Segurament recordem com els darrers temps s’ha anat incrementant la superfície dedicada a la producció de raïm per a l’elaboració vi, com han aparegut múltiples Denominacions Origen i com s’ha augmentat la qualitat dels vins. Per contra, en els darrers anys s’està promovent, amb raó o sense, la disminució del consum, penso que qualsevol motiu és escossa perquè ens prohibeixin el consum d’alcohol inclòs el vi. Personalment, estic patint aquest fet, jo nascut i criat a la Ribera del Duero, m’han prohibit, per si de cas, beure vi ni als àpats, és un martiri. Aquests fets, reducció de consum i l’augment de producció estan fent que el sector estigui travessant una greu crisi. Per tal d’afrontar aquesta la crisi que travessa el mercat del vi, les organitzacions agràries han presentat a les administracions unes mesures orientades a limitar la producció, per evitar la sobreoferta i adequar la producció a la demanda.
Entre les mesures destaca la proposta d’establir un ajut financer a l’arrencada de vinya, independent de la posterior replantació o arrencada definitiva.
També proposen que després d’un període mínim de tres anys i en un termini màxim de sis anys, els productors tinguin la possibilitat de replantar les mateixes superfícies que han estat objecte d’arrencada, accedint a un ajut financer. El pagès, si així ho decideix, podria aprofitar productivament la superfície objecte d’arrencada. Si un viticultor arrenca de manera temporal i no produeix en aquesta terra, cobraria anualment un percentatge dels ingressos mitjans de la zona de les darreres tres campanyes, fins que decideixi replantar o arrancada definitiva.
Després del període màxim de 6 anys, les OPAs proposen que, si el pagès decideix no replantar, se li assigni una compensació econòmica definitiva. Aquesta compensació es podria sufragar amb fons de la UE, de la Intervenció Sectorial Vitivinícola que no s’hagin executat o dels Estats Membres. Proposen també limitar els potencials productius de les vinyes.
Les OPA demanen a la Comissió Europea la prohibició de noves autoritzacions de plantació per a tres anys: 2025, 2026 i 2027. Creuen que una mesura d’aquest tipus posaria en pausa l’augment de la vinya europea, avaluaria l’evolució del mercat i donaria un temps als Estats i els productors per replantejar-se les estratègies nacionals.
També proposen, especialment per a després del 2027, potenciar les accions de promoció del vi, també al mercat interior; fixar en el 0% la superfície nacional anual dedicada a noves vinyes; i potenciar l’enoturisme. També es demana a Europa més flexibilitat perquè els Estats Membres puguin activar plans de crisi amb més agilitat.
