La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha expressat la seva preocupació per l’anunci del govern dels Estats Units d’imposar aranzels als productes agroalimentaris provinents de la Unió Europea (UE) en el transcurs de la reunió urgent de la Taula Agrària que s’ha fet dilluns 7 d’octubre al migdia al Parlament.
Jordà s’ha compromès davant les organitzacions agràries a enfortir la tasca d’internacionalització del sector agroalimentari català i analitzar mercats alternatius en previsió a una eventual pèrdua de competitivitat.
La consellera ha assenyalat que si aquests aranzels acaben produint-se “des del Departament d’Agricultura, a través Prodeca i de la mà d’Acció, farem totes les accions que puguem per intensificar encara més les polítiques de promoció del comerç internacional i també apel·larem al consum intern”.
L’increment aranzelari entre la UE i els Estats Units (primera economia mundial) està previst que entri en vigor el 18 d’octubre i, en cas que s’activi, penalitzarà greument les exportacions agroalimentàries europees. Els sectors més afectats de la indústria catalana són el de l’oli d’oliva, el vi i la carn.
La consellera Jordà ha explicat que Catalunya exporta al mercat americà oli d’oliva per un valor de 55,7M€ l’any 2018, tenint en compte aquesta xifra, l’aplicació d’aquests aranzels representaria un sobre cost de 13M€. Pel que fa el vi i el cava amb 84,5M€ exportats el 2018, es veurien afectats només el vins tranquils, no carbonatats, amb una graduació menor a 14% d’alcohol, amb una facturació de 27M€ que patirien un sobre cost de 6,8M€. El cava, i la resta d’espumosos europeus, no quedarien afectats per l’increment aranzelari. L’altre producte afectat seria el sector carni, amb 31,5 milions exportats el 2018, que es veuria afectat amb un increment de 5,5M€.
La consellera ha demanat al ministre d’Agricultura en funcions, Luis Planas, i als responsables de la Unió Europea que facin el possible per desactivar el conflicte comercial per la via diplomàtica abans del 18 d’octubre. En aquest sentit, ha afirmat que “estem davant d’un conflicte comercial que té uns orígens, i el sector productiu en podria acabar rebent les conseqüències”. “Així doncs, no podem fer una altra cosa que demanar al ministre que s’engeguin ja els mecanismes de la via diplomàtica per mirar de resoldre el conflicte comercial entre la UE i els EUA”, ha dit Jordà, que ha afegit que “des de Catalunya, farem la pressió que haguem de fer, allà on l’hem de fer”.
Els Estats Units és el tercer destí de productes agroalimentaris catalans de fora de la Unió Europea, després de la Xina i el Japó. Representa el 3,3% de les exportacions mundials d’aliments i begudes catalanes i és el 8è mercat mundial.
En el transcurs de la Taula Agrària, Departament i organitzacions agràries, han acordat reforçar el suport a la internacionalització de la indústria agroalimentària catalana, millorar la diversificació i buscar mercats alternatius al nord-americà. La conselleria monitoritzarà amb indicadors de preus l’eventual afectació sobre les exportacions. Alhora s’augmentaran els recursos per consolidar nous mercats emergents i l’obertura i diversificació de noves línies d’exportació per al sector agroalimentari català.
Les organitzacions agràries també han coincidit a reclamar una nova Política Agrària Comuna (PAC) “forta” i amb prou pressupost per fer front a les eventuals afectacions de la política aranzelària nord-americana. El president de JARC, Xavier Vela, que s’ha expressat en aquesta línia, ha recordat que la dotació de la PAC fa anys que registra una tendència a la baixa.
JARC ha lamentat “que els agricultors siguin novament moneda de canvi”, com a conseqüència en aquest cas, de la decisió de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) sobre els subsidis dels països europeus a l’Airbus i que els responsables de la Comissió Europea d’aquesta mala gestió n’assumeixin ara la responsabilitat i donin resposta als afectats pels aranzels. L’entitat demana que es creï un Fons de Garantia per poder compensar les pèrdues que acaba patint el sector primari derivades de decisions que li són totalment alienes.
