Confinats a casa sembla que la cosa va per llarg, de quinzena en quinzena… al maig esperem que ja començarem a veure la llum del túnel… cada dia a les notícies escoltem el rànquing d’infectats i morts a les diferents poblacions de Catalunya, de Madrid i de tot el món. Doncs sí, perquè ara ja sabem que som mundials, que el que afecta a la Xina també ens afecta a nosaltres, un món globalitzat on per fi ens hem adonat que els pets de vaca no contaminen tant com ho fan els creuers, avions o grans empreses petrolíferes… així que per canviar una mica de tema, us parlaré de com afecta el canvi d’hora a pagès.
A inicis del segle XIX, el territori espanyol tenia diversos horaris que podien variar molt segons cada regió i per exemple el migdia de Madrid no coincidia amb el de Barcelona i tenien una diferència d’uns 30 minuts. En casos més extrems, entre el meridià local de Mallorca i el de Galícia, hi havia gairebé 60 minuts de diferència.
El ferrocarril era el principal sistema de transport públic de l’època i per coordinar els viatges, la llei ferroviària de l’any 1878 exigia que periòdicament cada companyia publiqués els horaris dels seus viatges amb dues columnes, l’una amb l’hora de la companyia i l’altra amb l’hora de cada ciutat. Aquestes diferències es van resoldre amb l’aplicació del decret oficial de l’1 de gener del 1901, on es va regular que tot el territori espanyol s’ajustaria a l’horari GMT (Greenwich Meridian Time) del Meridià de Greenwich. Amb aquesta disposició, les diferències es van reduir a només uns quants minuts i la gent va començar a adequar-se a aquest nova modalitat del temps per realitzar les seves activitats diàries.
Com és d’habitual però, les gran decisions van acompanyades de moments bèl.lics i el canvi més significatiu va ser el que va imposar Francisco Franco l’any 1940, durant la segona guerra mundial, quan va ordenar ajustar el fus horari amb Berlín per tal de reafirmar els llaços amb l’Alemanya nazi i aquest canvi continua vigent en l’actualitat.
Tot això per a què? Com de costum per interessos polítics, bèl.lics i econòmics, deixant de banda els valors humanístics i del món rural.
A pagès, els animals segueixen el seu curs malgrat el canvi d’hora i s’observa que al llarg de l’any, la llum natural varia. A les nostres latituds, el dia s’allarga a l’estiu i s’escurça a l’hivern. Aquest fet és degut a la sortida i posta del sol i l’interval de llum és conegut com a fotoperíode.
Segons l’expert conillòleg Toni Roca, membre d’Agropres (Associació de Periodistes i Escriptors Agraris de Catalunya), els conills estan influenciats pel fotoperíode activant o disminuint la seva activitat tant reproductiva com alimentària. Qualsevol cunicultor reconeix com a època clàssica de manca de zel, la compresa entre la fi de l’estiu i l’inici de la tardor i ha comprès la necessitat de “donar llum”.
D’altra banda, si alterem el fotoperíode variem el ritme nictemeral dels animals que repercuteix directament en l’alimentació i en la cecotròfia. Podríem afegir-hi la influència de la llum pel que fa a la fertilitat i la fecunditat, com també en la quantitat i qualitat de l’ejaculat dels mascles.
Si la il.luminació té importància en els conillars instal•lats a l’aire lliure subjectes a un fotoperíode natural, encara en té més en instal.lacions d’ambient natural i màxima en ambients controlats. Es per tant imprescindible instal•lar llum artificial a les granges de conills i convé fer-ho amb criteri tècnic. Es tracta que els animals, sobretot als reproductors, se’ls mantinguin 15 hores de llum diàries.
El canvi d’horari no ha de repercutir en la productivitat dels animals, només cal ajustar les hores de llum a un mínim de 15 hores diàries instal•lant llum artificial per allargar la il.luminació a partir de finals d’agost i fins a la primavera, regulant així cada quinzena l’encesa i l’apagada dels punts de llum.
En el sector porcí, intervé M.A. Jacho López, veterinari i vocal de l’Associació, afegint que el canvi d’horari a les granges porcines intensives pot afectar als animals en la mesura que es vegi alterat el seu ritme circadià, reflectit en una alteració en quan als seus requeriments en alimentació i descans. Si bé és cert que la influència de les hores i la intensitat de la llum, depèn bàsicament del control i per tant de les necessitats del cuidant, també és cert que el fotoperíode estacional, traduït en més hores de llum i sobre tot més calor, exerceix una influència marcada en la reproducció i creixement. Pel que fa a la reproducció, a les truges els hi costa entrar en zel i els hi costa quedar prenyades, per això pareixen pocs garrins. Pel que fa al creixement, si no es controla bé l’ambient (temperatura, humitat, ventilació, etc.) el consum d’aliment es veu reduït i per tant si parlem de les truges en maternitat, aquestes fan poca llet, les truges en gestació fan garrins petits, febles, godallades heterogènies, i si parlem dels porcs, al menjar poc, creixen menys. Tot això sobre tot a l’estiu i a la nostre altitud (zona climàtica).
Finalment i segons Eduard Gelpí, secretari d’Agropres i especialista en el sector lleter, les vaques, cabres i ovelles productores de llet, segueixen unes rutines molt pautades en relació a l’extracció de llet. Per a poder obtenir un producte de qualitat, se segueixen uns protocols de munyida molt rutinaris per tal d’evitar l’estrès dels animals i els problemes podrien venir quan aquest canvi d’horari es produeix de manera artificial i brusca, aquest canvi, si no es fa d’una manera gradual i pautada, pot tenir un impacte negatiu en la producció i en el benestar dels animals.
Podria passar que si el canvi d’hora laboral del ramader s’adapta de manera brusca, la disminució de les hores entre munyides faria reduir els litres de llet produïts per una qüestió de temps en la producció de l’animal. Avui dia però, amb la tecnificació de la munyida mitjançant l’ús de robots, fa que els animals es munyin 3 ò 5 vegades al dia a la seva conveniència i aleshores la franja horària perd sentit.
En resum, qui segueix la rutina del rellotge és el ramader per adaptar-se als horaris familiars o de l’entorn i en definitiva els animals no són tan lluny dels humans, a qui l’endemà del canvi d’hora també ens costa llevar-nos una hora abans quan sona el despertador o anar a dormir una més aviat…
Núria Ruiz, vicepresidenta d’Agropres</strong>; www.agropres.cat</a>; Instagram: @agropres; Twitter: @agroprescat
