Xylella fastidiosa és un bacteri que pot causar danys greus en una gran diversitat de plantes cultivades, ornamentals i silvestres. Pot afectar cultius de gran importància econòmica a casa nostra com la vinya, l’olivera, els cítrics, els ametllers… Pot tenir més de 300 plantes hostes i es transmet per material vegetal de plantació i d’una planta a l’altra per insectes vectors.
Colonitza el xilema, obtura els vasos conductors el que provoca l’assecament de fulles i branques, i finalment la mort de la planta.
A Europa s’ha detectat al Sud d’Itàlia, concretament a la regió de la Púglia, on està afectant greument a plantacions d’oliveres i plantes ornamentals com els baladres.
Taxonomia
Super-regne Prokaryota
Regne Bacteria
Fílum Proteobacteria
Classe Gammaproteobacteria
Ordre Xanthomonadales
Família Xanthomonadaceae
Gènere Xylella
Espècie Xylella fastidiosa
La Xilel·la, amb el seu binomi Xylella fastidiosa és un bacteri fitopatogen classificat en la classe Gammaproteobacteria que causa malalties en diverses plantes, entre elles l’olivera, el taronger, la vinya, el llorer, l’ametller, el cirerer o el presseguer.[1]
És el primer bacteri fitopatogen del qual se n’ha seqüènciat el genoma.[2][3] La malaltia que causa X. fastidiosa va ser descrita l’any 1892 per Newton B. Pierce (1856–1916) en vinyes de Califòrnia. Aquesta malaltia no es pot guarir.[4] Els seus vectors són insectes xucladors i la seva extensió es fa principalment amb el transport de plantes infectades.[5] No hi ha varietats de vinya Vitis vinifera resistents a aquesta malaltia i són especialment susceptibles les varietats chardonnay i pinot noir. En canvi, altres espècies americanes del gènere Vitis poden presentar-hi resistència natural.[4]
La malaltia es transmet pels insectes que van de planta a planta.[6] Els insectes que s’alimenten del xilema d’una planta infectada es converteixen en portadors (vectors), i són capaços d’infectar altres plantes quan se n’alimentin. Actualment no existeix cap tractament de la malaltia i l’única solució que s’està aplicant és la destrucció dels cultius infectats. Tot i així és difícil d’erradicar la malaltia completament ja que els insectes poden sobreviure i infectar nous organismes.
Història de l’expansió
Des del 2000, la Xilel·la és considerada a la Unió Europea una bactèria de quarantena.[7]
L’any 2013 es va observar l’afectació per X. fastidiosa en 8.000 hectàrees d’oliveres de la Pulla (Itàlia)[8] i el 2016 va arribar a Mallorca i Eivissa.[9] El 2017 la Generalitat de Catalunya va posar en marxa un protocol de seguiment per fer controls continuats en conreus i vivers.[10]
El País Valencià suposa un lloc de major risc perquè facilita la vida d’aquest bacteri. El juny de 2017 el Institut Valencià d’Investigacions Agràries avisà de la presència del bacteri a uns ametlers situats al terreny del Castell de Guadalest, a la Marina Baixa. El febrer de 2018 el bacteri es trobava repartit per la província d’Alacant.[11] La subespècie que havia entrat al territori valencià era la xilel·la multiplex.[6] L’arribada de la xilel·la suposà una gran preocupació al sector agrari valencià, que reaccionà demanant el 2017 al Ministeri d’Hisenda d’Espanya exempcions fiscals per als afectats.[12]
El 2018 a El Ejido (Almeria) fou detectada a un viver.[13] La Junta d’Andalusia declarà en quarantena l’hivernacle.[14]
Subespècies
S’han descrit fins a sis subespècies fins ara:[6]
- fastidiosa
- multiplex
- pauca
- sandyi
- morus
- taskhe
Prevenció i control
No s’ha trobat encara una mesura de control directe però sí hi ha mesures de prevenció que consisteixen en gestió del sòl, gestió del reg i fertilització, poda i gestió de les restes de la poda i control dels insectes vectors amb productes efectius contra cicadèl·lids i cercòpids.[6]
Referències
1.↑ Martín, Daniel «La xilel·la continua propagant-se sense control». Ara, 28-04-2018, pàg. 29.
2.↑ Séguin, Béatrice; Hardy, BJ; Singer, PA; Daar, AS «Genomic medicine and developing countries: creating a room of their own». Nature Reviews Genetics, 9, 6, pàg. 487–493. DOI: 10.1038/nrg2379. PMID: 18487990.
3.↑ «Xylella fastidiosa». Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaciócat/ca/.
4.↑ Anar a : 4,0 4,1 winepros.com.au. Oxford Companion to Wine. «Pierce’s disease».
5.↑ Pierce’s Disease website. «Pierce’s disease».
6.↑ Anar a : 6,0 6,1 6,2 6,3 «¿Qué es la Xylella fastidiosa?». camp valencià, 239, juliol-agost 2017, pàg. 12. DL V-3260-1991
7.↑ Marco-Noales, 2017, p. 19.
8.↑ La EFSA hace recomendaciones per tal d’evitar la propagació de el bacteri que afecta a les oliveres en el sur d’Itàlia 29/11/2013
9.↑ Elcacho, Joaquim «La plaga vegetal más peligrosa de Europa invade las Baleares» (en castellà). La Vanguardia, 24-01-2017 [Consulta: 29 gener 2017].
10.↑ Freixa, Elena «Alerta per la pesta negra de l’olivera». Ara, 24-02-2017, pàg. 16.
11.↑ Melero, Xavier «La batalla pel futur de l’agricultura espanyola es lliura en els ametlers d’Alacant». À Punt, 11-04-2018 [Consulta: 12 abril 2018].
12.↑ «El sector agrario valenciano solicita exenciones fiscales para los afectados por la Xylella fastidiosa». Agrodigital, 12-12-2017 [Consulta: 1r maig 2018].
13.↑ «Detectada la Xylella fastidiosa en tres plantas ornamentales en un vivero de Almería». EFE, 17-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
14.↑ «La Junta declara plaga de cuarentena de Xylella en Andalucía». Andalucía Información, 27-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xilel·la Modifica l’enllaç a Wikidata
«Pierce’s Disease Website» (en anglès).
«Glassy-winged Sharpshooter and Pierce’s Disease in California» (en anglès). United States Department of Agriculture Animal and Plant Health Inspection Service (APHIS), 2002.
CDFA PD/GWSS Board Website PD/GWSS Interactive Forum.
«Oleander leaf scorch» (en anglès). University of Arizona, 2006.
Wells, J. M.; Raju, B. C.; Hung, H. Y.; Weisburg, W. G.; Parl, L. M. «Xylella fastidiosa gen. nov., sp. nov.: Gram-negative, xylem-limited, fastidious plant bacteria related to Xanthomonas». International Journal of Systematic Bacteriology, 37, 2, 1987, pàg. 136–143. DOI: 10.1099/00207713-37-2-136.
Marco-Noales, Ester; López, Maria Milagros (coord.). Enfermedades causadas por la bacteria Xylella fastidiosa. Cajamar Caja Rural, 2017. ISBN 978-84-95531-86-5. Marco-Noales, Ester; [et al.]. «Capítulo 1. Xylella fastidiosa y las enfermedades que causa: Un problema global». A: Íbid, 2017, p. 19-46.
