Fa temps que la pagesia europea es troba en una situació delicada. L’augment dels costos de producció, la pressió burocràtica, les exigències mediambientals i la competència desigual amb productes importats han generat un malestar creixent en el sector. Fa un any, aquest descontentament va esclatar en forma de protestes arreu del continent, amb tractorades i mobilitzacions que reclamaven mesures concretes per garantir la viabilitat de l’agricultura.
Aquestes protestes van posar de manifest les dificultats estructurals del sector i van forçar una resposta institucional, amb la revisió d’algunes normatives mediambientals i l’impuls d’un diàleg estratègic a nivell europeu. Tot i això, molts dels problemes continuen sense resoldre’s, i la impaciència entre els agricultors creix. Ara, la inquietud pagesa es manté ben viva i les mobilitzacions tornen a l’ordre del dia per exigir accions efectives que assegurin el futur del sector.
Segons VIA Empresa, la lentitud en la resposta de les administracions ha fet que els agricultors tornin a organitzar-se per reivindicar millores estructurals en el sector. Entre els principals punts de conflicte hi ha:
- L’impacte del canvi climàtic, amb fenòmens meteorològics cada cop més extrems que afecten la producció.
- Les exigències mediambientals de la UE, que suposen costos addicionals per als productors.
- Les clàusules mirall, una reclamació històrica per garantir que els productes importats compleixin els mateixos estàndards de qualitat i seguretat que els europeus.
- La transformació tecnològica i l’augment de la mida de les explotacions, que generen desigualtats entre pagesos petits i grans.
- L’ús del sòl agrari, cada cop més disputat per la instal·lació de plantes fotovoltaiques.
- La burocràcia, que continua sent una de les grans traves per al desenvolupament eficient de l’activitat agrària.
La resposta de la Unió Europea
Davant la pressió del sector, la Comissió Europea ha endarrerit algunes mesures mediambientals i ha impulsat un “diàleg estratègic sobre el futur de l’agricultura”. Aquest procés ha portat a reconèixer que els ajuts actuals no sempre arriben on més es necessiten i s’ha plantejat una reorientació per beneficiar especialment petites explotacions i agricultors en zones amb dificultats naturals.
Tot i això, la preocupació del sector persisteix, especialment pel risc que aquesta nova estratègia acabi afegint encara més càrrega burocràtica a un sistema ja sobrecarregat.
Noves mobilitzacions: el sector es reorganitza
L’acord comercial entre la UE i el Mercosur ha estat un altre factor que ha encès els ànims. Els grans sindicats agraris espanyols (UPA, COAG i ASAJA) han impulsat noves tractorades arreu de l’Estat, amb una llarga llista de demandes: des de la simplificació de la PAC fins a canvis en la llei de la cadena alimentària. A Catalunya, el Gremi de la Pagesia té previstes noves mobilitzacions el pròxim 10 de febrer.
Cap a un futur amb menys burocràcia i més suport real?
El sector agrari necessita polítiques que garanteixin la seva sostenibilitat econòmica, social i mediambiental sense afegir més traves burocràtiques. Segons el mateix article de VIA Empresa, alguns experts alerten que vincular ajuts a criteris excessivament tècnics podria ser contraproduent i generar més desigualtats.
El que queda clar és que la pagesia no pot esperar més respostes dilatades. La seguretat alimentària i l’equilibri territorial depenen de trobar solucions eficients i realistes que permetin als agricultors continuar fent la seva feina amb dignitat i competitivitat.
Des d’Agropress continuarem seguint l’evolució d’aquestes reivindicacions i el seu impacte en el sector agrícola.
