Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha exposat al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) la situació límit en la qual es troben els productors lleters catalans. El 90% d’explotacions han abandonat la producció lletera a Catalunya, en els últims 27 anys. En l’actualitat cada mes un productor de llet es veu obligat a cessar la seva activitat.
En canvi s’ha multiplicat per 14 els litres de llet produïts per explotació. L’any 1992 hi havia 4.329 explotacions lleteres, en l’actualitat només hi ha 432 titulars efectuant lliurament de llet crua, segons dades del propi DARP.
Donada la gravetat en la qual es troba el sector, l’organització agrària ha demanat a la Generalitat que defineixi el model lleter que vol per Catalunya i que aturi la imposició de càrregues inassolibles per part dels productors com son la futura Llei d’Ordenació Ramadera, que implicarà haver de fer noves inversions en les explotacions.
Roser Serret, cap sectorial del Boví de Llet de JARC, insta a les Administracions competents a vetllar perquè es facin complir els contractes lleters. Els productors es troben sovint en una situació de total indefensió, malgrat haver denunciat infraccions de la Llei de la Cadena Alimentària. Serret afegeix que les polítiques agràries i econòmiques haurien d’estar més adreçades a promoure i protegir la producció nacional.
Segons un informe de conjuntura elaborat pel DARP, el 50,6% de les explotacions tenen un cens inferior a les 100 vaques, i amb tan sols el 6,9% dels productors, és a dir en l’actualitat 30 productors, produeixen el 41,9% de la llet de vaca de Catalunya. La simulació de costos projectada al mes de gener de 2020, segons aquest document, estima que el llindar de rendibilitat (preu que es necessitaria percebre per la llet) se situaria en els 33,37 ct. €/litre. El preu percebut de gener és de 32,62 ct. €/litre, és a dir, 7,5 €/1.000 litres inferior. Aquest import no s’ha assolit en els darrers 5 anys.
Aquesta situació es va començar a gestar sobretot a partir de l’any 2000 amb l’anomenat càrtel de la llet. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va sancionar les principals indústries làcties que operen a l’Estat de vulnerar les normes de lliure competència entre l’any 2000 i el 2013, ambdós inclosos. Durant aquest període, aquestes empreses van intercanviar informació sobre els preus de compra per abaixar els preus de la llet a percebre pels ramaders, “portant moltes explotacions a la ruïna”.
