Vaig néixer en el poble de Foixà a l’any 1955, prop del riu Ter, riu que sempre ha estat quelcom important a la meva vida, del que ha depès l’economia dels meus avantpassats, de la meva generació i espero que de generacions futures. Gràcies a ell hem regat els camps de blat de moro que ens han ajudat a subsistir i també a progressar.
Quan era petit, el riu era la nostra platja. Guardo grans records d’aquelles capbussades i dels berenars que fèiem sota les arbredes amb la família i amics.
Quan arribava la tardor, eren freqüents les riuades (en aquella època no hi havia pantans). Veure la força de l’aigua era tot un espectacle per un nen; veure aquelles extensions de terra plenes d’aigua que anava de mota a mota tot escoltant al meu pare que em parlava de la sort d’haver recollit el blat de moro per la banda inundada i de la preocupació de que l’aigua no trenqués a l’altra mota, on encara hi havia camps sense recol•lectar la collita. Però aquestes riuades que jo vaig viure de petit, el pare em deia que no eren res comparades amb la que va tenir lloc al 1940.
A partir de 1960, es van construir els embassaments, i la gestió del riu estava en mans dels enginyers de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, que eren verdaders experts en el repartiment hidrològic de l’aigua a la seva llera. Al disposar de més maquinària i amb el increment de la demanda d’àrids, s’extragueren de forma periòdica les acumulacions de graves que obstaculitzaven el pas de l’aigua. Per descomptat que també es netejava la vegetació que creixia en el seu interior.
Tot això va fer que en aquelles èpoques, els desbordaments fossin menys freqüents i les riuades amb cabals d’entre 1000 i 1100 m3/s en el seu pas per la presa de Colomers fossin ben canalitzats per la llera del riu sense desbordar-se.
Degut a la regulació dels pantans de Saus i Susqueda cabals superiors als esmentats eren poc freqüents però es continuaven donant i així arribem a l’any 1977, any en el que van tenir lloc desbordaments en algú punt de la llera. A l’any 1982 també va desbordar amb conseqüències més greus, doncs la mota del riu es va trencar en diversos punts i l’aigua va inundar la carretera d’Ultramort a Verges, arribant pel seu pas a Colomers a cabals d’aproximadament 1500 m3/s. Aquest darrer incident i amb el mateix abast de pèrdues va tenir lloc a l’any 1996.
I així vam arribar fins el 2005 que amb cabals del voltant d’uns 800 m3/s el riu va desbordar en el paratge de Sant Romans. Ja feia temps que la gestió del riu estava a mans de l’Agència Catalana de l’Aigua, (ACA, any 2000). També feia temps que ni s’eliminaven graves del riu ni per descomptat la vegetació, quedant així en evidència que amb menors cabals que anys anteriors el riu desbordava. Aquest mateix incident en el mateix paratge i també amb cabals de 800 m3/s va repetir-se els anys 2015 i 2018, deixant constància de que sense extreure les graves i netejar la vegetació cada vegada costava més que el riu es mantingues a la seva llera.
Arribem ja a l’episodi del Gener 2020. Els meteoròlegs anuncien un gran temporal de llevant que ha de tenir una durada d’ almenys tres dies. Avisen que a la conca del Ter poden haver-hi precipitacions superiors als 200 L/m2 .
Es van iniciar les pluges el dilluns 20 i a la següent nit, a la conca del Onyar, ja van caure fortes precipitacions al voltant dels valors previstos. El matí del dimarts, i al seu pas per Girona, l’Onyar ja portava un cabal de 500 m3/s i el Ter, 150 m3/s. Durant la tarda del dimarts a la part baixa del Ter el riu ja anava ple però encara aguantava, fins hi tot va baixar el seu nivell durant la nit. Però al llarg de la mateixa nit s’anuncien fortes precipitacions i nevades a la part alta del Ter. El matí del dimecres es comunica que es desembassaran els pantans de Sau i Susqueda de forma gradual. Inicialment 60 m3/s i que no es sobrepassaran els 260 m3/s. Al mig dia, es comunica que estan desembassant més de 500 m3/s, degut a que el pantà de Sau s’ha omplert molt ràpidament.
