Des de juny de 2019, a les zones vulnerables per contaminació de nitrats d’origen agrari, s’ha limitat l’ampliació i la instal·lació de noves granges. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha assenyalat que aquest fet és conseqüència de l’entrada en vigor, ara fa un any, del Decret 153/2019 de gestió de les dejeccions ramaderes.Fotos: DARP
Aquesta normativa té com a objectiu redreçar la situació de la contaminació d’aigües subterrànies per nitrats d’origen agrari i assolir una ramaderia i una agricultura sostenibles, i que ha suposat una ‘dràstica’ davallada del creixement de granges en zones vulnerables.
En el primer any d’aplicació del decret s’han adoptat un seguit de mesures que “actualment s’estan desplegant i que comporten canvis en el sector, molt més enllà dels administratius, que estantensionant totes les cadenes de la baulai estan produint que tant ramaders com agricultorsinternalitzin els costos mediambientals de les corresponents activitats que realitzen”, segons ha indicat el DARP.
En termes més concrets, el Decret representa una forta limitació als creixements de les granges en zones vulnerables (ZV) i unamoratòria queno permet incrementar el nombre màxim de caps de bestiar autoritzat a les explotacions ramaderes ubicades a les ZV amb major càrrega ramadera (ICR > 1,2). El fet d’estendre determinades obligacions a tot Catalunya, en previsió que les actuals zones no vulnerables (ZNV) no hagin d’acabar designant-se com a ZV, i d’estendre obligacions també als agricultors, forma part del programa d’actuació reforçat que es va aprovar amb la publicació d’aquest Decret.
Eines complexes
El sistema administratiu ha fet un gran esforç per atansar-se al més possible a la realitat, i juntament amb el reforçament dels controls, han portat a desplegar un seguit d’eines complexes administrativament, com és la declaració anual de nitrogen (DAN) i la plataforma telemàtica de traçabilitat que permet conèixer quins aplicacions s’estan realitzant a més de 10 km de lloc on s’han generat, i també eines complexes tècnicament, com és el cas del mètode del Balanç de Nitrogen (BNG).
LaDANés un dels elements de control més potents que estableix el Decret. Al 2019 va afectar10.863 titulars d’explotacionsramaderes i/o agrícoles, mentre que al 2020 ho farà a 40.000 titulars en total, essent obligatori per a tots els ramaders i agricultors que han de registrar en el Llibre de Gestió de Fertilitzants com gestionen les dejeccions i com i quan les apliquen, en funció de quina sigui la seva activitat. ElBNGés una eina molt útil per conèixer amb exactitud la quantitat real de N que podem trobar en les dejeccions ramaderes, informació reclamada pel sector durant molt de temps, ja que únicament existia la possibilitat de conèixer-la mitjançant la utilització d’uns coeficients d’excreció força obsolets. Enguany, unes200 explotacions porcineshan emprat aquesta metodologia, que en dos anys acabarà afectant tot el sector porcí (unes 5.500 explotacions) i en tres anys l’aviram. El BNG és també la base per conèixer les emissions de nitrogen i el contingut de fòsfor de tot el sector ramader.
L’assignació delnitrogen de referència (N-ref)a totes les explotacions ramaderes de Catalunya (aprox., 15.000 granges), és una pedra angular de l’arquitectura del Decret, tant per poder gestionar i controlar la quantitat de nitrogen orgànic aplicat en ZV, com per limitar-hi els possibles creixements ramaders. Aquesta assignació suposa un gran impacte al sector agroramader, ja que veuen limitada l’aplicació de nitrogen en zones properes a les seves explotacions i caldrà pensar en altres fórmules per poder exportar nutrients fora de les ZV.
La disposició transitòria 1a del Decret estableix que aquest s’ha de revisar en el termini d’un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de ZV. Aquesta ampliació de ZV ha passat ja el tràmit d’informació pública i previsiblement es publicarà cap al mes de novembre.
Així mateix, cal destacar l’ús de la plataforma detraçabilitat del transport de dejeccions ramaderes amb GPS, que permet conèixer les aplicacions a llarga distància (a més de 10 km del seu lloc d’origen) assegurant una correcta gestió amb una traçabilitat real. El fet de disposar d’aquesta traçabilitat fa evident que el sector ramader s’ha modernitzat i que ara per ara es treballa d’una forma més respectuosa, alhora que permet impulsar un sector essencial del país. En aquest aspecte, cal implementar un programa d’inspecció per a aquells que haurien d’haver implementat aquesta mesura i encara no ho han fet. D’altra banda, aquest sistema ha aconseguit introduir en la gestió de dejeccionssoftwaresque permeten avaluar costos, buscar alternatives que siguin més rendibles i reduir despeses de funcionament i administratives, molt útils i ben valorades pel sector, per a aquells ramaders que ho han implantat.
Canvi en els equips d’aplicació
En relació alsequips d’aplicació, cal assenyalar el canvi profund que s’està produint, on les aplicacions de purí amb ventall són cada cop menys freqüents (a partir de novembre de 2019, cap cisterna de més de 15 m3no pot aplicar amb ventall). En aquest punt, és necessari adoptar les tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, com ara són l’ús de cabalímetres, conductímetres en les cisternes de purins (com a eina d’estimació en temps real de la riquesa de nitrogen dels purins) i aplicadors de mànegues, entre d’altres, que permeten regular els equips d’aplicació en funció de les necessitats d’adobatge del cultiu i de la zona. Això permet ajustar la fertilització evitant males praxis, que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu.
D’altra banda, segons el DARP, les actuacions de control es veuran considerablement millorades a partir de febrer del 2021 i particularment més enllà del febrer 2022, en què ja estarà plenament implementada la DAN. Per part de la conselleria, es desplegarà un aplicatiu informàtic (DERAN) que permetrà fer el creuament amb la informació existent en altres aplicatius informàtics del Departament d’Agricultura (DAN, GPS, BNG, GTR, DUN) per a realitzar aquelles accions de control sobre la gestió de les dejeccions i els altres fertilitzants nitrogenats que han de comportar una millora substancial.
ElPla de controlsdel Decret 153/2019 integra diferents actuacions relacionades amb les dejeccions ramaderes, la seva gestió i la dels altres fertilitzants nitrogenats juntament amb elements específics com és el control de nutrients amb presa de mostres de sòls en500 explotacions agrícolesi la seva anàlisi per conèixer concentracions de nitrogen i fòsfor. Aquest control es veurà reforçat considerablement a partir d’enguany, ja que, en cas de trobar-hi sòls amb excés de fòsfor, caldrà fertilitzar en base a anàlisi de sòls tota l’explotació agrícola.
Per poder impulsar el programa d’actuació reforçat, calen mesures de foment i de transferència tecnològica i de coneixement. Entre lesmesures de foment, el Departament properament publicarà una Ordre d’ajuts a la instal·lació de conductímetres i una altra Ordre per a la contractació de tècnics assessors en fertilització.
En l’àmbit del foment i la transferència, cal destacar especialment el paper bàsic que desenvolupal’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes (https://ruralcat.gencat.cat/
Una altra mesura important del Decret és la posada en marxa de la figura delsassessors en fertilització. Aquesta acció té per objectiu que aquelles explotacions agrícoles en què la fertilització té un major impacte disposin d’un assessor que planifiqui amb elles la fertilització.
