 2035).
Cal destacar entre les novetats introduïdes que es revisa la regulació sobre la responsabilitat de productor. El nou text inclou en el seu article 20 que la responsabilitat del productor inicial o posseïdor del residu, no conclourà fins al tractament final adequat del mateix. Això modifica el model que tenia Espanya de responsabilitat delegada i ara, el productor inicial o un altre posseïdor del residu, està obligat a assegurar un tractament final adequat i documentar-ho.
Així mateix, en article 20.4 estableix que el productor inicial estarà obligat a identificar els residus, abans del lliurament per a la seva gestió, d’acord amb el que estableix l’article 6 i, en el cas que siguin residus perillosos, determinar-ne les característiques de perillositat que recullen en l’Annex I. en aquells casos en què siguin residus amb codis miralls també s’haurà de dur a terme una caracterització per a l’adequada classificació de residus. En aquest sentit, és fonamental tenir en compte la nova guia de classificació de residus publicada recentment pel MITERD.
Per tant, la responsabilitat de la correcta classificació d’un residu com a perillós o no perillós i responsabilitat compartida amb el gestor recau sobre el productor, sent fonamental ja que té importants conseqüències per a la seva gestió final.
J.D.M.