A la tarda, comença a arribar la punta a la presa de Colomers amb un cabal de l’ordre de 1500 m3/s i el riu desborda en cinc punts al municipi de Foixà: El primer a la mota de Sant Romans, el segon en front del canal de l’illa de Jafre ja a la banda del Pla de Foixà on es trenca la primera mota, ocasionant una bretxa enorme que fa que l’aigua envesteixi cap a la segona mota, darrera de la qual hi ha granges i dues cases de planta baixa. La segona mota aguanta, però el perill per la granja es manté. Aigües avall la primera mota es trenca per tres punts més i l’aigua passa per sobre la carretera de Verges. L’elevat cabal es manté fins al capvespre, desprès baixa una mica i sembla que no anirà a més, tot i que ja ha fet grans destrosses. Aquesta nit però, a TV3, anuncien la compareixença dels Consellers d’Interior i de Territori i Sostenibilitat, així com Protecció Civil, i deixen anar la bomba: decretant el confinament de tots el municipis de la zona del Baix Ter i que els habitants que viuen en zones inundables es mantinguin en els primers pisos dels edificis. Per les seves expressions es nota que han perdut el control de la situació i anuncien que a Susqueda l’aigua està sobreeixint i caldrà desaiguar més de 1000 m3/s. A més es torna a preveure que torni a ploure intensament a la conca del Ter.
L’endemà a la part baixa del riu, l’aigua ha disminuït de nivell respecte de la nit anterior, però es comunica que ha de baixar una punta màxima que serà superior a la del dia anterior. A les 8 de la tarda comença a pujar el nivell del riu de forma ràpida arribant a un cabal de 2138 m3/s a la presa de Colomers. A les motes trencades el dia anterior els forats es fan més grossos i es trenca per la banda del Mas Sabrià arribant ràpidament a Serra de Daró i Gualta. Per l’altra banda, el riu trenca per Canet de la Tallada i arriba fins a Ullà tot amenaçant de trencar la mota de Verges així com la segona mota de Foixà, tot i que totes dues resisteixen.
Al matí del dia següent tot el Baix Ter està inundat, motes trencades, camps destrossats que s’han convertit de cop amb la llera del riu, infraestructures de reg destrossades (pivots i cobertures fixes d’aspersors), granges inundades algunes amb animals ofegats en el seu interior, plantacions de fruiters que no resistiran tants dies coberts d’aigua sense patir greus conseqüències. També s’observen molts camps recoberts de sorra.
Segurament ha estat la riuada més gran desprès de la de l’any 40, i ara ens preguntem: si ara tenim els embassaments es podria haver evitat aquest desastre?. Els des embassaments s’han gestionat bé? Per què no es va començar a desembassar abans de l’episodi, el dia 19 o 20, quan les prediccions meteorològics anunciaven amb tota seguretat fortes precipitacions que durarien al menys tres dies?
Em pregunto com es prenen les decisions de desembassar. Segons tinc entès la informació s’extreu de programes informàtics que arriben a prediccions en base a simulacions de possibles escenaris reals que poden tenir lloc. Però en aquests moments, hi ha suficient informació sobre escenaris reals que ja s’han produït per tal d’obtenir unes prediccions més exactes?.
Segurament pels joves tècnics de l’ACA aquests programes són dogmes de fe, però crec que per prendre decisions correctes cal també aplicar l’experiència, el sentit comú i sobretot la intel.ligència humana.
Si s’hagués desembassat tant sols el 10% de la cabuda dels embassaments abans d’iniciar-se l’episodi de pluges i les lleres del rius haguessin estat netes, les coses haurien estat diferents i els danys causats molt inferiors per no dir poc significatius.
