Unió de Pagesos (UP), la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i l’Associació de Cooperatives de l’Oli del Baix Ebre i Montsià, demanen un pas més als diputats i diputades, per tal de poder assolir una Llei de protecció d’oliveres monumentals que garanteixi un pressupost mínim i on la veu de la pagesia pugui ser escoltada.
La gran majoria de les 25 esmenes, que les tres entitats han defensat en la tramitació d’aquesta Llei, han quedat recollides en el dictamen aprovat per la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, de 19 de febrer de 2020, entre les que destaquen la inclusió en la Llei d’assegurar recursos públics pel manteniment d’aquestes oliveres, limitar la protecció a les oliveres mil•lenàries, permetre el seu reagrupament dins de la pròpia explotació, permetre les tasques habituals del conreu de l’olivera, com l’esporga de fructificació, no siguin prohibides i que el Departament d’Agricultura també sigui tingut en compte en el desenvolupament de la Llei. Totes elles presentades per les tres entitats amb l’objectiu d’evitar limitacions injustificades a l’activitat agrària i que posaven en perill la viabilitat econòmica de les explotacions i, per tant, les oliveres monumentals que es pretén protegir.
Les tres entitats s’han reunit amb diferents grups parlamentaris per defensar els següents punts, no recollits en el dictamen de la Comissió de Territori i que es consideren importants perquè el sector agrari es pugui adaptar a les noves obligacions.
El primer punt, consisteix en aconseguir que la Llei incorpori un pressupost mínim d’ajut per a aquestes oliveres i oliverars. Si bé és cert que en el dictamen queda blindat, jurídicament, que arribaran recursos públics per a la protecció d’aquestes oliveres, les tres entitats consideren que cal que la Llei asseguri un pressupost mínim anual de 1,2 milions d’euros per a llur protecció i manteniment.
El segon punt i que es considera tremendament important per assegurar la viabilitat econòmica de les explotacions agràries que tenen aquestes oliveres és la inclusió, per Llei, dins de la Comissió Tècnica, de representants del sector agrari, a fi i efecte de poder disposar de veu i vot alhora del desenvolupament de certs aspectes regulats en la Llei i competència d’aquesta Comissió Tècnica com, per exemple la validació dels informes elaborats pels departaments competents, proposar formes integrades de protecció enfront l’amenaça de plagues i els efectes del canvi climàtic, promoure programes d’intervenció i conservació de cada exemplar o l’elaboració d’una Guia de bones pràctiques de conreu, tots ells àmbits que afecten a l’activitat agrària i on els representants de la pagesia hi haurien de tenir veu i vot.
Per últim, tot i la rebaixa en les sancions indicada en el Dictamen, entenem que aquestes continuen essent exageradament elevades, fet que fa que transmetin el concepte als titulars d’aquestes oliveres, que sempre les han vingut cuidant (i les han venut quan ho han necessitat), que ara una cosa que feien voluntàriament l’hauran de fer obligatòriament i que, de moment, ningú els compensarà i que compte amb què fan perquè, a sobre, poden tenir unes multes de fins a 48.000 euros, que no és poca broma per a una explotació d’oliveres que, d’acord amb la Xarxa Comptable Agrària del DARP té, de mitjana, uns marges econòmics negatius, si es tenen en compte la mà d’obra familiar i el cost d’oportunitat.
