La superfície dedicada a l’agricultura ecològica a l’Estat espanyol es va situar en 2,24 milions d’hectàrees el 2018, fet que suposa un increment del 8% respecte l’any anterior, segons l’avanç de dades anual del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA). Així mateix, el nombre d’operadors biològics va ser de 44.282, un 6% més en relació a l’exercici precedent, dels quals 39.505 eren productors; 4.627 processadors i la resta, comercialitzadors, importadors i exportadors. Catalunya compta amb el 8,71% de tots els productors espanyols.
Pel que fa a les explotacions ramaderes ecològiques, es manté un increment global “discret, però continu” –el 2018 es va elevar un +1,68% respecte a l’any anterior–, però destaquen augments del 14,94% en oví de llet, del 14,86% en boví de llet i del 11,51% en porcí, dades a tenir en compte en relació a sectors tan importants com el lacti i el porcí.
Respecte a les indústries ecològiques, el 2018 s’aprecia un avanç important, amb 7.670 indústries relacionades amb la producció vegetal, +15,13% respecte al 2017, així com 1.216 indústries relacionades amb la producció animal, que indiquen un increment del 5,65%.
El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació en funcions, Luis Planas, ha valorat “l’important creixement, sostingut” que experimenta aquest sector any rere any. Segons Planas, la producció ecològica és avui dia “una realitat econòmica” a l’Estat espanyol que, a més, contribueix a la creació d’ocupació i a la fixació de poblacions. Les dades confirmen que Espanya és el país amb major superfície ecològica d’Europa i un dels més grans del món.
Tot i això, la despesa per càpita és encara baixa, tot i que es manté una tendència alcista i ja és de 46,5 euros per habitant i any, xifra que duplica els 21,85 euros que es registraven el 2013.
En el futur, han apuntat des del MAPA, es preveu una expansió del consum i la demanda de productes ecològics, per estar en línia amb l’evolució de la demanda del consumidor i seguir una “clara tendència” de convergència amb els països més avançats de la Unió Europea (UE).
Des del ministeri han assenyalat que aquest mètode de producció té un paper social en què, a més de proveir d’aliments bio un mercat específic, proporciona a la societat béns que contribueixen a la protecció del medi ambient, al benestar animal i al desenvolupament rural, d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.
