Dos investigadors del Centre d’Estudis i Investigació per a la Gestió de Riscos Agraris i Mediambientals (CEIGRAM-UPM) han publicat un treball a la revista Global Change Biology, en col.laboració amb investigadors de la Comissió Europea, en base a un estudi en què han analitzat més de 8.500 emplaçaments amb situacions agrícoles i climàtiques diferenciades situats a tot el continent.
Mitjançant models de predicció s’han estimat les collites, les emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants de diversos sistemes de conreu europeus fins a l’any 2100 sota diferents condicions de maneig. Els resultats obtinguts indiquen que no hi ha un sol escenari que ofereixi una solució òptima comuna per a totes les regions de la Unió Europea (UE), motiu pel qual les estratègies regionals, basades en la gestió integrada, s’han de desenvolupar a escala local.
Els cultius coberta (aquells que cobreixen el sòl nu quan no està protegit pel cultiu principal) promouen l’acumulació de carboni orgànic al sòl, que proporciona múltiples beneficis als agroecosistemes. Per això, són considerats una important mesura agroambiental que s’inclou en el Programa de Desenvolupament Rural de diversos països a la UE. No obstant això, els cultius coberta també poden ser una font addicional de nitrogen per al sòl i afavorir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Per pal.liar aquest possible problema es poden utilitzar enfocaments de gestió integrada, que consisteixen a utilitzar fertilitzants orgànics i sintètics per maximitzar els rendiments i minimitzar els impactes mitjançant la seqüència de cultius adaptats a les condicions locals.
Miguel Cremada i Luis Lassaletta, dos investigadors del CEIGRAM-UPM,centre mixt d’Investigació de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), l’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries (ENESA) i l’Agrupació Espanyola d’Entitats Asseguradores de les Assegurances Agràries Combinades (AGROSEGURO), han realitzat un estudi per provar si la gestió integrada, centrada en l’adopció de cultius coberta, té el potencial de maximitzar les reserves de carboni orgànic de terra, i altres impactes agroambientals, sense augmentar el flux net de gasos d’efecte hivernacle de terra.
Una de les conclusions a la què han arribat és que no ens podem quedar només en el mesurament de les emissions en el propi cultiu, sinó que les emissions generades fora de l’explotació (per exemple, en la producció d’ensums agraris), el segrest de carboni, la contaminació de les aigües per compostos com el nitrat, així com el rendiment, són les que ens donaran una visió integral de la sostenibilitat.
Una altra conclusió fonamental, en base als resultats obtinguts, assenyala que l’ús de cultius coberta manejats de forma integrada pot proporcionar grans beneficis agroambientals. No obstant això, aquest maneig ha de ser adaptat a cada regió i cultiu. Només l’adopció de el maneig integrat de cultius considerant les condicions agroambientals específiques de el lloc generarà els beneficis ambientals esperats. És a dir, “les receptes generals no ens valen i és important aprofundir en el coneixement específic de cada situació per dissenyar l’estratègia específica més adequada”, assenyalen els investigadors. Segons Miguel Cremada i Luis Lassaletta, “el potencial de millora és molt prometedor”.
J.D.M.
