Aquesta crisi actual, anomenada crisi sanitària de la COVID-19, que tots odiem i desitgem que aviat s’acabi, tant per les morts com pels efectes nocius que comporta a diferents nivells, ens ha dibuixat un entorn complex, volàtil, incert i ambigu i, evidentment, ens porta a una inevitable recessió a nivell mundial. Possiblement, els sectors del turisme i el de la restauració són els que més ho patiran, però com a soci d’AGROPRES m’atreveixo a fer una valoració a partir dels comentaris dels socis d’aquesta associació.
El boví de carn ha estat un dels sectors ramaders més afectats, amb un descens major del seu consum i una baixada espectacular de preus a les llotges. Com a exemple, el dia 31 de març a Mercolleida va haver-hi una regularització de preus amb una disminució de 12 cèntims en totes les cotitzacions i classificacions i, a l’endemà, en la sessió setmanal de l’1 d’abril, aquestes van baixar 3 cèntims més en femelles i 4 més en mascles. Així mateix, s’han aturat les exportacions des de el Port de Tarragona, que representen una sortida important per al sector cap als mercats del Nord d’Àfrica, ja que el consum al nostre país d’aquesta carn fa temps que està estancat, escriu l’ Isidre Font.
Pel que fa a l’explotació forestal, en Josep Fatjó-Vilas ens explica que ara per ara no és possible cap activitat silvícola, per tant la campanya s’ha acabat abans d’hora. Tant sols tota classe de llenya ha tingut activitat aquest hivern. El món forestal segueix la tònica, des de fa molt de temps, que no fixa preu. Els elevats costos dels treballs i el transport deixen l’activitat a somort. La Taula de Preus de la Llotja de Vic segueix sense fixar preus mantenint-se els mateixos des de fa temps.
La nostra presidenta, la Rosa March, experta en bestiar oví, ens informa que el preu i la venda de la carn de xai ha baixat a la meitat del que es venia fa unes setmanes; el preu ha passat de 60-70 €/xai a 30 € menys/xai; el tancament de la restauració i del turisme, sobretot el turisme rural, i la Pasqua de Resurrecció han contribuït en bona part a aquesta disminució. La manca d’exportacions i el descens del consum fa que la quantitat d’animals vius que hi ha a les explotacions sigui molt considerable amb el conseqüent augment de consum de pinso, augment de pes i reducció de preus pel major pes.
Pel que fa al conill, en Toni Roca ens comenta que és un mercat força regular, que es menja en gran part a les llars catalanes i que té un consum estable i petit comparat amb d’altres carns. Per tant, sembla que no es veu tan afectat com altres sectors.
El consum de carn porcina es manté estable, amb alguna lleugera variació en el preu, però caldrà posar atenció a la proximitat de la PPA (ja a les portes de la veïna Alemanya) i, tot i que els escorxadors i les sales de desfer funcionen, no podem oblidar que la por dels seus treballadors (la majoria immigrants) pot limitar-ne la seva capacitat productiva, segons ressalten en Roger Galofré i en Miquel Rusiñol.
El sector de planta ornamental especialitzada en planta de temporada -és la que bàsicament hi ha a terrasses i jardins tan privats com públics- concentra més del 60 % de la seva producció en els mesos de primavera (març, abril i maig) i en la flor tallada la venda de la qual esta marcada per diades com la de la rosa per Sant Jordi. En Josep Riera ens explica que el tancament dels establiments de venda de plantes –centres de jardineria, floristeries, mercats ambulants, … –, la reducció a mínims dels serveis de jardineria, tant particulars com de l’administració i la caiguda total de l’exportació han provocat l’esfondrament total de les vendes. L’impacte per la impossibilitat de la comercialització, agreujada per ser l’època de més venda i tenint en compta que es un producte periple i que si no es fa la venda en el moment òptim de floració perd completament el seu valor comercial, obliga a llençar la totalitat de la producció programada per aquestes dates i la difícil decisió de mantenir les plantacions programades per vendre finals abril–maig davant la incertesa de les vendes en aquest període que tots esperem que ja sigui de recuperació. La situació de les empreses és que no tenen cap ingrés, comença el venciment de les compres dels planters i materials, i la feina més important es llençar planta. La majoria d’empreses estan en tràmit de ERTOs i hi ha una iniciativa a nivell d’Espanya per demanar a la Unió Europea (UE) una ajuda específica per el sector, que confiem que gràcies a la força d’Holanda i Alemanya es pugui concretar.
L’Associació de Viveristes de Catalunya ha xifrat en uns 60 milions les pèrdues del sector, i està realitzant diferents actuacions amb el Departament d’Agricultura per si es pot reconèixer aquesta situació i des de la Administració poder vehicular alguna ajuda, ens informa en Josep Riera
L’Eduard Gelpí ens remarca que el consum de llet al nostre país és majoritàriament de llet líquida, a diferencia dels nostres veïns comunitaris, que utilitzen més la llet en pols. Això fa que, tot i que hi ha una disminució degut a la aturada de la restauració, el consum i els preus es mantinguin força estables.
Pel que fa al vi i derivats, la Núria Ruiz explica que l’increment de les vendes de vi als supermercats no significa que ara se’n consumeixi més en valors absoluts, sinó que una part del consum que abans del confinament es feia als restaurants, hotels i vinateries, ara es fa a casa i tot i així aquest consum segueix estant molt lluny del nivell d’abans.
’Una part força important de les vendes de les empreses vinícoles se centra en el canal Horeca (bars i restaurants) i actualment els ingressos han caigut en picat, fet que ha comportat a la majoria d’empreses a tramitar ERTOs i actualment es troben en serveis mínims. La venda online però, s’ha convertit en una opció que per petita que sigui representa una altra via de sortida no massa estesa fins ara, en aquest sector tant conservador. Alguns cellers doncs, ofereixen el servei a domicili, qüestió que tractarem tot seguit.
La compra on line ens pot plantejar un dilema moral, comentava en Roger Galofré en la passada reunió telemàtica de la Junta de AGROPRES. Podem pensar-ho…
Però, és evident que la famosa venda de proximitat, també anomenada de Km 0, pot ajudar a la pagesia, i aquesta implica l’ús de tecnologia que ja és a l’abast tant dels consumidors com dels pagesos, però també implica el repartiment a domicili i la dificultat que això comporta. Ja fa anys, ASAJA va crear ‘Km 0, fet al costat de casa’ per tal d’incentivar la venda de proximitat a través de la seva web del mateix títol. Ara, Unió de Pagesos de Catalunya ha presentat la iniciativa ‘Pagesia a casa’, per facilitar la compra directa d’aliments de proximitat als productors que s’hi han adherit. Sembla una qüestió interessant que ja fa temps es parla, la de la venda directa sense intermediaris, cosa que afavoreix tan a productors com a consumidors, sense oblidar els problemes de distribució i disponibilitat ni tampoc l’assortiment variat i ampli que el consumidor demana i desitja; i no podem oblidar que qualsevol empresa ha de satisfer les necessitats i desitjos del client/consumidor.
Miquel Rusiñol i Tarrés, soci d’AGROPRES