Una altra prova de que alguna cosa s’ha fet malament, es que a la mateixa conca, l’any 2020 amb pluviometries mitjanes equivalents a la meitat de les del 1940 (2020:300 L/m2, 1940:600 L/m2) i tot i la presència actual dels pantans, a l’aigua, en alguns punts, li va faltar poc per arribar a la mateixa alçada.
Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció es que quan escoltes els mitjans de comunicació públics (Catalunya Radio, o bé TV3) només sents opinions de Catedràtics en ecologia, naturalistes, biòlegs, i gent amb carreres que no recordo ni el nom i que no sabia ni que existien. Però no he sentit parlar a cap Enginyer de Camins i Ports. Al llarg de la meva vida sempre he vist que les solucions i les innovacions tecnològiques ens arribaven a través de l’enginyeria. Actualment tota aquesta gent que entrevisten, opinen que si un camp s’inunda la solució no és fer una mota tal com feien abans. El meu avi m’explicà, que les actuals motes es van construir al segle XVIII amb molt d’esforç i amb els mitjans amb que es comptava llavors, les construccions varen durar molts anys i tots els agricultors dels pobles hi col•laboraven amb prestacions personals, sense cobrar, treballant principalment els hiverns que era quan tenien menys feina en els camps. I aquestes motes, tot i que alguna vegada s’han trencat, en general han salvat moltes collites. Doncs segons el criteri d’aquesta gent que han estat entrevistats no cal fer aquestes actuacions, el que s’ha de fer es abandonar el camp i deixar més espai al riu. Si hi ha granges no s’han de protegir sinó treure-les, i si es tracta de vies de tren igual, encara que faci 150 anys que serveixin.
Diuen que tot això es culpa del canvi climàtic, i tot i que no digui pas que no hi sigui, jo crec que això ha passat sempre i que forma part del clima mediterrani.
Als anys 60, quan es va concedir el transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona, es van signar els pactes del Ter del General Vigon, governador civil d’aquella època. El pacte constava d’una sèrie de contrapartides per la conca del Ter i especialment pel Baix Ter. Una d’aquestes contrapartides era la modernització i ampliació dels seus regadius. “Farem els regadius més moderns d’Europa”, deien. En el projecte hi constava que per tota la zona subministrarien aigua a pressió i a la demanda, fet que permetria el reg per aspersió.
Sens dubte això constituïa una gran innovació per aquells temps, i una gran millora per l’agricultura del Baix Ter, així com una gran ajuda pels agricultors. En canvi es va construir la nova presa de Colomers i aquí van finalitzar les inversions. La presa porta 50 anys construïda i mai ha servit per res. El transvasament de l’aigua cap a Barcelona s’ha doblat al llarg del temps, mentre que els regadius històrics ja existents,s’hi varen fer millores, però actualment es troben contínuament sota pressió. S’intenten restringir les concessions, i en els regs de pou s’incrementen els controls de les extraccions fent obligatòria la col.locació de comptadors.
Aquests pactes també establien que en períodes de sequera es respectessin els cabals ecològics del riu, un fet que mai s’ha arribat a complir ni en períodes sense sequera. Al final pensava que de tot això l’únic positiu que ens quedava era que almenys el riu es trobaria ben regulat i que hi haurien menys riscos de desbordament, però ara veig que si no es gestiona bé, encara és pitjor.
Existeix una dita que fa: “El pagès de la vora del riu tan aviat plora com riu”. M’adono que no riurem mai, que quan els pantans es troben per sota del 50%, Decret de Sequera i restriccions per el reg, i quan sobrepassen el 60% tenim risc de desbordaments. Queden pocs agricultors a la zona tot i ser una zona fèrtil.
Cada vegada en quedaran menys i em costa creure que això sigui el que volen l’administració i la societat urbana. Perquè la gent encara ha de menjar cada dia, però no puc negar l’evidència….
Joaquim Alabau Cruset. Foixà, gener de 2020
