El recinte modernista de Sant Pau a la ciutat de Barcelona ha acollit divendres 11 d’octubre la conferència internacional sobre sistemes alimentaris sostenibles ‘Mengem Futur’. L’acte, inaugurat pel conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i organitzat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), ha reunit experts europeus en l’àmbit de la seguretat alimentària.
En l’obertura de la jornada, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha recordat que posar fi a la fam és el segon objectiu que han fixat les Nacions Unides per al 2030. En aquest sentit, ha posat de relleu que, amb el Pla nacional per a l’Agenda 2030, “volem posar fi a la pobresa, lluitar contra les desigualtats i protegir el planeta”.
El conseller també ha fet esment de l’Acord nacional per a l’Agenda 2030, un text que s’està creant de manera participativa, i que servirà per crear una aliança d’actors públics i privats de Catalunya que es comprometin a assolir l’Agenda2030. “Estem teixint una comunitat de persones i d’organitzacions compromeses a construir un futur millor amb l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”, ha explicat.
Per la seva part, Teresa Jordà ha remarcat la necessitat d’abordar una nova política alimentària de país “cogestionada, amb aquesta governança republicana que ens identifica, entre el Govern, el sector i els ciutadans” per assolir “l’excel·lència alimentària a Catalunya dins del marc d’un sector agroalimentari sostenible”. També ha recordat que el Departament d’Agricultura ha reactivat el Consell Català de l’Alimentació “amb la voluntat que esdevingui el Parlament de l’alimentació a Catalunya” i amb l’objectiu d’assolir el Pacte Nacional per a la Política Alimentària del país, que ha de ser l’instrument per ordenar l’agenda política en matèria de política alimentària.
La secretària general del Diplocat, Laura Foraster, s’ha mostrat convençuda que la sostenibilitat del sistema alimentari “és i serà un dels grans temes de l’agenda política mundial de les properes dècades”. En nom del CADS, Joan Vallvé, exconseller d’Agricultura, ha defensat que “cal fer els passos necessaris per garantir que la població de Catalunya, a mitjà i llarg termini, tingui accés físic i econòmic a una alimentació suficient, innòcua i nutritiva per a una vida activa i saludable”.
Durant la jornada, experts europeus en l’àmbit de la seguretat alimentària i la sostenibilitat han presentat les seves anàlisis del sistema alimentari i els seus reptes i han fet propostes per superar-los. La primera a intervenir ha estat Marta G. Rivera-Ferre, directora de la Càtedra en Agroecologia de la Universitat de Vic i que ha participat en un informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides. Rivera-Ferre ha alertat que “el sistema alimentari en el seu conjunt, incloent la producció agrària, l’elaboració, el transport, la venda, el consum i la gestió dels residus, és responsable de fins a una tercera part de les emissions globals de Gasos d’Efecte Hivernacle”.
A continuació, Krijn Poppe, president del Grup d’experts independents de la Comissió Europea FOOD 2030, membre del Consell Holandès per al Medi Ambient i les Infraestructures ha indicat que cal una transformació del sistema alimentari perquè sigui “més sostenible, resilient, responsable, divers, competitiu i inclusiu”.
Alberto Garrido, catedràtic d’Economia i Política Agrària i Vicerector de Qualitat i Eficiència de la Universitat Politècnica de Madrid i membre del Grup de treball de Seguretat alimentària del Consell Assessor Científic de les Acadèmies Europees (EASAC) ha exposat de quina manera la recerca pot contribuir a resoldre els reptes de l’agricultura, l’alimentació i la nutrició. Garrido també ha posat de relleu la importància de “generar innovació tecnològica, social i institucional”.
La directora del Centre de Polítiques Ambientals de l’Institut Finlandès de Medi Ambient, Eeva Furman, ha recordat que més de 820 milions de persones pateixen fam, mentre que més de 2.000 milions d’adults tenen sobrepès. Furman ha defensat que, per tal que el sistema alimentari global pugui satisfer les necessitats de tota la població de manera sostenible i equitativa, “tots els actors han de fer canvis substancials en les infraestructures, les polítiques i les normes”.
Per últim, Peter Schmidt, president de l’Observatori del Desenvolupament Sostenible del Comitè Econòmic i Social Europeu, ha suggerit que s’estableixi un grup de treball transversal que inclogui diverses Direccions Generals de la Comissió Europea, per a desenvolupar un Pla d’acció en sostenibilitat alimentària, amb un procés de participació que inclogui actors de la cadena alimentària, la societat civil i la recerca.
