L’1 de gener Croàcia va assumir la presidència de torn del Consell de Ministres de la Unió Europea (UE). Aquesta és la primera vegada, des de la seva adhesió fa 8 anys, que el país adriàtic assumeix les regnes del Consell de la Unió Europea. En altres paraules, això vol dir que assumiran la representació del Consell de Ministres en l’àmbit internacional i presidiran les reunions d’aquesta institució comunitària durant el proper semestre.
De nou, la situació política de la Unió Europea (UE) – i ara sota l’amenaça del coronavirus- condicionarà els treballs d’aquesta Presidència. Aquesta situació política vindrà marcada pels esdeveniments següents: En primer lloc, des del 31 de gener de 2020, la UE compta amb un estat membre menys, el Regne Unit, i per tant, s’ha entrat a la fase transitòria d’aquesta sortida en què la UE, ha de negociar la futura relació amb aquest país tercer . En segon lloc, Europa, segueix sense posar-se d’acord sobre el marc financer pluriennal (periodísticament referit amb les sigles MFP), és a dir, sobre la dotació pressupostària per a cada una de les polítiques europees pels propers quatre anys. En tercer lloc, la presidenta de la Comissió Europea (CE) va presentar el programa de treball de la CE (és a dir, l’executiu comunitari) i que suposaran les prioritats polítiques de la nova CE (entre els quals hi ha les propostes legislatives del Green Deal o el Pacte Verd que tenen per objectiu una Europea neutre amb emissions de carboni per l’any 2050). I finalment, des de fa ben poc, l’amenaça de la propagació del coronavirus que endarrerià (degut a la gestió de l’emergència sanitària i la anul.lació de quasi bé totes les reunions) l’avenç dels debats en curs.
En aquest marc doncs, la Presidència croata del Consell de Ministres va iniciar a principis de gener el seu semestre europeu amb quatre grans prioritats:
- 1) Una Europa que es desenvolupa
- 2) una Europa que uneix
- 3) una Europa que protegeix
- 4) una Europa que brilla.
En l’àmbit d’Agricultura, el dossier principal d’aquest semestre, continuarà essent el debat de la reforma de la política agrària comuna (PAC), i les propostes de reglament transitoris de la PAC. En altres paraules, es continuaran els debats de la proposta presentada per la CE el mes de juny de 2018 i es debatrà (amb més urgència) els reglaments que han de permetre que no hi hagi un buit legal entre la PAC actualment en vigor i la nova que encara no està en vigor. Aquests debats, com hem senyalat més amunt, estan estretament condicionats als debats “d’alt nivell” que estan duent a terme els caps d’Estats i de Govern (en les reunions anomenades Consell Europeu) per establir el pressupost destinat a cada una de les polítiques. És a dir, són dos debats lligats l’un amb l’altre donat que molts Estats membres volen conèixer quin serà el pressupost de la PAC (llegeix-se ajuts als agricultors, o mesures compensatòries per no es vol “obligar” als agricultors a adoptar pràctiques més durables i respectuoses amb el medi ambient) abans d’assumir aquestes obligacions.
Per la seva part, la Presidència croata va anunciar que durant aquests discussions, vetllarà per la simplificació de la PAC, per fomentar la modernització de les zones rurals (a través de la iniciativa “smart villages” – pobles intel•ligents- ) i per fer més atractives les zones rurals als joves.
Paral.lelament als debats de la nova PAC, la Comissió Europea (CE), és a dir, el que equivaldria al poder executiu de la UE, va presentar el mes de gener el seu programa de treball, és a dir, quines iniciatives impulsarà durant els propers 4 anys. La més ambiciosa i que tindrà un impacte més extens (i també en agricultura) és el Pacte Verd (és a dir, en anglès el Green Deal). Es tracta de aconseguir una neutralitat de carboni per la Unió Europea per l’any 2050 i totes les polítiques, clarament, hi hauran de contribuir. En l’àmbit de l’agricultura, aquesta contribució es traduirà en algunes que l’afectaran més directament, com l’estratègia de la taula a la Granja (en anglès Farm to Fork o anunciat acrònimament F2F) i d’altres que l’afectaran més indirectament com la llei del clima, la estratègia de la biodiversitat o la iniciativa per tenir un transport durable.
L’estratègia de la granja a la taula englobarà vàries qüestions tractades els darrers anys i que tindrà per objectiu un sistema alimentari més durable. Entre les iniciatives que s’inclouran en l’estratègia de la taula a la granja serà la reducció d’un cert percentatge de plaguicides per l’any 2030 , la reducció de l’ús dels antibiòtics, la reducció del malbaratament i el rebuig alimentari, l’economia circular, el foment de l’agricultura ecològica (la CE presentarà un pla per fomentar-la), la reducció de l’índex d’obesitat entre la població i les noves tècniques innovadores del genoma en agricultura. En altres paraules, aquesta estratègia es composarà de vàries iniciatives lligades l’una amb l’altre a través del tema de la durabilitat i sostenibilitat dels sistemes alimentaries.
Aquesta no serà l’única iniciativa proposada per la CE que tindrà un impacte, en l’agricultura. A finals del mes de febrer de 2020, la CE va presentar la llei del clima i presentarà, a finals del mes de març la estratègia de biodiversitat. La primera té per objectiu fer un escrutini de com cada una de les polítiques adopten mesures per aconseguir l’objectiu de neutralitat climàtica, mentre que la segona, es preveu que intenti reduir la pèrdua de biodiversitat. Aquestes dues iniciatives no quedaran deslligades dels debats de la reforma de la PAC, és a dir, els seus principis, s’integraran a aquests debats i d’alguna manera, aquestes iniciatives s’hauran de reflectir en els programes operatius que elaborin els Estats membres.
Per concloure doncs, la Presidència croata haurà de impulsar els debats d’aquestes iniciatives legislatives en un moment a on, tota l’activitat europea es veu distorsionada i centrada a combatre l’impacte del coronavirus en tots els països Europeus.
Elisenda Fatjó-Vilas March
*Les opinions donades en aquest article són estrictament personals de l’autor i no representen les de la institució a on treballa.
