Segons l’últim informe d’Aemet (Agència Estatal de Meteorologia), el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya i l’informe MedECC, la temperatura local pot augmentar fins 4º C en paral·lel amb precipitacions més irregulars en les previsions més negatives per als últims anys del present segle.
La vinya (970.000 ha a Espanya, 40% de regadiu, 60% de secà) està històricament exposada a aquestes condicions ambientals, però, en les últimes dècades, han experimentat amb més freqüència esdeveniments de calamarsa i gelades tardanes, pluges torrencials, sequeres (també més llargues), així com onades de calor associades a les masses d’aire calent que provenen del Sàhara. En aquest escenari la viticultura tindrà un paper principal en el manteniment de la població, el paisatge i estàndards socioeconòmics.
El factor més important de la viticultura és el raïm, la base de el vi. La cutícula de la fruita té un paper destacat en les interaccions entre la fruita i el seu entorn, com l’aire sec, les altes i baixes temperatures, la radiació, la micro i macrobiota, els agroquímics, els contaminants, etc. Així, se sap que l’augment de temperatura durant el cicle de la vinya, i particularment després del verol, promou la maduresa primerenca de la fruita i un desacoblament entre la maduresa alcohòlica i fenòlica en el cep.
No obstant això, els estressos associats a les onades de calor són bastant nous per als nostres vinyes, encara que són ben coneguts en altres climes mediterranis i en altres territoris al voltant de el món, com Austràlia, Califòrnia, etc., el que dóna lloc al pansiment de les baies, especialment en varietats sensibles com Syrah, Carinyena i Merlot.
Si el fenomen és molt primerenc en el cicle de la vida, -abans de l’envero-, el marciment de les baies sovint s’associa amb la pèrdua de turgència i el marciment o contracció visible de les baies del raïm; però el símptoma més característic és la interrupció del procés de maduració normal que resulta en un baix contingut de sucre i una alta acidesa, sent la síntesi de compostos aromàtics i acolorits també alterats, però sense necrosi.
És un fenomen de resultats similars als que es produeixen per sequera edàfica o excessos de radiació, que condueixen a necrosi i pèrdues de volum de les baies, però a una velocitat més gran, ja que es desenvolupa en un termini d’hores o dies.
Marciment del raïm
Tots els escenaris futurs majoritàriament acceptats presenten increments de temperatura i una reducció de les precipitacions.
Aquest procés es pot associar a:
1. Factors associats a la taxa d’assimilació neta, com taxes de respiració de fruita més altes o fotosíntesi insuficient. En general, les temperatures més altes donen com a resultat taxes de creixement més altes, però després d’un nivell òptim, un augment addicional de la temperatura dóna com a resultat un creixement més baix o fins i tot una parada al creixement. Els efectes de la temperatura tenen un major impacte en els raïms que en el creixement vegetatiu, ja que la fotosíntesi neta es redueix o arriba a valor zero, el que requereix d’un nou equilibri amb la respiració mitocondrial i la fotorespiració, que dóna lloc a la incapacitat per omplir els fruits.
2. Factors associats a la deshidratació. L’augment de la transpiració causa d’un dèficit de pressió de vapor més alt de l’atmosfera -com a resultat de temperatures més elevades i humitats de l’aire més baixes- contribueix a la contracció de les baies. L’epidermis de la baia del raïm està coberta, com la majoria dels òrgans de la planta aèria, per una cutícula composta per cutina coberta per capes de cera al costat extern. Altres components lipídics poden estar presents. Encara que el paper principal de la cutícula és evitar la pèrdua d’aigua, la seva impermeabilitat no és absoluta, i una quantitat d’aigua s’escapa de la baia a través d’ella.
La relació entre la cutícula i la permeabilitat a l’aigua no és simple, ja que aquesta no sembla estar correlacionada amb el seu gruix o composició bruta de cera, sinó amb l’edat, morfologia de la superfície i la naturalesa dels grups químics del raïm.
Actualment els models de projecció climàtica per al segle XXI fan variar de manera absoluta els objectius de la selecció clonal. Tots els escenaris majoritàriament acceptats presenten increments de temperatura i una reducció de les precipitacions i per tant un increment de sequera en les àrees productores de vins de qualitat de país, juntament amb noves sequeres de curta durada i gran intensitat, associades a les onades de calor.
Jesús Domingo
