El gran desenvolupament del sector vitivinícola i el fet que més del 90% dels vins catalans s’emparin en les dotze Denominacions d’Origen que hi ha a Catalunya fan que calgui perfeccionar els sistemes de garantia i control per protegir-ne la qualitat i augmentar la quota de mercat. Per aquest motiu, i per adaptar-se a la nova realitat i actualitzar-se segons la normativa europea, el Parlament ha debatut i aprovat la nova Llei Vitivinícola de Catalunya per 124 vots a favor i 4 abstencions del subgrup parlamentari de la CUP.
Un dels objectius d’aquesta normativa és adaptar la Llei 15/2002, de 27 de juny, d’ordenació vitivinícola, a la normativa europea resultant de l’organització comuna del mercat (OCM) del vi i, en particular, al Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, pel qual es crea l’organització comuna de mercats de productes agraris.
A grans trets, la Llei permet avançar en qüestions abans no regulades com ara les autoritzacions de plantació i replantació, el potencial vitícola i la creació del Catàleg de varietats. També es perfeccionen els sistemes de garantia i control en concentrar-se la inspecció en el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació DARP i en l’INCAVI en matèria de verificació del compliment dels plecs de condicions per part dels cellers que emparen els seus vins a les diferents Denominacions d’Origen.
Així mateix, nova Llei també potencia el foment de l’enoturisme i la cultura del vi per part de l’INCAVI, conjuntament amb altres departaments de la Generalitat, entitats i institucions. D’aquesta manera, es fa un pas més per posar en relleu el turisme del vi com un instrument important de connexió del consumidor amb els viticultors i cellers i de comercialització de producte.
Altres elements destacables del text aprovat són aquells relacionats amb l’adaptació als efectes del canvi climàtic: per exemple, per facilitar l’adaptació de la viticultura, es pretén agilitar i facilitar la incorporació de noves varietats, especialment les recuperades i ancestrals, en el potencial vitícola català i fomentar l’agricultura de muntanya.
Aquesta Llei ha estat fruit d’un treball intens de consulta amb el sector i representants de la societat civil en les darreres dues legislatures, que ha culminat en les compareixences a la ponència de la nova Llei i intervencions de representants del sector com ara l’Institut del Cava, l’Associació Vinícola Catalana, Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Col.legi Professional d’Enòlegs i els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen. Tot plegat ha permès arribar a un ampli consens per fer d’aquesta Llei una eina clau per a un sector motor de l’economia catalana.
Novetats, títol a títol
Si es desgrana la Llei títol a títol, el títol I estableix les grans línies d’actuació en matèria de viticultura, com les autoritzacions de plantacions o l’establiment d’un Catàleg de varietats, i dona rang legal al Registre Vitivinícola de Catalunya i a la targeta vitícola del control d’aquesta matèria.
El títol II, dedicat a la vinicultura, fa referència especialment a l’objectiu del foment de les activitats complementàries de la vinicultura com ara l’enoturisme. També regula la pràctica enològica d’autorització d’augment artificial del grau alcohòlic si es donen circumstàncies excepcionals.
El títol III regula el sistema de protecció de l’origen dels vins de qualitat, tant de les DO com de les IGP, i n’adapta la regulació a la normativa europea, cosa que es plasma en els plecs de condicions com a pilar central d’aquests distintius de qualitat.
La Llei també regula els vins sense DO elaborats en cellers de Catalunya al títol IV, que especifica les obligacions dels cellers que elaboren aquests vins i els d’anyada i varietat.
El títol V estableix l’INCAVI com l’autoritat competent per verificar el compliment del plec de condicions de les DO i IGP i el DARP en la inspecció i el control vitícola i vinícola. Per tant, les autoritats competents per al control oficial es concentren en les diferents direccions generals del DARP i l’INCAVI. El títol V regula exhaustivament les mesures cautelars i el títol VI regula i actualitza el quadre d’infraccions i sancions.
El títol VII centra les competències de l’INCAVI en la tutela de les DO, la promoció dels vins, la difusió i el foment del consum moderat i responsable, la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica, i en l’experimentació, difusió i anàlisi de la producció vitícola i vinícola.
El títol VIII estableix aspectes a tenir en compte en el foment de la cultura del vi i en la transferència tecnològica. Determina aspectes concrets de les campanyes de promoció, difusió i informació relatives al sector de la vinya i el vi, i de les accions de formació dels viticultors i elaboradors.
Una normativa per a un sector clau
A Catalunya, hi ha una superfície de vinya de més de 50.000 hectàrees, un 30% de les quals són ecològiques. Hi ha més de 800 cellers i de 8.000 viticultors i viticultores. La indústria de fabricació de vins computa més de 4.800 treballadors, però el total del sector ocupa més de 25.900 treballadors, ja sigui a la vinya, als cellers o al sector dels serveis.
L’any 2018, es van comercialitzar 109 milions d’ampolles de vi tranquil i 244 milions d’ampolles de cava. Pel que fa a l’exportació, s’exporten 204 milions d’ampolles de vi i cava a 140 països del món i els principals mercats són el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units.
La indústria vitivinícola, amb un volum de negoci anual proper als 1.500 milions d’euros l’any, constitueix el tercer sector agroalimentari de Catalunya i el 19,9% del sector del vi a l’Estat espanyol.
El sector vitivinícola és l’únic que té una legislació pròpia i específica i un organisme autònom, l’INCAVI, cosa que posa en relleu la importància que pren per al Govern i per al Parlament aquest sector, que es reafirma en la posada al dia d’aquesta Llei.
Recursos pressupostaris necessaris
Per la seva part, Unió de Pagesos considera que la nova llei ha d’anar acompanyada dels recursos pressupostaris necessaris per, entre altres, acomplir eficientment la funció inspectora del Departament d’Agricultura i de l’Institut Català del Vi i el Cava (INCAVI), per tal d’assegurar la traçabilitat d’aquest producte de qualitat.
Per al sindicat agrari, una mancança es troba al règim electoral dels Consells Reguladors. Unió de Pagesos considera que s’ha perdut l’oportunitat d’incloure a la Llei una disposició addicional que, com a norma pròpia, d’àmbit de Catalunya, reguli adequadament el règim electoral dels vins protegits amb DOP o IGP.
Foto: A la imatge, la consellera Teresa Jordà en el debat previ a la votació de la nova Llei de la Vitivinicultura
