Arran del Brexit, fa uns anys, vaig escriure: “el Regne Unit queda dividit en dos bàndols, aquells que volen marxar de la UE ( Anglaterra i Gales, representant el 52% dels vots ) i aquells que volen quedar-se ( Escòcia, Irlanda del nord i Gibraltar, representant el 48% dels vots). Els conservadors de la primera ministre May, en les últimes eleccions del juny de 2017, han perdut la majoria absoluta i han hagut de pactar amb els unionistes irlandesos per tal de poder fer front a la sortida; el parlament britànic ja ha donat el seu vist i plau i, ara, ja només cal esperar un procés de dos anys per acomiadar als anglesos de la UE. El més important serà veure com queda la relació dels anglesos amb la UE”.
En aquest sentit, un primer efecte de caire social és l’ augment de la xenofòbia ( s’ha registrat un augment de més del 58 % d’ incidents de racisme amb atacs a comunitats musulmanes i polaques), efecte que sembla estendre`s a altres països europeus, com per exemple a França, amb el Front Nacional, tot i que la victòria de Macron reafirmà el compromís amb el procés europeu. Per altre part, la canceller Merkel haurà de batallar amb un grup en alça que per primera vegada entra a formar part del parlament, Alternativa per Alemanya, clarament xenòfob i contrari al euro. En general l’ efecte euro escepticisme es fa més visible que fa uns anys.
El Regne Unit tenia 73 eurodiputats a la cambra europea, 20 d’aquests formaven part del grup de l’Aliança progressista de socialista i demòcrates, 21 del grup dels conservadors i reformistes, 20 al grup europeu de la llibertat i democràcia i 6 al grup dels verds. El Parlament Europeu té 751 diputat: amb la retirada dels anglesos caldrà fer un repartiment dels escons britànics i el poder polític europeu quedarà lleugerament modificat.
El Regne Unit ven molt a Alemanya, compra molt a USA i només set països de la UE es troben entre els 10 primers en volum en el comerç exterior britànic. De les dades d’ Eurostat es desprèn que el Regne Unit representa el 9,6 % en valor de les compres intracomunitàries i el 5,6 % en valor de les vendes intracomunitàries; mentre que el 44 % de les seves vendes es fan en territori de la UE i el 56 % a la resta del món. En canvi el 53 % de les compres les fa a la UE .El Regne Unit realitza el 16,6 % i el 11,2 % en valor de les importacions i exportacions, respectivament, de la UE. La balança comercial és, doncs, negativa en els últims anys, i actualment està al voltant dels 114.994,5 milions d’ euros, segons Eurostat.
No forma part de la zona euro, i el negoci financer de la city podria desplaçar-se a altres places molt atractives, com per exemple Luxemburg. Pot donar-se un efecte de desviació de comerç financer i no financer. I els efectes dinàmics poden veure’s disminuïts, ja que desapareix la competència financera anglesa. És l’Estat, juntament amb Alemanya, que té més migració; segons dades Eurostat hi ha més de 5,6 milions d’ immigrants. De fet aquest és possiblement el fet que ha desencadenat el procés del Brexit. Amb la sortida el control del flux migratori recau sobre el govern britànic.
Actualment té 65.808.573 habitants, el que representa gairebé el 12 % de la població UE28. Considerant que el pressupost de la UE està al voltant dels 155.000 milions d’€, i amb 500 milions de habitants a la UE, ens toca a 0,86 €/habitant i dia, aproximadament. Segons el pressupost de la UE per al 2016 el Regne Unit aportava 12.759 milions € i en rebia 7.051,6 milions d’€. Segons les dades del pressupost 2016, Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit són els estats que més diners aporten a les arques comunitàries, mentre que Espanya, França, Itàlia i Polònia son els que més diners reben. La UE en sortirà perdent, ja que deixarà d’ anotar un saldo a favor de uns 6.000 milions d’ euros.
Referent a la seguretat i lluita contra el terrorisme, la sortida trenca, a priori, amb l’ idea d’ assolir un espai de pau i seguretat i el poder polític internacional queda un xic més diluït. De totes maneres la seguretat estarà garantia, si més no en l’ empara de l‘ OTAN.
Segons CaixaBank Research, es considera que Espanya no es veurà gaire afectada per la sortida dels anglesos, ja que té una economia forta. Menciona una certa volatilitat financera que deixa en entredit segons les respostes polítiques el Brexit i la relació futura amb la UE. Si que afirma que el Regne Unit tindrà una recessió transitòria, deguda a la incertesa com ja s’ha exposat abans, que pot frenar tan les inversions com el consum ( retard en comprar una vivenda, per exemple ). Per l’ Eurozona, l’ efecte previst serà una ‘moderada desacceleració’ del creixement, mentre que a la resta del món l’ efecte serà més petit. L’ informe de Caixabanc diu: “ En el caso de España, la afectación del ‘Brexit’ debería ser bastante leve, ya que más allá del turismo (un 23 % de los turistas que recibe el país son británicos) los vínculos directos con el mercado británico no son excesivos “.
Des de l’ òptica política, possiblement hi hagi més integració política, ja que el Regne Unit és qui més s’ hi oposa i també es podria arribar a definir una política exterior més coherent. La capacitat militar i diplomàtica anglesa podria debilitar les relacions de la UE amb USA, però no podem oblidar que de les deu prioritats de la Comissió, una de elles és l’ enfortiment envers el món, per convertir-se en un interlocutor de pes.
Juridicament, el Regne Unit haurà d’incorporar a la seva legislació la normativa transferida a la UE ( per exemple les normes de qualitat per les importacions de tercers països), i haurà de veure com regula als treballadors estrangers. També haurà d’ arribar a un acord per decidir la quantitat de diners que caldrà pagar a la UE per la seva sortida, cosa que, evidentment, no serà gens fàcil, tot i que la proposta de què es mantingui en el pressupost fins el 2020 sembla atenuar aquesta discussió.
Segons l’OCDE, en un article a la revista Capital, cada família britànica serà 4.000 euros més pobre al 2030, estaran menys protegits contra el terrorisme, Europa serà més vulnerable cara possibles conflictes, els preus augmentaran, el medi ambient se’n veurà afectat i els jugadors de futbol no podran jugar a la Premiar League britànica.
La duresa europea envers el Brexit pot enfortir molt el procés d’integració europeu futur, fent costós el preu de sortida, i evitant nous intents de referèndum de sortida; tot i ser l’ anglès una llengua molt utilitzada a la UE, els estats membres poden arreglar-se molt bé sense els britànics. Si el Regne Unit i la UE confeccionen una zona de lliure canvi de mercaderies, o bé una unió duanera, o bé un mercat comú de factors productius, marcarà molt la seva situació futura, i també pot condicionar la de la Unió; per exemple, si els britànics estableixen aranzels amb tercers més atractius que els europeus, això podria provocar una certa desviació del comerç.
De totes maneres, en un món globalitzat seguirem en contacte amb el país veí, tan per la lluita contra el terrorisme com per l’ús d’una llengua que ha imposat la seva hegemonia arreu del món.
Miquel Rusiñol Tarrés, soci d’Agroprés
