Que des del neolític l’espècie humana criï animals per al seu consum no és excusa per justificar tradicions ancestrals. Els temps canvien i les tecnologies s’imposen. Fa uns anys, quan vam veure els astronautes menjar preparats liofilitzats, pensàvem que el futur de la nostra alimentació tendiria cap a aquests menjars.
A l’estiu de 2013, uns científics holandesos van presentar la primera hamburguesa sintètica basada en cèl·lules mare de vaca en un laboratori i, van dir, que gairebé tenia sabor a carn.
L’avanç científic és indiscutible com a experiment i novetat. Una massa compacta de color blanc, seca i sense gust que requereix un complex procés de laboratori i que té un cost. Que necessita substàncies químiques que cal saber d’on es sintetitzen i també a quin cost. Que necessita tot un procés industrial amb la incorporació de cèl·lules de greix per donar-li textura i ingredients pel sabor. Tant el greix (d’origen animal?), com el sabor (d’origen químic?) s’haurà de saber d’on surten i a quin cost. En definitiva, un munt de requeriments que, a part del seu cost, necessiten indústria amb les seves conseqüències ambientals i de salut.
Centrar-nos en una alternativa només en la carn de boví és molt tendenciós. Hi ha altres carns d’origen animal que són menys agressives al medi ambient i que es podrien potenciar. Penso, per exemple, en la carn de conill que, a part de ser carn blanca amb poc greix i baix contingut en colesterol, no competeix necessàriament amb els aliments que prenem els humans ja que es pot aconseguir a base de productes vegetals que no consumim les persones i amb un enfilall de subproductes i restes vegetals.
Dir que l’hamburguesa sintètica redueix un 90% la necessitat de terra i aigua és no dir la veritat. Un 90% de que? Els percentatges, per si sols, no expressen realitats entenedores. Si jo tinc 1.000 i faig despesa de10, utilitzo un 1%. Però si tinc 100 i faig despesa dels mateixos 10, utilitzo un 10%. Igual passa amb l’energia … com es calcula aquesta reducció?
Si tot aquest enrenou està orientat per solucionar l’escassetat de carn en el futur, més valdria orientar els recursos a trobar alternatives de producció i d’espècies menys agressives al medi i no tant a buscar productes sintètics obtinguts al laboratori i amb química. Si es vol garantir proteïna animal a una població creixent en la demanda, el futur s’ha de fonamentar en una ramaderia ben estructurada i ecològica.
Toni Roca, soci d’Agroprés
