Una de les majors epidèmies del S.XXI és el sobrepès i l’obesitat. Segons dades d’EUROSTAT, l’any 2014 el 51,6% % dels europeus era obès. Aquestes malalties poden afavorir altres malalties com la diabetis (tipus 2), la pressió alta, problemes de cor, a més de suposar una càrrega addicional pels sistemes sanitaris dels Estats membres.
Però, què fa la Unió Europea per combatre la progressió de l’obesitat i el sobrepès? D’una banda, la Comissió Europea promou el programa de Fruites, Hortalisses i llet a les escoles per promoure hàbits de consum més saludables entre els infants. Pel període 2017-2023 hi ha destinat un pressupost de 250 MEURs. Cal destacar que Catalunya també participa a aquesta acció europea i en el marc d’aquest programa, el Departament d’Acció climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha destinat durant el curs escolar 2020/2021, 2.392.000 euros dels quals 2 MEURs són a càrrec del pressupost del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), i 392.000 euros a càrrec del DACC.
D’altra banda, des de fa anys, els Estats membres de la Unió Europea estan debatent la idoneïtat d’implementar un sistema d’etiquetatge frontal dels productes que categoritza visualment les qualitats nutricionals dels productes. Aquest sistema, hauria d’ajudar al consumidor a escollir productes més saludables. Entre els sistemes més debatuts pels Estats membre i el més conegut és el NutriScore.
Es tracta d’un sistema visual que identificaria amb dos codis, un amb lletres (de la A a la E – de millor a pitjor graduació) i de colors (verd, groc taronja i vermell – seguint el codi dels semàfors) els productes processats. Aquest doble codi avaluaria el contingut energètic (calories), de grasses saturades, de sucre, de fibra, de fruites, nous, de verdures dels productes processats en una quantitat de 100 gr o de 100 ml. És a dir, el producte més sa, segons aquesta qualificació seria el que tingués un valoració amb una lletra A verda i el pitjors l’avaluat amb una lletra E vermella. Aquesta categorització dels productes processats consideraria com ‘D’ productes tan característics de la Dieta Mediterranea com l’oli d’oliva, els embotits (ambdós qualificats amb la lletra D) o molts productes agroalimentaris protegits amb indicacions geogràfiques protegides (formatge seria D excepte els formatges frescos).
Aquest sistema d’informació nutricional és actualment voluntària encara que ja s’aplica a països com Bèlgica, França o Alemanya. A Espanya, darrerament, la comissió de salut i consum del Congrés dels Diputats va demanar que fós voluntària fins que hi hagués un acord a nivell europeu malgrat que el ministre de Consum hagi anunciat que Espanya entraria en vigor el primer quadrimestre de 2021.
El NutriScore és una de les opcions més populars que podria adoptar la Comissió Europea a l’hora de proposar el etiquetatge frontal amb informació nutricionals dels productes. Tanmateix, aquest sistema d’informació al consumidor està provocant molts debats ja sia entre els colegisladors, el Parlament Europeu, com entre els experts nutricionals.
D’una part, perquè ‘dimonitza’ productes considerats sans i reconeguts com a beneficiosos per la salut com l’oli d’oliva, d’altra banda, perquè no té en compte l’aportació de vitamines, calci, etc.. dels aliments. Per això, ni els mateixos creadors del logaritme del NutriScore admeten que aquest sistema no és perfecte ni els dietistes consideren que sigui un bon sistema per trobar una ‘dieta equilibrada’.
El que sí que és cert, és que, al igual que les aplicacions per mòbils avaluant les qualitats dels productes alimentaris, aquest NutriScore pot posar pressió als productors alimentaris per canviar les receptes dels seus productes per adequar-se a aquest NutriScore. Caldrà esperar, però que la Comissió Europea presenti la seva proposta legislativa el 4rt semestre de 2022 per veure si aquest sistema és el que desitjaria estendre a tots els països europeus.
Elisenda Fatjó-Vilas.Tècnica d’Agricultura de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea i sòcia d’Agroprés
*Les opinions expressades per l’autor són personals i no vinculen a la institució a on treballa