El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’Espais Agraris, amb la qual es dona resposta a una reivindicació històrica del sector agrari i del territori del país i a les demandes de la mateixa cambra, que ha urgit de manera reiterada sobre la necessitat de tirar endavant aquesta normativa.
El text, que té el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i ha estat concertat amb les principals entitats del sector, pretén dotar el país d’una Llei que permeti planificar el territori tenint en compte el sector agrari, en la seva activitat de productor d’aliments, bens i serveis, però també valorant el seu paper d’equilibrador del territori i cohesionador social.
Durant la seva intervenció en el debat de la Llei, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha manifestat que “és de vital necessitat protegir els espais agraris, perquè tal i com hem dit i repetit milions de vegades ‘no hi ha aliments sense espais agraris’. Per tant, de la manera com hi arribem i com hi fem front a aquest repte ens marcarà, sens dubte, l’esdevenir de moltes generacions”.
Els objectius de la Llei d’Espais Agraris són, per una banda, definir bé què són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l’objectiu de preservar-los, i, per altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres, focalitzat especialment les que estiguin en desús o en estat no productiu, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària, garantir la gestió sostenible del medi i facilitar la incorporació de noves persones a l’activitat agrària per afavorir el relleu generacional, així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin.
Tal i com recull el Preàmbul de la nova normativa, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de les quals el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. Alhora, segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, que suposa l’1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d’un punt de vista territorial és necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon.
En aquest sentit, la consellera ha afirmat que “ara ja no es podrà condicionar l’activitat agrària. No es podran partir finques que un cop partides quedin inviables, no es podran tallar camins rurals, amb la qual cosa es dificultava la comunicació entre finques i es condicionava la circulació de la maquinària agrícola, etc.”.
Tres eines bàsiques
Per assolir aquests objectius, la Llei preveu la creació de tres eines bàsiques: la primera, el Pla Territorial Agrari de Catalunya, fet a partir dels Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats, és un instrument de planificació territorial sectorial agrària. Aquests plans, d’àmbit geogràfic coherent, hauran de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorials del sector agrari i seran impulsats, elaborats i redactats pel territori.
La segona eina és l’Anàlisi d’afectacions agràries, com a instrument d’avaluació de l’afectació sobre l’espai agrari derivada de les intervencions que es facin en el territori, i que ha d’establir les mesures correctores i compensatòries necessàries per minimitzar l’impacte sobre l’activitat agrària que s’hi desenvolupa. L’Anàlisi d’afectacions agràries no prohibirà, però sí que posarà condicions a l’hora d’executar qualsevol infraestructura que es vulgui implantar i que afecti una zona agrària.
El tercer dels instruments que planteja la nova norma és un Registre de finques agràries en desús, pensat per protegir la producció agrària. Aquest registre té com a funcions gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, per afavorir l’accessibilitat als professionals, joves o noves incorporacions que vulguin dedicar-se al sector, per afavorir el relleu generacional i la cohesió social. També establirà la renda de lloguer anual de les terres, així com les condicions per accedir a les finques i adjudicar-les en una procés de convocatòria pública per concurrència competitiva.
Altres continguts
La Llei aprovada, que es divideix en un Títol preliminar i sis títols, també fa esmena als sistemes d’informació per a la protecció i conservació dels espais agraris, com a eina d’avaluació i de control i seguiment de l’estat dels espais agraris i de la necessària sostenibilitat i conservació dels sòls.
A més, la nova disposició fa una delimitació entre infraestructures d’interès general en sòl agrari i les infraestructures agràries, així com els camins rurals, per establir la consideració dels espais agraris en la regulació de les obres, la planificació, la programació i l’execució d’aquestes, així com la preservació de la unitat mínima de conreu en l’execució d’aquestes obres.
El text també dedica un apartat a l’activitat agrària periurbana, com una realitat territorial, i el fet que hagi de ser tinguda en compte en la planificació territorial i en el desenvolupament de les infraestructures.
Pel que fa al sector, Unió de Pagesos (UP) ha celebrat l’aprovació d’aquesta nova normativa. Segons ha comentat en un comunicat, “Catalunya disposarà d’un marc legal de protecció de la terra”, una demanda històrica del sindicat agrari, contemplada en la Llei de política territorial del 1983. Ara, UP reclama el desplegament de la llei sense dilació, de tal manera que “Catalunya protegeixi el sòl agrari com a recurs bàsic per garantir la continuïtat de l’activitat agrària, que proveeix aliments de proximitat i de qualitat i és una font de l’equilibri territorial, amb funcions de gestió ambiental i de preservació de la biodiversitat”.
Per la seva part, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha considerat que “aquesta normativa és imprescindible per protegir l’activitat agrària i el valor de l’espai agrari en la planificació territorial”, mentre que JARC ha assenyalat que una de les millores que introdueix aquesta llei és que a partir d’ara “serà necessària una anàlisi d’afeccions agràries en el moment de realitzar determinades intervencions urbanístiques que afectin terrenys rústics o agrícoles i que es valorà la productivitat de l’explotació”.
