El passat 1 de gener d’aquest anyla República de Portugal va assumir la presidència de torn de la Unió Europea (UE) . Foto: Consell de la UE
En altres paraules, d’una banda, els ministres de Portugal presidiran les configuracions del Consell de Ministres de la Unió Europea (en el cas d’Agricultura serà Maria do Céu Antunes) i d’altra banda, els representants portuguesos garantiran la continuitat dels treballs de la Unió Europea d’acord amb les prioritats i els temes establerts pel trio de presidències (programa d’un any i mig establert per els tres països que assumiran les presidències de torn).
Portugal ha assumit la presidència de torn entre l’1 de gener de 2021 i el 30 de juny d’aquest any. Durant aquests sis mesos, Portugal ha fixat cinc grans prioritats: 1) reforçar la resiliència d’Europea; 2) fomentar la confiança en el model social europeu; 3) promoure una recuperació durable; 4) accelerar una transició digital justa e inclusiva, i 5) reafirmar el paper de la Unió Europea en el món assegurant-se que es basa en l’apertura i el multilateralisme.
Aquests cinc grans objectius es dónen en un moment molt particular; d’una banda, és la primera presidència des que la Unió Europea ha perdut un dels seus membres (Regne Unit), i d’altra banda, la UE està, des de fa un any (al igual que la resta del món) immersa en una crisi sanitària important per la Covid-19 que ha l’obligat a fer front a la situació econòmica provocada per aquesta crisi i a seguir funcionant adaptar-se a “la nova forma de treballar”.
Però, quines seran les prioritats en l’àmbit d’agricultura?
D’entrada, en el seu programa de treball la presidènciaportuguesa inclou les prioritats en l’àmbit d’agricultura en el capítol ‘Construint una Europa verda, neutre de carboni’. Així doncs, podem veure ja, que l’orientació del desenvolupament de la Política Agrària, es farà (com era d’esperar) dintre del gran marc del Pacte Verd Europeu presentat per la Comissió Europea (CE) el mes de desembre de 2019 i qualificada, en la pàgina web de la CE, com la primera prioritat estratègica de la CE (mandat 2019-2024).
De nou, i com ja vé essent una tendència els darrers anys, no es tracta d’un programa molt descriptiu, sinó, al contrari, menciona breument cinc prioritats que s’impulsaran en el marc d’aquesta política. En primer lloc, i com a punt únic de l’àmbit agrari, és la priorització de l’acord interinstitucional de les propostes legislatives de la Política Agrària Comuna (PAC). La presidència va anunciar que li agradaria concloure aquest acord a finals de la primavera de 2021 entre els mesos de maig i juny.
Es preveu una gran reunió el dia 26 de juny a on els ponents del Parlament Europeu, els representants de la CE i del Consell posin sobre la taula aquells elements encara discordants.
En segon lloc, la vigilància dels mercats i la resiliència del sector. El sector agrari, ha demostrat la seva resiliència en temps de pandèmia, tot i així, el tancament del sector de la restauració ha tigut un gran impacte en els mercats.
En tercer lloc, el programa de la presidència senyala la importància que es donarà a la reflexió del futur de les zones rurals. No és una novetat el procés de concentració de la població en zones urbanes i la despoblació de les zones rurals. Així doncs, la CE té previst presentar el mes de juny una Comunicació (document no legislatiu que anuncia el punt de vista de la CE sobre un tema) sobre la visió a llarg termini de les zones rurals a on es reflexioni quines són les oportunitats i els reptes d’aquests territoris. Aquesta reflexió serà la culminació d’una consulta pública publicada per la institució comunitària a on es demanava a les persones que participàven que identifiquéssin reptes i necessitats d’aquestes zones. Cal esmentar que, paral.lelament a aquesta comunicació, Catalunya també està fent un procés de reflexió per l’elaboració de l’Agenda rural catalana.
En quart lloc, el programa de la presidència menciona l’atenció de la presidència a incrementar la seguretat alimentària i la sostenibilitat dels sistemes productius. En altres paraules, donarà continuitat a la Comunicació de la CE i el Parlament per la Estratègia de la ‘Granja a la Taula’. Aquesta estratègia busca millorar la sostenibilitat dels sistemes productius i la millora de la dieta dels europeus.
Darrera aquest epígraf, s’enmarquen una sèrie de consultes públiques publicades per la CE amb l’objectiu de preparar les comunicacions per desenvolupar aquesta Estratègia de la ‘Granja a la Taula’. En aquest marc, la CE ja va emetre, el mes de desembre les seves recomanacions als Estats membres relatives als nous objectius específics de la PAC a la llum d’aquesta estratègia.
El segon gran pas d’aquesta estratègia (a dur a terme durant aquest 2021) serà la presentació d’una inciativa per millorar el marc de goveranança empresarial, incloent un requísit perquè la indústria alimentària inclogui la sostenibilitat en les estratègies empresarials.
La tercera iniciativa prevista per aquest any (en el marc de l’estratègia de la ‘Granja a la Taula’) serà el desenvolupament d’un codi de conducta i un marc de seguiment de la Unió Europea per la pràctica empresarial i de comercialització responsable en la cadena de sumministrament alimentari.
Finalment, en l’apartat d’agricultura, el programa de la presidència destaca la importància que es donarà a la innovació en aquest sector.
Al igual que passa a casa nostra, els temes forestals, en l’àmbit europeu ténen una vessant mediambiental i altra agrària. En aquest cas, la presidència portuguesa –com sol ser habitual- ha inclòs els temes forestals en l’àmbit medi ambient.
En concret, la presidència impulsarà un enfocament integrat del sector forestal a través de l’Estratègia forestal europea. Amb aquesta estratègia, la Unió Europea integrarà de nou els objectius del Pacte Verd Europeu i els reptes de la Estratègia de biodiversitat, i promourà la gestió durable del sector, la seva competitivitat i la sostenibilitat de les indústries forestals. S’espera que aquesta estratègia ambiciosa, que haurà de tenir en compte la diversitat dels boscos europeus, identifiqui també elements i oportunitats per dinamitzar les economies rurals basant-se amb les oportunitats del sector silvícola.
Elisenda Fatjó-Vilas.Tècnica d’Agricultura de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea i sòcia d’Agroprés
*Les opinions expressades per l’autor són personals i no vinculen a la institució a on treballa
