El sector agrari mereix un respecte

set. 26, 2020 | Opinió |

Recorden? L’any començava ple de reptes per a un camp oblidat, amb els “agricultors a el límit”, que els va obligar a mobilitzar-se en defensa d’un futur amb explotacions viables, en reivindicació dels preus agraris i pel reconeixement de el paper de l’activitat agrària front a la criminalització que pateix el sector. Es van manifestar per tot el territori, en alguns casos es van fer notar les tractorades. Fotos arxiu mobilitzacions: JARC

Però tota aquella campanya de mobilitzacions, que es va desenvolupar en tot el territori de manera exemplar, va obtenir un rotund èxit i els agricultors i ramaders van rebre una resposta positiva de la societat cap a un sector de fonamental importància en la nostra societat com a productor d’aliments i en la tasca de mantenir i tenir cura del medi ambient.

Però al març salta la llebre i les reivindicacions es van paralitzar de cop a conseqüència de la crisi sanitària produïda per la Covid-19, el que va suposar una frenada en la consolidació dels assoliments. No obstant això aquest va ser un gran moment ja que el camp va demostrar el seu valor com a sector estratègic. Deixant de banda la seva lluita, es va posar a disposició de la societat i ni un sol dia agricultors i ramaders van deixar de treballar amb la mateixa entrega i dedicació amb què ho fan habitualment per oferir aliments de qualitat, amb totes les garanties higièniques i sanitàries i a preus assequibles.

Agricultors i ramaders han aconseguit durant aquesta pandèmia que no falti un sol aliment als supermercats. No vull imaginar, després de veure el que va passar amb el paper higiènic i la mascaretes, què hauria passat si arribessin a faltar en els lineals d’alimentació productes com patates, ous, arròs, llegums o pollastre, per posar només alguns exemples. I no ho oblidem, això no ha passat gràcies als professionals de camp.

I no només això, sinó que els agricultors no van dubtar a donar un cop de mà en les tasques de neteja i desinfecció d’espais públics per combatre el Covid-19, demostrant el compromís de el sector amb el seu poble, la seva comarca i la seva província, i han col·laborat en multitud de donacions de productes agraris a entitats benèfiques a través de cooperatives i organitzacions agràries. Un cop més els agricultors i ramaders han estat a l’altura de les circumstàncies, en un moment en què també alguns sectors travessaven una situació molt delicada en tenir enormes dificultats per aconseguir vendre alguns dels seus productes al mercat, com les patates, el “lechazo” (xai jove típic d’alguns llocs) o la carn de boví, pel tancament de l’hostaleria.

Al mateix temps, em sembla important recordar-ho, la crisi sanitària va deixar en evidència alguns tòpics que persegueixen el sector agrari. Durant el confinament, es van aturar moltes activitats però l’agrícola i ramadera va seguir treballant per assegurar els aliments a la població, a el temps que ha millorat la qualitat de l’aire i el medi ambient, el que ve a demostrar que el camp no és el problema mediambiental, sinó la solució.

Com a professional de l’ensenyament agrícola-ramadera i procedent de camp, em sento molt orgullós de com s’està comportant el sector en aquesta crisi. Cal reconèixer que els herois en aquests temps de pandèmia són els professionals sanitaris, però també els agricultors i ramaders estan responent amb el seu compromís cap a la societat. No obstant això, en lloc de reconèixer la seva tasca, veiem com des de la Unió Europea se’ls pretén donar un dur cop per al futur de la seva activitat, amb la retallada de les ajudes PAC.

Penso que és hora que es consideri, no només amb paraules, sinó amb fets, el caràcter essencial de la producció agrària i ramadera. Els nostres representants polítics han de saber que la millor inversió és aquella que garanteixi la sobirania alimentària de qualsevol estat. Per tot això, demano respecte per al sector agrari.

Jesús Domingo, soci d’Agroprés