El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat el 5 de juliol el Decret 153/2019, de 3 de juliol, del Departament de Presidència, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries aprovat per l’executiu català.
La nova normativa, llargament reclamada pel sector ramader de casa nostra, pretén millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies, a la vegada que garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes. Al mateix temps, per controlar els nutrients, es prendran 500 mostres de sòl agrari a l’atzar.
I tot això com es farà? Segons assenyala la Generalitat en un comunicat “es vol reduir el volum de fems i purins generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar i l’ús de noves tecnologies”. A més, “es facilitarà l’exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera, en un esforç de bioeconomia circular”.
A les explotacions agrícoles caldrà garantir una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius. Els equips d’aplicació de dejeccions hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran d’anar equipats amb un conductímetre, o altre mètode equivalent per estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s’ha establir un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar.
Altres mesures que imposa el Decret son:
- Assessorament tècnic obligatori per als agricultors per aconseguir una bona fertilització.
- Es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana.
- Declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats.
- En parcel·les de més de 10 km caldrà que els equips de transport vagin equipats amb GPS.
- Es preveuen limitacions pel que fa a l’increment de bestiar en zones vulnerables.
- Moratòria absoluta, fins a dos anys de la publicació del Decret, per a noves granges.
Així mateix, la gestió en el marc agrari de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants s’ha de realitzar “utilitzant procediments que no posin en perill la salut humana ni perjudiquin el medi ambient i, en particular, que no comportin un risc de contaminació de l’aigua o del sòl”.
El govern català ha indicat que “la nova normativa busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats”.
