Quin ha estat la major falsa notícia alimentària de la història que recordes? Amb aquesta pregunta començava el debat organitzat per AEPLA en el marc de la fira Fruit Attraction, celebrada a la Institució Firal de Madrid (IFEMA) del 22 al 24 d’octubre.
Introduït, moderat i amenitzat per Luis Matías, científic i membre fundador de BigVan Ciència (perquè també hi ha cabuda per a l’ humor científic), el debat va tractar el creixent problema de les notícies incompletes, tergiversades o directament falses que en relació a l’alimentació apareixen cada dia en mitjans i plataformes de comunicació.
Com han de respondre els agents implicats per informar de manera veraç, comprensible i rigorosa i evitar així l’alarmisme sense fonament entre els consumidors, va ser l’eix de la jornada en la qual van parlar experts de el món científic, el periodisme, els productors d’aliments, la distribució i els consumidors.
“Els periodistes hem de defensar i mostrar a l’opinió pública el que és notícia i des d’on neix: el mitjà de comunicació”, va assenyalar César Marcos, responsable de comunicació d’ALAS (Aliança per una Agricultura Sostenible) i periodista especialitzat, Marcos va manifestar que “el 30% de les notícies falses per Internet són falses notícies alimentàries i es difonen 7 vegades més ràpid que una notícia normal. Al 2022 la meitat de la informació serà falsa. Els espanyols són els europeus més ingenus i els cinquens a nivell mundial: un 57% admet haver cregut una notícia falsa”. Des de la seva perspectiva, la professió periodística reforçada per la seva especialització i per fonts contrastades (els experts i científics) han de recuperar el pensament crític de la ciutadania en l’era digital.
Per la seva banda, Rosa Porcel, investigadora i divulgadora científica, va exposar la paradoxa que resulta que en l’era de major informació disponible, estiguem menys informats que mai. “A cop de clic tenim accés a fòrums, cercadors i pàgines webs de contingut dubtós i quan no la busquem, la mateixa informació ens arriba al nostre WhatsApp, demanant, això sí, que el seguim donant difusió. A això li sumem la manera tradicional de propagació de notícies: el carrer”, va subratllar Porcel.
Per afegir que “en una llibreria la situació no millora. Un llibre rigorós s’infiltra entre desenes de best-seller d’alimentació per curar el càncer o dietes que et faran perdre tot el pes que vulguis sense tornar-lo a recuperar en funció del teu horòscop, el teu grup sanguini o si plovia el dia que vas néixer. Ridícul. Només una minoria té capacitat per separar el gra de la palla. Si sabem fer-ho per què no aportar aquesta informació correcta? Per què permetre que se segueixi propagant informació falsa que, de vegades pot ser fins i tot perillosa? Göbbels va dir que una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat. Científics, divulgadors, tècnics especialitzats, gent compromesa… tenim a la nostra mà aconseguir una societat més informada. Una societat més lliure”.
Gaudim de l’alimentació més sana i segura de la història. Aquesta va ser l’opinió general de tots els participants a la taula, entre ells el representant dels consumidors, Antonio López, responsable de comunicació de CECUMadrid, que va explicar que hi ha una necessitat d’informar correctament als consumidors, i en aquest sentit “no hi ha res millor contra els rumors que les etiquetes”.
Per la seva part, Joaquín Rey, president de 5 a el dia, va assenyalar el perill dels rumors alimentaris entre els més joves. “Davant d’això, nosaltres intentem ser traductors, i creiem que els científics haurien de canalitzar la informació a experts en nutrició que portin a les escoles la informació a través d’una assignatura sobre qualitat nutricional”, va ressaltar Rey.
“Però si hi ha un camp abonat per a la faula alimentari, aquest és el de la sanitat vegetal. La gran desinformació que existeix sobre tot el relacionat amb la protecció dels cultius provoca una injustificada mala imatge dels productes fitosanitaris i el paper que aquests juguen a la sostenibilitat agrícola”. Així, tal com va comentar César Marcos, d’ALAS, “hi ha una veritable persecució basada en els residus fitosanitaris a causa de la confusió que existeix al voltant dels LMR (Límits Màxims de Residus) que en cap cas són un índex de toxicitat”.
I és que segons la investigadora Rosa Porcel els productes fitosanitaris que arriben al mercat són totalment segurs, i per això ha posat en valor l’important esforç en R+D que hi ha darrera el desenvolupament d’un nou producte.
L’acte va ser clausurat pel president de AEPLA, Manuel Melgarejo, que va subratllar que “mai els productes fitosanitaris havien estat tan avaluats, i mai havíem menjat tan segur”. A més, “cal fer un important esforç en comunicació cap a la societat, ja que aquesta serà la millor manera de desemmascarar aquests rumors que tanta alarma generen sense motiu entre els consumidors. I en aquesta direcció seguirem treballant des AEPLA”.
J.D.M.
