Les dades estatals de producció agrària ecològica corresponents a l’any 2020 s’acaben de fer públiques. El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, considera que Espanya està en disposició de complir amb els objectius del Pacte Verd Europeu d’arribar al 25% de terres agrícoles en ecològic per al 2030. Quadre: CCPAE
Per la seva part, Catalunya destaca per una tendència creixent major que la resta de l’Estat, tant en nombre d’operadors inscrits (+8,08% a Catalunya; per +6,83% a Espanya) com en superfície (+11,92% CAT; +3,52% ESP) i explotacions ramaderes (+4,74% CAT; -0,91% ESP).
La Comunitat catalana lidera, una vegada més, el rànquing en operadors dedicats a elaboració o transformació, concretament amb un 25,05% del total d’Espanya. En l’àmbit de la importació, Catalunya compta amb el 30,3% d’operadors de l’Estat. Pel que fa a la distribució, el territori català concentra el 24,5% del total de comercialitzadors.
Pel que fa a operadors registrats per activitat, és a dir, productors vegetals, ramaders, elaboradors, importadors, exportadors, comercialitzadors majoristes i minoristes, l’any 2020 Catalunya es manté en la tercera posició, amb el 10,98% del total estatal) i guanyant pes relatiu, i només superada per les extenses Andalusia (33,2%) i Castella-La-Manxa (16,15%).
Catalunya encapçala la taula d’elaboradors/transformadors amb 1.393 operadors (25,05% del total estatal), seguida d’Andalusia (939, 16,89%) i Comunitat Valenciana (545, 9,75%). Lidera destacadament en comercialitzadors amb un total de 613 operadors (24,5% del total estatal), seguida de la Comunitat Valenciana (405, 16,18%) i Andalusia (346, 13,8%). I també és la comunitat amb més importadors, amb un total de 132 operadors (30,3% del total estatal), pels 92 (21,15%) d’Andalusia o els 89 (20,46%) de la Comunitat Valenciana.
Els fruiters, al capdavant
L’any 2020, Catalunya va tancar-lo amb 256.983 ha dedicades a l’agricultura ecològica (10,54% del total estatal), en tercera posició per darrere d’Andalusia (1.098.494 ha, 45,06%) i Castella-La-Manxa (422.864 ha, 17,35%). Per tipologies de conreus, Catalunya destaca primera en fruiters (1.545,76 ha), i segona en cultius farratgers (9.733,66 ha), i en vinya (23.758,03 ha) i . A més, es troba segona en el rànquing de prats i pastures (169.655,60 ha).
Aixi mateix, amb 1.017 (13,15% del total estatal) explotacions ramaderes es manté segona en el rànquing, després d’Andalusia (4.647 explotacions; 56,74%). Catalunya és primera comunitat en avicultura de carn (57 explotacions; 45,24% del total estatal) i avicultura de posta (59; 19,54%); i segona en vaquí de carn (527; 14,93%), cabrum de carn (77; 16,63%), cabrum de llet (21; 10,34%) i equí (114; 27,54%). Val a dir que continua com l’única que compta amb cunicultura ecològica (3 explotacions), juntament amb el País Basc (1).
Pel que fa a caps de bestiar, Catalunya continua segona en aus de corral (281104 caps; 14,3% del total estatal), en bovins (48.319 caps; 21,99%) i continua al tercer lloc en cabrum (10.930 caps; 13,1%). El 2020, Catalunya va produir 1.344,77 tones de carn ecològica (3,48%), sent la cinquena comunitat per darrere d’Andalusia, Galícia, Extremadura i Castella-La-Manxa. Respecte a la producció de llet, Catalunya va tancar l’any amb 3.170,83 tones, només un 4,62% respecte el total estatal.
Si bé Catalunya lidera en nombre d’operadors elaboradors/transformadors inscrits, agrupant les activitats desenvolupades segons el tipus de producte transformat, esdevé la tercera Comunitat Autònoma amb més activitats agroindustrials relacionades amb la producció vegetal (1.167 activitats) i la segona en les relacionades amb la producció animal (267 activitats), comptant amb el 13,8% de les activitats agroindustrials de tot l’Estat. Només Andalusia, amb un 28,87% de les activitats industrials, i Comunitat Valenciana, amb el 18,57%, superen Catalunya.
Catalunya destaca per ser la comunitat amb més agroindústria relacionada amb l’elaboració de begudes (316 activitats, 21,54%), de les quals 298 són cellers (24,55%); en l’elaboració i conservació de carn i de productes carnis (150 activitats, 25,95%); i en fabricació de pinsos (46 activitats, 19,3%). És segona en l’elaboració de productes de fleca (150 activitats, 21,13%) i en l’elaboració de productes lactis (37 activitats, 18,41%). I és tercera en elaboració d’olis (116 activitats, 10,62%) i quarta en transformació hortofrutícola (271 activitats, 8,2%).
Evolució creixent de les dades estatals
La superfície destinada a la producció ecològica a Espanya va augmentar el 3,5% el 2020 en comparació amb l’any anterior, fins a arribar a les 2.437.891 hectàrees. Aquestes dades confirmen una tendència de creixement anual mitjà de la superfície ecològica del 4,8% en els últims cinc anys i situen la superfície agrària útil (SAU) dedicada a l’ecològic en el 10%.
El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha ressaltat que, un any més, estem davant unes dades molt bones, que mostren el lideratge de el sector ecològic espanyol. De fet Espanya, primer país europeu en superfície i producció ecològica i el tercer del món -per darrere d’Austràlia i Argentina-, està en disposició de poder complir l’any 2030 l’objectiu, fixat en el Pacte Verd europeu, de destinar un 25% de les terres agrícoles a la producció ecològica, en línia també amb l’agenda de transformació ecològica d’aquest Govern, segons el ministre.
La major part de la superfície eco va correspondre a pastures permanents, amb més de 1,27 milions d’hectàrees, seguida per cultius permanents (662.423 hectàrees) i per conreus arables (502.075 hectàrees), segons l’informe del Ministeri d’Agricultura, “Producció Ecològica 2020”. Entre les xifres més destacables: s’eleva la superfície de cultius permanents ecològics, mentre que es manté la ramaderia eco, així com la producció aqüícola bio, si bé augmenta el nombre d’operadors. Font: MAPA
