No hi ha duros a quatre pessetes. Ara es parla de la generació de gasos d’efecte hivernacle per part de l’agricultura i la ramaderia. Quin es el percentatge que se li assigna a la part de la producció i de quin tipus parlem?
Quan pensem en tot el procés que se segueix poder podem trobar explicacions:
-Productes agraris: El nostre es un país petit i que te una capacitat de producció reduïda.
-Productes ramaders: Exceptuant el porcí del que som exportadors, de la resta en seriem deficitaris.
La major part del consum de productes que es fa a Catalunya no es produeix aquí. Això es el que genera una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle que ara s’imputa directament al sector agrari.
Malgrat els desplaçaments, aquests productes es posen al abast del consumidor a un preu que no ens fa competitius. Per què? Evidentment per que en els seus orígens s’ha comprat a un preu pitjor que de saldo.
Anem per parts:
• La fixació del preus es un misteri més gran que el de la Santíssima Trinitat: Deixem ‘ho axis per que aquest serà un tema de debat promogut per Agropres en un futur no llunyà.
• Tot el sistema d’embalatges i empaquetaments.
• El combustible que es precís per el transport a llargues distàncies.
• Els successius empaquetaments que aquest producte pot tenir per la seva venda al detall.
• El transport fins als diferents punts de venda.
• I a la fi, i no menor, el desig del consumidor de tenir al seu abast tota mena de productes sigui o no sigui de temporada.
La venda de proximitat pot ser una alternativa:
Directament del productor i reducció dels gasos d’efecte hivernacle per la seva proximitat. Però… i els preus? I el producte a vendre? Els preus els pot estirar una mica més que si el vengués a majorista però en definitiva es el Preu del mercat , no el de producció, el que mana. Els productes son els que son. Especialment en horticultura, no hi ha prou territori per produir el que un mercat com Catalunya demana.
Per fer una venda directa, pot provar-se de fer-ho amb els seus propis mitjans o ajuntar-se dos o tres productors per fer-la. Directament a consumidor. Els mitjans no son econòmics i si d’aquesta unió cal treure’n el salari mínim interprofessional per cadascun dels membres…
En la carn encara es més complicat:
-Desaparició dels petits escorxadors que eren propers als productors i, un cop més, el Preu del mercat.
-Desaparició de les carnisseries de barri que eren qui podien garantir la traçabilitat del producte. El seu proveïdor es conegut i, per tant, el carnisser es convertia en el garant de la carn que subministrava.
Vet aquí que intervé un factor a tenir en compte al hora de valorar la petjada ecològica de l’agricultura: La Modernitat.
-No es modern cuinar. Es millor comprar el menjar preparat per que això ‘estalvia temps’.
-Omplir les escombraries amb tot un reguitzell d’embalatges diferents del que ara en comencem a ser conscients per el reciclatge.
-El factor ‘el temps es or’ que ens han pregonat des de tots costats.
-Cada vegada més eines informàtiques i més facilitats a l’hora de comprar que no permeten reflexions d’estalvi.
-Ja no es modern comprar al petit comerç. Però a més, els Preus son més alts.
Ens parem a pensar quan comprem un producte la petjada ecològica? No n’hi ha prou amb fer actuacions extraordinàries puntuals. Els gasos d’efecte hivernacle els podem disminuir cada dia amb la nostra actitud. Cal deixar de menjar carn per l’efecte hivernacle o seria millor petites actituds reflexives que no tan sols disminueixen aquest cos si no que a més permetrien tenir un comerç de proximitat?
Rosa March, presidenta d’Agroprés
