Article del soci Santiago Planas Martí publicat al diari SEGRE.
No voldria passar per alt el diàleg mantingut fa pocs dies entre la Romi Pena, jove catedràtica de la UdL-Agrotecnio i especialista en genètica animal, i en Roger Galofré, veterinari i expert tecnòleg. En l’haver de tots dos, una etapa investigadora prèvia a l’IRTA.
Davant un públic aplegat al rectorat de la Universitat, el diàleg va ser moderat per la Carme López, presidenta del Col·legi de Veterinaris. Celebràvem, juntament amb els enginyers i Fira de Lleida, el Cinquantenari del Premi del Llibre Agrari.
Un llarg trajecte d’innovacions. Però el diàleg va adreçar la mirada al futur i va resultar molt enriquidor. Tot i que l’economia d’escala és indefugible, les granges mitjanes i petites conviuran amb les grans.
Caldrà però avançar en eficiència (energia, nutrició) i en gestió ambiental (dejeccions). La professionalitat dels ramaders i l’entorn tecnològic que els aixopluga auguren la consecució d’aquests objectius.A l’altre extrem de la cadena, els consumidors. Serà decisiu que els ramaders i la indústria càrnia es guanyin la seva confiança en dos temes clau: el benestar animal i el binomi carn animal-salut humana.
El benestar animal, entès com l’absència d’estrès, té molt a veure amb l’adaptació als canvis, la resistència a les malalties i el maneig. No obstant, el final cruent és ineludible, quelcom difícilment acceptable per sectors creixents de la societat. Els principis ètics tenen molt a veure amb tot això i la ciència i la tècnica han de trobar com resoldre les necessitats i, alhora, sintonitzar amb la sensibilitat del moment.L’altra qüestió crucial rau en la relació entre el consum de carn i la salut.
La carn conté proteïnes de qualitat no aportades pels vegetals. Però els greixos animals poden ser l’origen de malalties importants. També es qüestiona l’ús d’additius i la medicalització dels animals amb antibiòtics.Cal veure aquí la decisiva actuació de la CE obligant a reduir o suprimir l’ús d’antibiòtics per la seva relació amb les resistències antimicrobianes.
A la vigent estratègiaFarm-to-forkes planifica una important reducció dels antibiòtics i, en la producció vegetal, dels fitosanitaris i els fertilitzants químics. En aquests escenaris emergeixen amb força la genètica i la tecnologia. L’edició genètica CRISPR, que tan útil s’ha mostrat amb les vacunes humanes, tindrà aplicacions en ramaderia i en cultius, superant de llarg els resultats de la millora genètica convencional.
En segon lloc, l’arribada del 5G serà impactant. Ens obrirà a nous avenços en benestar animal. Projectes com el HAI 4.0, desenvolupat per empreses i centres de recerca del nostre entorn, estan a punt d’aportar solucions molt interessants.Finalment, apuntar l’emergència d’altre element disruptiu.
A la recent edició del saló Alimentària, la “nova proteïna”, substituta de la carn, va tenir un gran ressò. Ja fa dues dècades que en Carlos Buixadé, també acadèmic, de família aranesa, ens anunciava l’arribada de carn produïda en plantes industrials. Ho feia a Lo Casino d’Alcarràs, ves per on, davant dels engreixadors de vedells, perplexes.Ara, un estudi difós per la mateixa Generalitat de Catalunya anuncia la preponderància, també en dues dècades, de la proteïna procedent de cultiu cel·lular i la proteïna verda.
La carn tradicional, tot just suposarà el 40% de la dieta proteica global (AT Kerney, 2019). Reservarem les costelletes per als festius, com abans succeïa amb el pollastre.Som fills d’una cultura en la qual els aliments d’origen animal són essencials. La seva substitució no serà immediata.
Però els nous hàbits arriben. Els joves són majoritàriament els més receptius. Llevat dels làctics i els ous, tendeixen a evitar la carn animal.Afortunadament, el nostre sistema productiu està conformat per empreses consolidades, sabedores que per entomar la nova situació no es pot perdre de vista el camí de la ciència i la tècnica.
El llibre agrari i els articles tècnics, en els seus diferents formats, mantindran tot l’interès.
