L’alimentació és el nou camp de batalla en què ens juguem el futur. Els productes que triem i la forma en què cuinem tenen un clar efecte sobre la nostra salut, però també sobre el planeta. Som el que mengem i el nostre món depèn de com el cuidem perquè pugui seguir alimentant-nos. La viabilitat del rebost mundial està en joc.
El menjar pot esdevenir un motor de desenvolupament sostenible si apliquem nous patrons en l’agricultura i en el sector agropecuari, l’agroindústria és la segona indústria més important d’Espanya, amb un gran pes en les exportacions i amb una contribució de l’10,6% a l’economia i del 14,2% a l’ocupació.
Espanya és un país amb prestigi en el sector alimentari gràcies a la qualitat dels seus productes i la nostra rica gastronomia. També som percebuts com una destinació saludable gràcies als beneficis per a la salut de la dieta mediterrània. Ara es tracta de tancar el cercle i incorporar els valors de la sostenibilitat en un sector estratègic que forma part de les nostres senyes d’identitat.
Més aliments amb menys recursos
Acabar amb la desnutrició i la fam al món és, precisament, una de les fites principals dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la gran fulla de ruta mundial del desenvolupament per als propers anys aprovada per les Nacions Unides (ONU).
El gran repte que afronta la humanitat és com produir més aliments amb menys recursos en un context de canvi climàtic. L’agricultura, que consumeix el 70% de l’aigua dolça al món, serà un dels sectors més afectats per les alteracions climàtiques. La superfície de terres cultivables està en regressió a tot el planeta per l’expansió de les ciutats, especialment a Àsia i Llatinoamèrica, i per la sequera. Es calcula que el 2030 un 47% de la població viurà en zones amb estrès hídric (demanda d’aigua superior a l’oferta disponible). I, sobretot, cada vegada serem més. Els habitants de la Terra augmentaran en 2.000 milions de persones en els propers 30 anys i arribarà als 9.700 milions el 2050.
Què fer davant d’aquesta situació? L’augment de producció per alimentar la població creixent no vindrà d’un increment del nombre d’hectàrees en explotació, sinó d’una major eficiència i de l’anomenada “agricultura intel·ligent”, on el regadiu sostenible i la digitalització representen grans oportunitats per als diferents operadors implicats. Hi ha grups (el cas de SUEZ ho és) que han apostat per Espanya per liderar la seva oferta de serveis a el sector agrícola.
SUEZ Agriculture, la divisió d’agricultura de el grup a Espanya, acompanya els empresaris agrícoles durant el procés de modernització de les seves explotacions i instal·lacions. L’objectiu és ser molt més eficients, productius i rendibles en la producció agrícola, millorant així la qualitat i minimitzant l’impacta ambiental.
El grup, especialista en aigua i innovació, s’ha posicionat com el millor soci per assessorar els agricultors en l’elecció del cultiu òptim en funció de les característiques de terra i l’entorn. També en com satisfer la demanda dels consumidors per una dieta més sana, variada i responsable. L’agricultura de precisió, amb sistemes de reg per aspersió o per degoteig, ha suposat un gran salt endavant al permetre disparar la producció ja que els arbres “beuen millor” i optimitzen també l’ús de fertilitzants. S’està apostant per solucions integrals i projectes clau en mà per optimitzar el consum d’aigua i energia i obtenir el major rendiment dels cultius.
El canvi climàtic, que ha reduït en un 25% el cabal dels rius mediterranis en els últims 20 anys, obliga més que mai a una gestió intel·ligent de l’aigua, a la seva reutilització i a una política de residu zero. L’agricultura és el nou camp de batalla de la sostenibilitat. Els agricultors ja han començat a notar en les seves collites els efectes del canvi climàtic. El gran desafiament és millorar l’eficiència i la rendibilitat, integrar-se de ple en l’economia circular i oferir les propostes més saludables i sostenibles a uns consumidors cada vegada més conscienciats i responsables.
Un altre aspecte important és la pràctica de l’economia circular, la posta en pràctica comportarà l’aprofitament de tots els subproductes de l’explotació ramadera, entre ells els fems i els purins. Sobre aquesta aplicació encara hi ha coses a millorar. La tècnica per al tractament de purins que els converteix en fertilitzants s’aplicarà en les zones que generen la major quantitat de dejeccions ramaderes de la Unió Europea (UE).
I és que la mala gestió dels purins o fems derivats de l’activitat ramadera, la dificultat per al seu maneig i transport, i l’alta concentració d’explotacions en regions sense suficient terreny proper per aprofitar aquest purí com a adob orgànic, provoca l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i la contaminació tant de sòls com d’aigües superficials i subterrànies.
S’està treballant en un projecte dirigit a l’obtenció d’un fertilitzant equilibrat i sostenible amb un procés que fomenta un ús racional l’aigua i que permetrà registrar els fems de l’activitat ramadera com a fertilitzant. Aquest, podrà a més de ser comercialitzat com un nutrient vegetal sostenible en el mercat.
S’ha aconseguit gràcies a la tecnologia de tractament de purins desenvolupada i patentada pel departament de R+D de l’empresa Fertinagro Biotech, així com per tot el saber fer de l’empresa en l’optimització de la fertilització de cultius. Les instal·lacions de tractament estaran ubicades en el mateix lloc en el qual es generen les dejeccions ramaderes perquè l’agricultor o ramader pugui treure de la seva pròpia matèria primera un fertilitzant, tan apte per a l’autoconsum com per a la venda.
Jesús Domingo, soci d’Agroprés
